Avispado: la llegenda.

Eiba! Tollina!

Consells que em va donar el meu pare el dia de la meva comunió:

1- Si viatges pel temps no toquis mai res, qualsevol cosa que canviessis alteraria l'espai temps.
2-No et refïis mai d'un conductor d'autobús despullat.
3-Descarta provocar una bèstia negra que pesa més d'una tona i té dues banyes esmolades.

Farem especial insistència en aquest darrer consell, o sigui que avui parlarem del "toreig".
Podria començar la meva diatriba seguint els paràmetres habituals: matar animals està malament, és cruel veure patir éssers vius o els mil arguments que heu sentit fins a la sacietat, però no ho faré, ja que crec que tot això és tan evident com que no pots anar a comprar pomada per les hemorroides en bicicleta.

El que més m'intriga de les curses de toros és la seva existència. En efecte, vestir-se de lluentó amb armilla i corbata i esperonar un brau de lídia és una de les coses més imbècils que han passat pel cap de l'ésser humà. Mentre els russos es preocupaven d'exercitar la seva intel·ligència amb els escacs i els japonesos entrenaven com vèncer els adversaris contrarestant la seva força, els espanyols aprenien a ballar el tango amb tancs fets de carn i fúria. Bravo.

"Grissom, ven a ver esto!"

I és que la "fiesta nacional" és una cosa que sempre se m'ha escapat. Entenc que durant el franquisme es necessités creure que l'home ibèric era el més valent, o que el sobrealimentat Hemingway es posés les botes veient garrulos celluts jugant-se-la mentre ell s'inflava de "fino" i gambetes, però en ple segle XXI les curses de braus són tant anacròniques com el julepe de menta i la zarzaparrilla.

Durant anys jo havia cregut que anar a veure els toros formava part del passat, però aquesta concepció era totalment deguda a la ignorància. Pel que sembla a Madriz dels diumenges es fa un un tetratló format per:

a) Anar a missa.
b) Anar a fer el vermut.
c) Anar a veure els toros.
d) Anar al Bernabeu.

Així doncs heus aquí un altre motiu per emigrar a Suècia. Com va dir en Groucho, "mai formaria part d'un club de penya que li clava estaques als toros". Bé, no sé si era més o menys així però la idea essencial s'hi aproximava.