4/14/2008

Performances Imbècils.

Ahir va morir una artista.

La pobre víctima, que responia al nom(?) de Pippa Bacca, era una actriu moderna que feia performances vestida de núvia i fent autoestop. Si això ja és prou absurd de per se la molt boja pretenia anar de Milà fins a Jerusalem per tots els països tocats per la guerra. Atenció a la justificació de tal imbecil·litat anomenada Brides on tour:

"El traje de novia es una metáfora del encuentro con el otro, la unión y la búsqueda de la parte femenina positiva, de la mujer como fuente de vida, estabilidad y sensatez".

"Gorizia" potser vol dir "pela'm" en turc.

Una bona merda d'argument, sí senyora. Què va acabar passant? Que mentre cercava per Turquia "la metàfora de la trobada amb l'altre", el que es va trobar va ser un senyor dolent que la va pujar al seu cotxe, la va violar i la va estrangular (i vés a saber tu si per aquest ordre).

Què pretenen els artistes conceptuals, apart de prendre el pèl a la gent i aconseguir subvencions? Realment algú amb dos dits de front es creu que fa art pel fet d'anar pel món fent la subnormalitat més gran que li passi pel cap?

Estic fins els ous de tota aquesta colla d'espavilats que malmeten el terme "transgressió" per dissimular la seva mediocritat i falta de talent artístic.

-No puc suportar que en Calixto Bieito sigui més notícia per fer passejar ties en boles pel Liceu que per la seva capacitat de dirigir (que d'altra banda és nul·la).

-M'indigno quan una berra sense ànima presenta a la Tate Gallery una esquerda i té els sants collons d'anomenar-la "shibboleth" (us trameto al fantàstic article ple d'odi del germà Jair) sobre el tema.

Potser això que li ha passat a la pobre Pippa és un crim horrible. Però potser també és una mostra de justícia poètica. Tan poètica com la subnormalitat que pretenia realitzar.

Si no vols pols no vagis a l'era, collons.


Voleu una performace transgressora? Doncs veieu un vídeo del més gran: Andy Kaufman










4/11/2008

Ponche Caballero.

Yavhé sap que no m'agrada malparlar de la gent. Però és que no puc més que encendre'm en odi i repulsa extrema cada vegada que obro el diari i em trobo un anunci de "Ponche Caballero".

"Nàusees"

A veure. No és només que el "Ponche Caballero" sigui un fàstic de beguda pròpia dels protagonistes de "La Colmena". Tampoc que pretengui ser anunciat com una cosa fashion que es consumeix al Razzmatazz i et fa semblar cool. Fins i tot podria tolerar el seu aspecte hortera (ja m'imagino el procés de disseny de l'ampolla):

SEQ. 5 INTERIOR/NIT. Bar "Las Meninas".

DON JOSÉ, creatiu de l'empresa "Ole!" discorre amb DON PEDRO, delegat del grup Caballero. El primer és un gordo que porta quatre pèls que li queden fent tendal per dissimular la calba. Porta uns anells gruixuts, un penjoll de Jesucrist i "nomeolvides". Tot d'or massís. Està fumant-se una fària mentre discuteix amb DON PEDRO (que és exactament igual a l'altre, però aquest mostra un bigotet d'aquells rasurats transversalment de franquista).

CLIENT:
Pues no sé, a mi me gusta más como capea José Tomàs.

CREATIU:
Bah, depende de cómo estén enchiquerados los bravos.
Pero yo aún siento debilidad por "El Juli", aunque con los años parece un poco "bluff".
(al cambrer)
Niño!!! ¿Esos boquerones, llegan o no llegan?

CLIENT:
Oye, por cierto... ¿qué pasa con el diseño de la botella de ponche?

CREATIU:
Bah, un poco de plateado para que parezca moderno y el escudito lacrado para los clientes de toda la vida y a tomar por culo.

CLIENT:
Perfecto. ¿Otro purito Reig?

FADE OUT




Sí, és cert, totes aquestes coses indignen. Però el pitjor de tot és aquesta ferum a "rancio abolengo madrileño" que ho impregna tot. Fem un resum:

A) El paio. No us recorda ningú? Exacte, és una copia bizarra del fill de puta d'en Fernando Alonso. Com tots sabreu aquest és un símbol del "valor taurino y ancestral de los españoles". Per cert, us recordo a tots que fa temps vaig tenir una visió (jueva i màgica) en la que l'Alonso moria horriblement calcinat dins el seu tutut. I passarà. Ja m'imagino tots aquests infra-éssers que tenen la "Visa Alonso" plorant.

B) La paia. Estic fins la polla d'aquestes ties "modelo ibérico cañí". Aquesta cara de sobirana perra maquillada com una pepa, amb aires de Miss Espanya barata vestida amb biquini i sabates de taló. Model bàsic per presentar "Noche de Fiesta" o "Murcia que bella eres".

Bé, en definitiva: Si voleu entrar dins el Valhalla de la gent justa, una de les coses que heu de fer és clavar una escopinada a l'ull a cada persona que veieu a la barra demanant un "Ponche Caballero" (també s'accepten represàlies contra els que beguin "Licor 43" o "Cointreau").

Objectiu: demanar Ratafia a "El Divino" de Ibiza.





4/07/2008

Barça = Merda.

Ja sé que fa dies (mesos) que no actualitzo. I és que he anat de culete. Però el meu psiquiatre m'ha recomanat que he d'extrapolar d'alguna forma la meva ràbia i odi. Per tant:


M'AVERGONYEIX SER DEL BARÇA. TOTA AQUESTA COLLA DE MALPARITS SÓN UNS FILLS DE LA GRANDÍSSIMA MERETRIU BABILÒNICA I ELS DESITJO UNA RESTA DE LA SEVA EXISTÈNCIA PLENA DE PÚSTULES I DOLOR IMMENS.




Queda dit.



Si juguessin aquests faríem menys el ridícul. Segur