Gandul, -a adj i m i f (cast gandul) 1 Que defuig la feina. 2 loc fer el gandul Gandulejar. 3 Adam Clayton, baixista dels U2
Sí senyors, el senyor Adam Clayton és l'home més dròpol, mandrós, gallòfol i matapà que hi ha hagut mai sobre la faç de la terra. Aquest senyor corria un dia per Irlanda quan uns paios se li van acostar i li van preguntar si sabia tocar el baix elèctric. -De tota la vida!- debia respondre aquest vago embustero. Doncs ja ho tenim: membre d'una de les bandes més importants de la història.
Aquest tio fa una feina que tothom podria fer. Sens dubte. I el que és pitjor: no s'ho curra gens. Per descomptat sempre hi ha gent amb un argument que particularment em fa molt fàstic:
Sí senyors, el senyor Adam Clayton és l'home més dròpol, mandrós, gallòfol i matapà que hi ha hagut mai sobre la faç de la terra. Aquest senyor corria un dia per Irlanda quan uns paios se li van acostar i li van preguntar si sabia tocar el baix elèctric. -De tota la vida!- debia respondre aquest vago embustero. Doncs ja ho tenim: membre d'una de les bandes més importants de la història.
Aquest tio fa una feina que tothom podria fer. Sens dubte. I el que és pitjor: no s'ho curra gens. Per descomptat sempre hi ha gent amb un argument que particularment em fa molt fàstic:
"Fa el que ha de fer"
Doncs no senyors, no fa el que ha de fer , i per una simple raó: són músics, ningú té una feina ja preestablerta i clara. Són artistes, no treballadors de la Seat (aquí podria aprofitar per parlar dels fills de puta dels Estopa, però no val la pena). Un músic no ha de saber que ha de fer abans de posar-se a pensar. Normalment els que patim aquest tipus de fal·làcies repugnants som els baixistes, que toquem un instrument que tothom creu que sap què ha de fer. Ei, fes tòniques seguint el bombo i de segur que sonarà bé! És clar que sonarà bé, burros. Però no es tracta d'això. Es tracta d'anar més enllà. Ningú gosaria dir a un piano: fes els acords de mà esquerra al ritme del "xarles". Sonar bé sonaria bé, però per l'amor de Déu, quin rotllo.
Apart de tot això, hi ha una qüestió innegable. El pobre The Edge toca la guitarra meravellosament (i no fa el que en teoria "hauria de fer") i alhora fa unes veus fantàstiques. És una pena veure'l apretar dos-cents mil pedals i cantar mentre al costat hi ha un farsant fumant-se un pitis i mirant cap a un altre costat amb cara de fàstic mentre fa bumbumbum's amb el seu baix.
Un vago i un afortunat, això és el que és aquest berro. I punt.
Apart de tot això, hi ha una qüestió innegable. El pobre The Edge toca la guitarra meravellosament (i no fa el que en teoria "hauria de fer") i alhora fa unes veus fantàstiques. És una pena veure'l apretar dos-cents mil pedals i cantar mentre al costat hi ha un farsant fumant-se un pitis i mirant cap a un altre costat amb cara de fàstic mentre fa bumbumbum's amb el seu baix.
Un vago i un afortunat, això és el que és aquest berro. I punt.
2 comentaris:
Totalment d'acord, amic Tizza, amb aquest inclusió al hall of fame dels vagos. Oblidar que aquest vedell s'ha enllitat amb ties com naomi campbell o demés top models, hauria de ser condemnat amb lapidació pública.
baixista d'U2, ni oblit ni perdó.
Juas juas juas juas!
Certament és un gàndul feliç, aquest en Clayton: només fa falta veure un DVD dels U2 per veure com el paio somriu tan content (el càmera no li dóna gaires segons al muntatge final, per por d'oferir planos clònics).
I clar, si aquest pavo s'ha treballat ties com la Naomi Campbell és només perquè els seus companys de grup són homes casats i ultra-catòlics i ell ha servit de segon plat.
Seria U2 un grup millor amb un baixista millor? Probablement una mica millor, almenys pels músics com nosaltres, però en fi, mentre hi hagi en Bono deixant-se la veu i en The Edge tornant-se "locu" amb els 30 pedals que porta a mi ja m'està bé.
No podem pretendre estar en un nirvana el 100% del temps en aquest món, no?
Publica un comentari a l'entrada