Richie Nixon.

Acabo de gaudir del fantàstic episodi de "Futurama" en el que el cap d'en Richard Nixon es presenta a les eleccions de l'Univers i guanya per un vot, per desgràcia de tots els habitants de la galàxia.

Tots els països tenen la seva ovella negra, i Estats Units no és pas una excepció. Més aviat a la inversa, ja que podríem fer una enorme llista dels presidents infames que s'han fumat un puro al Despatx Oval. Però Nixon és diferent. Només cal recordar la seva cara d'estupor durant aquell debat televisiu en el que en Kennedy se'l va jamar amb patates per adonar-nos de fins a quin punt aquell paio era un malparit.

"Ja te'n recordaràs d'aquesta humiliació quan passis per Dallas"

Si ja era fàcil odiar-lo per tot el merder de Vietnam i per haver volgut empresonar Harry Reems (un dels millors artistes que mai han existit i del qual en parlaré més extensament ben aviat), ahir vaig llegir una notícia que em va deixar bocabadat. Pel que sembla durant el seu mandat el president va tenir una reunió sorpresa amb un rei. Però no amb qualsevol rei. Amb el del rock.

"Vinga, ja poden entrar les fúrcies!"

Pel que sembla l'Elvis volia ser considerat un estendard de la lluita contra la droga (durant la reunió portava més pastilles entre pit i esquena que la dona de l'Artur Mas) i per això volia una placa d'agent federal. Apart també es volia queixar de quatre melenuts anomenats "The Beatles" (que venien més discos que ell) i dels nous drets atorgats als negres.

On a cold and grey Chicago morn'
another little baby child is born
in the ghetto...