Miguel Ángel Blanco: The Film

Etarra 3. Exigim nominació als Goya JA.

La mort no mola. El regidor popular M.A. Blanco es va menjar una bala pel clatell sense merèixer-la. Més discutible és la idoneïtat de ser d'un partit feixista en un territori a on no s'estan per tonteries, però tampoc és excusa... Apart de que el tio semblava ja una mica curtet de "per se". Influència de la foca de la germana, suposo...

Però tot això no pot donar peu a la realització d'aquest pasquí audiovisual/infame/pepero anomenat "El día que me mataron" que van passar fa uns dies per Tele5. En un dels exercicis més lamentables de la llibertat d'expressió, el servei de propaganda popular ha filmat una de les coses més vergonyants que hom hagi pogut visualitzar. En aquest documental de ficció una veu "en off" explica "fil per randa" com uns homes dolents van entrar al món de la piruleta i el cotó de sucre a on en Miguelín vivia i el van pelar perquè feien olor a sofre i eren molt però que molt dolents.

Vulgar i simplista (apart de pèssimament filmat, dirigit i interpretat) converteix la mort del pobre paio en un carnaval i un circ que no entenc com la família permet. Clar que ells foren els artífexs de l'homenatge que se li va fer pocs dies després del passeig pel bosc, a on es va insultar en Raimon per cantar en català i es van corejar consignes franquistes.

Com he dit més amunt la mort no mola. Per això deixeu d'explotar-la amb la intenció d'aconseguir un rèdit electoral, per l'amor de Jesucrist!