1/07/2007

Reis Valls, són els teus reis.

Bé, ja s'ha acabat el Nadal. Però no us emocioneu, que no em posaré pas a criticar res sobre el capitalisme/consumisme i altre "blablabla" absurd propi d'esquàter pollós (i que consti en acta que no tinc res en contra dels esquàters pollosos tret del fet que existeixin).

A allò que anàvem: El que més em sobta del Nadal és la tradició aquesta dels Reis Mags, i en concret les cavalcades.

Ja fa un parell d'anys que, per obligacions familiars, em veig cada dia 5 de Desembre vestit de tigre i donant caramelets als nens del barri de Sant Andreu. I m'encanta. Hauríeu d'experimentar la sensació de repartir bona voluntat (borratxo com un lèmur) a tots els nens.

Ja sabeu que jo m'alimento a base dels somriures dels nens, però tot i així hi ha alguna qüestió que enfosqueix l'escena.

Resulta que la gent es torna BOJA quan veu algú repartint coses gratis. Se'm van tirar al coll diverses iaies que sota el crit "dameh carameloh pa los niñoh" gairebé se m'emporten el cap (no el de tigre, l'altre) i alguns nen psicòpates quasi queden esmicolats sota les rodes de la furgoneta mentre provaven de rapinyar algun caramel de maduixa.

I jo em pregunto: Si regaléssim doblons d'or o vidres d'Swarovsky què faria la gent? Encanyonar-nos amb retallades?

Sant Andreu és pitjor que qualsevol poblat Bielorús. No ho dubteu.


"Sense comentaris"




3 comentaris:

Pansete ha dit...

¡Si vosté tingués caques vidriades d'Svarovsky a les mans, em temo que els habitants del cor de la ciutat es tirarien damunt seu com zombies als que s'ha restringit l'accés a cervellets durant un mes!

Dr. Bermúdez ha dit...

En la próxima cavalgata de reyes, en lugar de caramelos lance escorpiones vivos a puñados, a ver qué pasa... a lo mejor, como los venden en la Boquería salteados en mantequilla, va alguno y se los come...

Unknown ha dit...

Amic Kesoytiza, m'ha emocionat. De petit vaig participar un any en la cabalgata de Sant Andreu, dalt d'un camió, llançant caramels. Com que no tenia edat per anar borratxo (fet que vaig compensar en els tres anys d'universitat), em dedicava a comportar-me com qualsevol nen català, és a dir, disparant a tort i a dret contra finestres, balcons i víctimes diverses. Les iaies són les més agraïdes perquè, encara que els obris una cella o els trenquis les ulleres, elles s'emporten els caramels.