7/13/2006

Carta oberta a Salvador Sostres.

"Adoreu-me però temiu-me, lumpen..." sembla dir el molt malparit .

T'odio profundament, Salvador. Per mil i un motius. Podria dir que em repugnen les teves maneres amanerades, oligofrèniques i polemistes, però això només seria la punta del iceberg de la gènesi del meu odi. Afirmaria fins i tot que tu, com a sac de ronya nascut del femer de la burgesia catalana, ets un retardat pel fet que et creus que ets un lletraferit i un geni de la literatura catalana quan realment ets un analfabet i un cretí, i ni així tampoc acabaria de definir ben bé el perquè de la meva repulsió envers la teva (rodona) figura.

Deu ser per què et creus la reencarnació d' Oscar Wilde, en l'aspecte que et veus a tu mateix com el fuet justicier que provoca esglais als salons de te, el brivall que tothom admira i tem per la seva forma de concebre la vida, l'home que amb els seus comentaris aguts, descarats i sardònics provoca el desmai de les donzelles d'alta estofa i la indignació dels cavallers que et demanen satisfacció mitjançant un duel a sortida d'alba als jardins de Montjuïc?


Potser sí que van per aquí els trets... doncs Salva, company, sento dir-te que no ets res d'això. No sé quin contacte salvatge tens amb les altes esferes de la premsa i les editorials del país (suposo que la teva família va saber col·locar el seu fill inútil gràcies a les amistats) com per permetre't el luxe d'escriure un article LAMENTABLE (repeteixo: LAMENTABLE) cada dia a l'Avui. També desconec què t'ha promès aquest càncer de persona que és l'Artur Mas perquè des d'un diari suposadament independent aprofitis per fer campanya al seu favor i desprestigiar els seus rivals. Doncs espero que la demanda que t'ha interposat en Pasqual "Anisette" Maragall et deixi amb una mà a cada ou.

Recorda qui ets, Salvador: l'home que sortia al "Crònicas Marcianas" vestit de mosca de la merda per quatre pessetes. L'home que es fa caca (metafòricament davant la figura de titànica de l'Antonio Franco i literalment durant un programa de ràdio per culpa del Xenical) pels racons de Barcelona. L'home que viu mil aventures amoroses amb les nimfes de la Ciutat Condal (però només dins la seva imaginació).

En definitiva, ets una vergonya pels escriptors, periodistes i guionistes de Catalunya. En contra del que pretens, no es parlarà de tu d'aquí uns anys a les aules com si fossis un segon Eugeni D'Ors, però almenys quan l'Arturet guanyi les eleccions de segur et caurà un càrrec important pels teus serveis fidelment prestats. Així potser et dedicaràs exclusivament a les fulanes i a la farla (i no a jornada parcial com fas ara) i deixaràs de donar la pallissa amb els teus infernals escrits.

Premi al més gran llepador de culs convergents.

Bravo per tu.

2 comentaris:

Pansete ha dit...

A aquest bandarra no el conec:
- llavors, per què el titlla vostè de bandarra?
- doncs perquè em fio del seu criteri, Mr. Kesoytiza; a banda, un senyor que fa gala d'un rostre així no pot ser una altra cosa que un cabrit. Encara que... no he estat del tot sincer: recordo molt bé haver vist aquest ésser bramant a Cròniques Marcianes. Mai me l'escoltava perquè el seu to de veu i el seu físic em repel·lien enormement. Ara bé, sempre em preguntava "què collons carda aquest pavo aquí?! Com no sigui que d'aquí dos minuts sortira La Veneno (etapa Las Vegas) i li farà menjar-se el 'tiburón' mentre el Boris prova d'encular-lo amb el seu micropenis...".
O sigui que ja veu vostè quin criteri, el meu.

Dr. Bermúdez ha dit...

Comparteixo el punt de vista i la opinió del meu estimat Sr. Pansu. Sé ben poc -per no dir res- de les obres i miracles d'en Sostres. No obstant, i gràcies a la seva magníficament ofensiva i cruel epístola, puc dir que ara ja em pot considerar un més dins la llista d'aquells que, justificada o injustificadament -com és el meu cas- odien al misarable filldeputa cara de porc d'en Salva.

Profundament agraït per la seva troballa, el saluda molt cordialment

Dr. Sandro