6/08/2006

Sobre gustos i opinions

Dan Brown. L'home. La farsa. El fill de puta.

Al món hi ha tantes coses que em fan ràbia que si comencés a cremar-les totes i cadascuna d'elles no hi hauria prou llumins a la faç de la terra ni utilitzant tota la fusta de l'Amazones. Per descomptat em guardaria una bona llauna de benzina per cremar el Museu del Louvre amb el fill de perra d'en Dan Brown a dins.

Mireu fixament la foto d'anglosaxó retardat de més amunt: amb aquesta cara de pa de kilo, aquests texans blau clar, aquest cinturó, aquest jersei de coll alt propi de disfressa d'escriptor... per Déu, no em negueu que li bufarieu una pallissa i el tirarieu al mar.

Però ara no és d'això del que vull parlar. Últimament m'he trobat una colla de defensors a ultrança del "Da Vinci Code". Pel que sembla aquests IMBÈCILS s'han aliat amb l'argument que tots els que opinem que és un cagarro de llibre som uns "snobs" i uns intel·lectuals de pa sucat amb oli, i que no tenim dret a anomenar merda a la merda. Doncs vés per on sí que podem.
Us mostro una mostra vària de la retòrica dels seus defensors:

"la lectura de esta sorprendente novela es amena y es de las que enganchan, tanto por la trama de como por las afirmaciones que se realizan"

"en cuanto a la trama está muy bien, los acertijos cojonudos, bien narrado, intrigante"


"es una novela que entretiene, te agarra y no quiere soltarte, y si esta rompiendo records de venta es porque es un buen producto"



Res a dir. Com va dir algú més savi que jo (i de llarg):

Tothom té dret a donar la seva opinió, però no totes les opinions són respectables.

Exactament això. A tots els que es regodejen amb fal·làcies tipus: a mi m'agrada, per tant és bo, per tant no tens res a dir perquè la meva opinió és sagrada els haurien de fotre pel cul el fresc del Sant Sopar amb mur inclòs.

M'hi pixo i m'hi cago, en les opinions dels analfabets, els incults i els pallassos. Per parlar s'haria de necessitar una autorització signada que impedís obrir la boca als subnormals, els oligofrènics i els retardats. Per això sí que hauria de caldre un carnet i no per conduir una 1.100.

Si us trobeu un d'aquests defensors fonamentalistes de la merda, abans de començar a discutir amb ell/a compteu fins a deu, agafeu aire, penseu en un plàcid llac a la primavera i tot seguit venteu-los una patada a l'entrecuix (a ells) o un cop de puny en un pit (a elles).

Que n'aprenguin, collons.

2 comentaris:

Joan B ha dit...

Jo vaig estar fullejant la primera merda que va escriure aquest farsant, anomenada "Fortaleza digital" i em vaig veure transportat malencònicament cap a la meva infantesa, tal era el nivell de pàrvuls d'aquesta desferra pseudo-literaria.

Per mi com si el desmembren sense voler una colla de fans esbojarrades.

Dr. Bermúdez ha dit...

No os cebéis con el amigo Dan, que el tipo ha logrado lo que yo llevo años intentando y todavía no he conseguido: venderle mierda alos imbéciles y forrarme con ello. Que el "Código..." es una basura infecta es algo que no se le escapa a ningún lector que sea digno de tal nombre; que la mitad de las afirmaciones son gilipolladas recicladas es algo que cualquier mediocre que haya abierto una sola vez en su vida un libro con cara y ojos puede ver; que meterse con el Opus es como los cursos Planeta-Agostini de idiomas, está claro; que Dan Brown se baña en oro y vive como un dios desde que empezó a vender esa mierda, también.
Así pues, bendito aquél que con su astucia confunde a los necios y vive de ellos a cuerpo de rey.

Atentamente,

Dr. Sandro