9/21/2006

Humiliacions Aèries.

Setembre, amics meus. El mes en el que tot comença, així que aquí teniu una nova etapa d'odi/prejudicis i tonteries a parts iguals. Potser podran amb nosaltres, com va dir aquell, però el que mai ens podran robar serà... bé, de fet ens afanaran tot el que vulguin, sobretot la dignitat.

I és de dignitat robada del que vull parlar avui. D'això i dels fills de perra de l'aeroport d'Standsted, London.


Come on, Sir, and let us see your annus...

Us explico. A Girona vaig prendre un avió per anar a London. Allà un vigilant gordo (probablement un Guàrdia Civil retirat) em va pillar la bossa de mà i hi va trobar unes tisores de tallar les ungles (un que és acurat). El senyor em va deixar anar un: "Ethho que eh?". "L'eina amb la que et van lobotomitzar quan vas néixer, paio" vaig estar a punt d'etzibar-li, però després de passar per la zona del meu cervell "vols anar a Camden Town, subnormal" aquestes paraules es van convertir en "Òndia, ho sento, no m'he adonat que les hi duia". I sabeu que va passar?? Doncs RES. El paio em va deixar portar les tisores amb un somriure i tothom content.

Potser el senyor va pecar de transigent, però prefereixo mil vegades això que la vergonyosa situació que em van fer passar a la terra del "fish & chips". I és que a London gairebé m'introdueixen un periscopi per l'esfínter. Pel que sembla algun membre de la comunitat islàmica que ha estat practicant amb el "Quimicefa" i
ha dissenyat la "bomba líquida", una arma (?) terrible que amb tan sols unes gotetes podria fer esclatar "Stamford Bridge" amb tots els jugadors i les seves dones (llegeixi's fulanes) a dins.


Has vist per algun racó el meu nitrat sòdic, Fahaliya?

Doncs bé, aquesta PATRANYA va fer que a l'aeroport ens robessin tot el maquillatge (el meu no, per sort), el desodorant, la pasta de dents, el líquid de lents de contacte, el xampú i demés parafernàlia. Ja em vaig començar a mosquejar quan em van fer passar el control descalç, però quan una senyora parenta de la Tatcher va començar a buscar no sé quina merda dins el mòbil i dins els llibres (sí, senyora, a dins del "Catcher in the Rye" hi porto un AK-47) vaig adonar-me de fins a quin punt aquell país pudent és una merda. Només us diré que a un pobre home no el van deixar passar amb un bastó per què podia ser utilitzat "asawepon", segons va dir el goril·la. I per descomptat tot això amb la supèrbia i pedància que caracteritza el poble anglès.

I és que, senyors, no tots el habitants de la Pèrfida Albió són com els Monthy Python. Tant de bo "l'Armada Invencible" hagués triomfat i en Cervantes l'hi hagués fotut tota la bibliografia de Shakespeare pel cul a l'Almirall Nelson.


I have nothing to declare except una ampolla de Gin Giró i un cartró de Ducados, dude.

1 comentari:

Pansete ha dit...

Molts, molts anglesos són uns imbècils. I si els dones poder, com que ja l'has cagat.
Per cert: ¿li va agradar veure que a London hi ha càmeres de video per tot arreu, fins i tot la dutxa, "for your safety"? Jo un dia em vaig llevar del llit d'un infecte hotelucho amb una càmera a l'anus. Encara no sé com hi va anar a parar però el cert és que li vaig agafar carinyo i el mes que ve ens casem per lo civil.
No sé si ha estat al tanto de tot el que ha passat durant aquest temps, però li diré una de molt bona: en Joan Clos ha estat nomenat ministre d'Indústria. Increïble, però cert. Pels d'aquí la Terra Mitja, que coneixem el percal, això ens fa molt risa.
Per cert, celebrem cofois la seva tornada, amic! Benvingut a casa, benvigut a Àfrica!