Humiliacions Aèries.

Setembre, amics meus. El mes en el que tot comença, així que aquí teniu una nova etapa d'odi/prejudicis i tonteries a parts iguals. Potser podran amb nosaltres, com va dir aquell, però el que mai ens podran robar serà... bé, de fet ens afanaran tot el que vulguin, sobretot la dignitat.

I és de dignitat robada del que vull parlar avui. D'això i dels fills de perra de l'aeroport d'Standsted, London.

Come on, Sir, and let us see your annus...

Us explico. A Girona vaig prendre un avió per anar a London. Allà un vigilant gordo (probablement un Guàrdia Civil retirat) em va pillar la bossa de mà i hi va trobar unes tisores de tallar les ungles (un que és acurat). El senyor em va deixar anar un: "Ethho que eh?". "L'eina amb la que et van lobotomitzar quan vas néixer, paio" vaig estar a punt d'etzibar-li, però després de passar per la zona del meu cervell "vols anar a Camden Town, subnormal" aquestes paraules es van convertir en "Òndia, ho sento, no m'he adonat que les hi duia". I sabeu que va passar?? Doncs RES. El paio em va deixar portar les tisores amb un somriure i tothom content.

Potser el senyor va pecar de transigent, però prefereixo mil vegades això que la vergonyosa situació que em van fer passar a la terra del "fish & chips". I és que a London gairebé m'introdueixen un periscopi per l'esfínter. Pel que sembla algun membre de la comunitat islàmica que ha estat practicant amb el "Quimicefa" i ha dissenyat la "bomba líquida", una arma (?) terrible que amb tan sols unes gotetes podria fer esclatar "Stamford Bridge" amb tots els jugadors i les seves dones (llegeixi's fulanes) a dins.

Has vist per algun racó el meu nitrat sòdic, Fahaliya?

Doncs bé, aquesta PATRANYA va fer que a l'aeroport ens robessin tot el maquillatge (el meu no, per sort), el desodorant, la pasta de dents, el líquid de lents de contacte, el xampú i demés parafernàlia. Ja em vaig començar a mosquejar quan em van fer passar el control descalç, però quan una senyora parenta de la Tatcher va començar a buscar no sé quina merda dins el mòbil i dins els llibres (sí, senyora, a dins del "Catcher in the Rye" hi porto un AK-47) vaig adonar-me de fins a quin punt aquell país pudent és una merda. Només us diré que a un pobre home no el van deixar passar amb un bastó per què podia ser utilitzat "asawepon", segons va dir el goril·la. I per descomptat tot això amb la supèrbia i pedància que caracteritza el poble anglès.

I és que, senyors, no tots el habitants de la Pèrfida Albió són com els Monthy Python. Tant de bo "l'Armada Invencible" hagués triomfat i en Cervantes l'hi hagués fotut tota la bibliografia de Shakespeare pel cul a l'Almirall Nelson.

I have nothing to declare except una ampolla de Gin Giró i un cartró de Ducados, dude.