"Papah, te acabarah eso? Que me quedao con gazuzah!!"D'un temps ençà no hi ha dia que no surti al carrer i em trobi nens fets una bola de carn. Allò que en principi feia mitjana gràcia s'ha convertit en una autèntica epidèmia de monstres que et passen pel costat i tens por que et saltin al coll i et mosseguin una orella.
Fa anys que no entro en un McDonalds, però recordo que sempre estava ple de petits porquets empassant Big-Mac's de dues en dues acompanyades de litres de Cocacola. Un espectacle llastimós, certament, però de la mateixa manera que un es mirava aquella escena amb profunda pena alhora no podia deixar de pensar en les mil tortures que es mereixerien els pares d'aquelles criatures, enormes malparits que miraven sense consciència els seus nanos matar-se. Què passa, que acabem de sortir de la post-guerra? Que aquests pobres nens s'han de rescabalar d'anys de gana i cartilles de racionament? O potser encara la gent creu que estar com un buda somrient significa estar sa?
Perquè el problema no són els nens. Tots sabem el que és ser un infant. Ara mateix no ho recordo, però de segur que quan jo era un jovencell imberbe (o sigui, més o menys com ara) devia demanar als meus pares tots tipus d'insensateses. Gràcies a Déu aquests tenien una mica de sentit comú i em devien enviar a prendre pel cul amigablement. Ara, però, els pares han arribat a un estat de covardia, subnormalitat o sentiment de culpa que permeten que tota aquesta quitxalla amb la síndrome de l'emperador se'ls pixi a la boca.
Al crit de "Maman, cómprame unos phosquitos y unos bollicaos, maman!" els imbècils del pares es baixen els pantalons i permeten que el seus fills es matin una mica més per no haver-los de sentir cridar.
Aquest vedells de 10 anys tindran una sèrie de problemes coronaris que riute'n tu de l'Orson Welles, i qui us penseu que pagarà els "triple bypass" que necessitaran abans no els creixi la cuca? Doncs nosaltres, ni més ni menys.
Merda de món.
Fa anys que no entro en un McDonalds, però recordo que sempre estava ple de petits porquets empassant Big-Mac's de dues en dues acompanyades de litres de Cocacola. Un espectacle llastimós, certament, però de la mateixa manera que un es mirava aquella escena amb profunda pena alhora no podia deixar de pensar en les mil tortures que es mereixerien els pares d'aquelles criatures, enormes malparits que miraven sense consciència els seus nanos matar-se. Què passa, que acabem de sortir de la post-guerra? Que aquests pobres nens s'han de rescabalar d'anys de gana i cartilles de racionament? O potser encara la gent creu que estar com un buda somrient significa estar sa?
Perquè el problema no són els nens. Tots sabem el que és ser un infant. Ara mateix no ho recordo, però de segur que quan jo era un jovencell imberbe (o sigui, més o menys com ara) devia demanar als meus pares tots tipus d'insensateses. Gràcies a Déu aquests tenien una mica de sentit comú i em devien enviar a prendre pel cul amigablement. Ara, però, els pares han arribat a un estat de covardia, subnormalitat o sentiment de culpa que permeten que tota aquesta quitxalla amb la síndrome de l'emperador se'ls pixi a la boca.
Al crit de "Maman, cómprame unos phosquitos y unos bollicaos, maman!" els imbècils del pares es baixen els pantalons i permeten que el seus fills es matin una mica més per no haver-los de sentir cridar.
Aquest vedells de 10 anys tindran una sèrie de problemes coronaris que riute'n tu de l'Orson Welles, i qui us penseu que pagarà els "triple bypass" que necessitaran abans no els creixi la cuca? Doncs nosaltres, ni més ni menys.
Merda de món.
2 comentaris:
els nens gordos són sinònim de pobresa i incultura. abans potser un gordo amb barret de copa i un puro a la boca era un exemple a seguir, però ara ja no. si déu ens va fer a imatge i semblança seva, ¿per què no fa ploure un niàgara de plom fos i eradica aquestes criatures amorfes?
Tranquilos, no tardará mucho en apaercer en el mercado un producto que satisfaga las necesidades médicas de los niños-bola y sus asustados padres; se venderá en el teletienda, costará una pasta y tendrá como efectos secundarios la caída de los dientes, el crecimiento de tetillas en los mofletes y la obstrucción de las venas y arterias que suministran el riego al lóbulo frontal... y el mundo seguirá girando.
Publica un comentari a l'entrada