Ja fa anys que observo aquest fenomen anomenat "Oscars" amb una mescla d'estupefacció, indiferència i indignació a parts iguals. Acceptem-ho. Uns premis de cinema que mai han tingut consideració envers Takeshi Kitano (o David Lynch) i entreguen onze estatuetes al canyardo de "Titanic" són una blasfèmia.
No em posaré a fer una diatriba sobre el mercantilisme artístic. Més que res perquè hi ha un tema molt més important del que s'ha de parlar.
Han nominat Penélope Cruz com a millor actriu.
"All the pretty(?) horses"
I és que la nostra estimada Pe ha arribat, a base de cop de cony, a ser un dels personatges més importants de la pell de toro. La seva capacitat interpretativa és comparable a la d'una tapa de iogurt i té la veu més desagradable que la Gracita Morales, però tot i així s'ha fet un lloc en l'"star system".
Deixeu-me especular:
Videoclip "La Fuerza del Destino"- Romanç amb el monyes d'en Nacho Cano.
Vanilla Sky- Romanç amb en Tom Cruise
All the pretty horses- Romanç amb en Matt Damon
Blow- Romanç amb en Johnny Depp
La Mandolina del Capitán Corelli (Valenta merda) -Romanç amb en Nicolas Cage
Sahara- Romanç amb en Matthew McConaughey
Bandidas- Romanç amb la Salma Hayek (!)
En definitiva. Aquesta tia és un (i perdoneu-me l'expressió) putonàs del tamany d'un Hammond B3 amb "rotary" inclòs.
Ni més ni menys.
"All the pretty(?) horses"
Qui ens havia de dir a nosaltres que aquella puteta del videoclip de Mecano "La fuerza del Destino" acabaria al "Hall of Fame" Hollywoodià? Probablement només ella, que ja tenia molt clar què era capaç de fer per aconseguir l'èxit, i només amb disset anys.
I és que la nostra estimada Pe ha arribat, a base de cop de cony, a ser un dels personatges més importants de la pell de toro. La seva capacitat interpretativa és comparable a la d'una tapa de iogurt i té la veu més desagradable que la Gracita Morales, però tot i així s'ha fet un lloc en l'"star system".
Deixeu-me especular:
Videoclip "La Fuerza del Destino"- Romanç amb el monyes d'en Nacho Cano.
Vanilla Sky- Romanç amb en Tom Cruise
All the pretty horses- Romanç amb en Matt Damon
Blow- Romanç amb en Johnny Depp
La Mandolina del Capitán Corelli (Valenta merda) -Romanç amb en Nicolas Cage
Sahara- Romanç amb en Matthew McConaughey
Bandidas- Romanç amb la Salma Hayek (!)
En definitiva. Aquesta tia és un (i perdoneu-me l'expressió) putonàs del tamany d'un Hammond B3 amb "rotary" inclòs.
Ni més ni menys.
14 comentaris:
és una llàstima que Jack Palance la dinyés fa poc, perquè podria repetir aquell Oscar de Marisa Tomei, amb la barjaula de la Pe.
Se'm adelanta vosté de nou, amic Kesoytiza! Està vist que aquí, el que no corre, vola! Però tant fa: és bonic veure com hi ha gent sensata que comparteix la cosmovisió d'un... i el desig de "matar a todos los humanos" (y a algunos más que a otros; com deia en John Doe -i no precisament el d'en Capra-: "no hay nada malo en que un hombre disfrute con su trabajo".)
Sense cap ànim d'ofendre, mai he entés perquè es critica tant els óscars. Si tenim clar que tot això no és res més que una maniobra publicitària de la indústria de Hollywood per acaparar els mitjans i transmetre el missatge que li surt dels nassos: una any premien una peli més independent, al següent una superproducció, i tot és només perquè és el que interessa la indústria en aquell moment.
Llavors, si tot és un negoci que ells gestionen només per diners sense tenir en compte l'autèntica qualitat artística dels premiats...
DE QUÈ ENS ESTRANYEM?
En realitat criticant els óscars només fem una cosa: reforçar-los (l'important per a ells és que se'n parli, ja sigui bé o malament)
Però també és veritat que mola tant parlar-ne malament... Espero que no desapareguin mai.
A mi el oscars m'agraden. El criteri que segueixen és bàsicament econòmic, i això fa que uns anys hi estigui d'acord i d'altres no. Però mai, MAI, pretenen anar de cinema qualité i guais enrotllats com la merda dels Goya d'aquí.
Dels premis de cinema en català ni parlo, perquè són pura gasòfia endogàmica.
Tenen raó, però inevitablement els oscar acaben generant la idea de que actrius com la Pe són bones. Y eso sí que no. No, no y no.
Jo el que no suporto és que les ties diguin que la Pe no està bona. Mira't tu al mirall, guarra!
Per altra banda, ahir la Eva Hache va entrevistar Àngeles González-Sinde, nova presi de l'acadèmia del cine espanyol. La seva gran idea era fer trobades amb gent com el Sergi Arola per parlar de cinema. I aquí acabava el seu programa. Ah, bé, també va explicar que el clauer del que penja la clau de la nova seu de l'Académia l'ha fet l'actriu Lucía Jiménez amb les seves manetes, la qual cosa l'emocionava molt. Tot plegat donava certa sensació de club de senyoretes que s'avorreixen i s'entretenen fent cinema, amb l'única diferència que al club hi ha homes heterosexuals i fins i tot algun gai per donar-hi color. I sembla ser que entre ells s'ajunten, s'adulen i fan pel·liculetes (i sexe, de tant en tant). Tot plegat, feia una mica sensació d'Academia de Cine de la Srta. Pepis.
El panorama del cinema espanyol pinta negre.
no m'agrada parlar malament de la gent, però la gonzalez sinde ÉS UNA PUTA DE MERDA.
No es preocupi, Monsieur Gimene, que de fet ningú detesta els Oscars. Suposo que sap greu que merdes com "Trainig day" siguin considerades millor pel·li de l'any, i això fa mal.
Pel que fa al cinema espanyol... la cosa està molt fotuda, com tots nosaltres sabem. Però encara em preocupa més el panorama català, amb en Ventura Pons rebent subvencions (sí, que paguem nosaltres) per la porqueria que genera.
Guionista brillant: vol dir puta de merda per mala persona o perquè cobra per tot?
Puta no sé, però "niña de papá"... buf!!!!!
González-Sinde. ¿Sin de qué?
Sindergüenza
Sin dedos.
No hay dedos, no hay galletas.
Parlant de la candidatura de Penélope...
Ha vist, amic Kesoytiza? Posa vosté a la Pe i obté 14 comentaris! Aquesta fulana és, ai, cavall guanyador.
Publica un comentari a l'entrada