La mare que em va parir.

Ops.

Genoll/Ginoll/Gunoll

L'altre dia caminava alegrement amb el meu amic Trebor quan de sobte vaig notar un rum-rum al meu genoll dret. Casúndena (vaig pensar) dec haver dormit en una mala posició! Dies i diverses hores a l'hospital després el diagnòstic sembla clar: m'he rebentat el menisc.

Aquest contratemps anul·la la meva encara inexistent carrera professional de futbol. Apart em dificulta anar en moto i el que és pitjor: em farà coixejar d'aquí uns mesos quan per culpa de la crisi tornem a l'edat mitjana i el món es converteixi en una jungla on manarà el més fort.

Merda.

Cuideu els vostres genolls. Són un bé preuat. Ah que sí, Thiago?

I tant que sí!... Per cert, on són les putes?

Ciència.

Portava uns dies intrigat (i espantat) per un experiment científic que es duia a terme avui a Ginebra. Intrigat perquè no havia entès una merda del que havien de fer i espantat perquè l'únic que havia pillat és que anaven a crear un forat negre que es podia empassar l'univers sencer.

Avui per sort el diari m'ha deixat més tranquil. Segons sembla el que s'està fent és cercar "el bosón de Higgs", l' última peça del puzle subatòmic que pot obrir la finestra al Big Bang. Sense aquest "bosón" no pesaríem res (seríem com un fotó), per això ha estat anomenada "la partícula Déu".

Heu entès res? Per descomptat que no. Com pretenen en un diari que el lector entengui res de física quàntica subatòmica? D'acord que a l'estiu no hi ha notícies, però el que no es poden és dir coses com:

Una parte de los primeros protones acelerados en el interior del Gran Colisionador de Hadrones se estrellaron contra un aparato absorbente llamado colimador a una velocidad cercana a la de la luz, produciendo la cascada de restos de partículas que aparece en esta imagen. Aproximadamente una hora más tarde, el rayo completó todo el circuito del túnel de 27 kilómetros, entre los hurras de los físicos

Ah. Que bé. I a sobre et regalen una fotografia del moment:

Segurament extreta del visor del "Windows Media player".

Menys notícies sobre coses que no entenem i més sobre la tangana entre negre i tatanos o la parella aquesta esquarterada a Galícia, home ja!

Menjar-se les paraules amb patates.

Com alguns encara recordaran, fa un temps vaig publicar un post anomenat: "Glòria, Glòria, Al·leluia" en el que em vanagloriava (inconscientment) de la desfeta pública d'aquell horror de banda anomenada "La Oreja de Van Gogh". Doncs bé, aquí tenen aquesta imatge:

"Aquest senyor és en Sammael, àlies "Sabueso de la Resurrección" àlies "Si matas uno surgirán dos".

-Quan es va anunciar que la cantant fotia el camp semblava que el món tornava a ser un lloc on valia la pena viure. Però segons sembla els 4 bastards (no em refereixo ara a la davantera del Barça 07/08) creien que no havien fet prou mal a la humanitat, i s'han buscat una cantant clònica.

"Quina ràbia, que fa, oi?"

-Per la seva part, si algú creia que Amaia Montero havia decidit començar una fructuosa carrera al món del porno s'equivocava. També treu disc. Merda.

"Tan bé que et guanyaries la vida treballant per "Serenna", casúndena"

Apagueu les ràdios durant els propers 6 mesos. Pel vostre bé.

Suècia (I)

Petons i carícies.

Bé, primer de tot sóc viu. Aclarit aquest punt anem per feina. Com alguns ja sabreu aquest octubre començaré la meva tesi que tindrà per títol (atenció):

"Influència narrativa del dramaturg August Strindberg sobre l'obra fílmica d'Ingmar Bergman".

És a dir, que no interessará ningú i que anirà sobre suecs. Suecs masclistes i fills de puta des que s'aixecaven fins que anaven a dormir, però suecs al cap i a la fi.

Tothom em pregunta perquè m'agrada tant Suècia. I ja que pel que sembla les respostes utilitzades dins ara no eren prou convincents...:

A) És un país civilitzat.

B) És un país culte.
C) És un país ric.
D) És un país net.
E) És un país on no escolten Andy y Lucas, on no ballen la Batuka, on no fan programes com "Espana Directo" o tenen el putíssim "Real Madrid".

...he trobat per la gran xarxa una petita comparativa (mitjançant imatges) de les discoteques de Suècia i les d'altres llocs (de merda). Endavant:

Suècia:

U.K.:

Algun Puto País Sudamericà:

Ispain:

Doncs per això.

La vella polèmica.

No m'importa un cul l'Eurocopa (tot i que ja m'he agenciat la samarreta de Portugal amb el nom del més gran: Deco) però demà el mongoloïde de l'Aragonès farà pública la llista de paios que defensaran "laroja" a Suïssa i Àustria.

Segons sembla no hi anirà l'imbècil d'en Raúl González (lepra i càncer negre per a ell i tota la seva estirp) i això ha provocat la ira dels aficionats al bell esport del "balópeu".


Deixeu-me mostrar-vos alguna cita:

Usuario: r.chikilicuatre

Fecha: 15/05/2008 15:14:

me parece bergonzoso k se yeve antes a un tio k va a jugar en segunda antes k a raul y el aragones este es un sinberguenza y este año no voy a ver la eurocopa xk me da verguenza k esos tios me representen y k nos umillen. y el viejo este es un sin berguenza y no puede ser k no se yeve a raul. venga ya ombre esto es una tomadura de pelo. me parece ya una cosa x demas nos estan tomando el pelo a todos

Usuario: villar_rfef
Fecha: 15/05/2008 13:37

PERO ESTO ES DE COÑA NO POR FAVORR PERO SI RAUL A EXO MEJORES COSAS QUE ESTES JUGADOR MEJOR TEMPORADA ETCC POR DIOS AROGONES ESTA XOXEANDO YA EN AL JERIATRICO CON ARAGONES YAAAAAAAAAAA

Usuario: pletorianzidane
Fecha:15/05/2008 13:44

Sergio García: 36 partidos 4 goles. Raul: 36 partidos 18 goles. Luis Aragones de que vas? si buscas gol llevate a Raul por dios que te pelea,tiene raza, pudonor, coraje,corazon y encima gol, y Sergio sí peleara pero no tiene apenas gol.Haznos un favor y llevat a Raul y deja esa estupida cabezoneria de una vez.

Bravo per ells. S'ha de defensar allò en el que creus.

Performances Imbècils.

Ahir va morir una artista.

La pobre víctima, que responia al nom(?) de Pippa Bacca, era una actriu moderna que feia performances vestida de núvia i fent autoestop. Si això ja és prou absurd de per se la molt boja pretenia anar de Milà fins a Jerusalem per tots els països tocats per la guerra. Atenció a la justificació de tal imbecil·litat anomenada Brides on tour:

"El traje de novia es una metáfora del encuentro con el otro, la unión y la búsqueda de la parte femenina positiva, de la mujer como fuente de vida, estabilidad y sensatez".

"Gorizia" potser vol dir "pela'm" en turc.

Una bona merda d'argument, sí senyora. Què va acabar passant? Que mentre cercava per Turquia "la metàfora de la trobada amb l'altre", el que es va trobar va ser un senyor dolent que la va pujar al seu cotxe, la va violar i la va estrangular (i vés a saber tu si per aquest ordre).

Què pretenen els artistes conceptuals, apart de prendre el pèl a la gent i aconseguir subvencions? Realment algú amb dos dits de front es creu que fa art pel fet d'anar pel món fent la subnormalitat més gran que li passi pel cap?

Estic fins els ous de tota aquesta colla d'espavilats que malmeten el terme "transgressió" per dissimular la seva mediocritat i falta de talent artístic.

-No puc suportar que en Calixto Bieito sigui més notícia per fer passejar ties en boles pel Liceu que per la seva capacitat de dirigir (que d'altra banda és nul·la).

-M'indigno quan una berra sense ànima presenta a la Tate Gallery una esquerda i té els sants collons d'anomenar-la "shibboleth" (us trameto al fantàstic article ple d'odi del germà Jair) sobre el tema.

Potser això que li ha passat a la pobre Pippa és un crim horrible. Però potser també és una mostra de justícia poètica. Tan poètica com la subnormalitat que pretenia realitzar.

Si no vols pols no vagis a l'era, collons.


Voleu una performace transgressora? Doncs veieu un vídeo del més gran: Andy Kaufman

Ponche Caballero.

Yavhé sap que no m'agrada malparlar de la gent. Però és que no puc més que encendre'm en odi i repulsa extrema cada vegada que obro el diari i em trobo un anunci de "Ponche Caballero".

"Nàusees"

A veure. No és només que el "Ponche Caballero" sigui un fàstic de beguda pròpia dels protagonistes de "La Colmena". Tampoc que pretengui ser anunciat com una cosa fashion que es consumeix al Razzmatazz i et fa semblar cool. Fins i tot podria tolerar el seu aspecte hortera (ja m'imagino el procés de disseny de l'ampolla):

SEQ. 5 INTERIOR/NIT. Bar "Las Meninas".

DON JOSÉ, creatiu de l'empresa "Ole!" discorre amb DON PEDRO, delegat del grup Caballero. El primer és un gordo que porta quatre pèls que li queden fent tendal per dissimular la calba. Porta uns anells gruixuts, un penjoll de Jesucrist i "nomeolvides". Tot d'or massís. Està fumant-se una fària mentre discuteix amb DON PEDRO (que és exactament igual a l'altre, però aquest mostra un bigotet d'aquells rasurats transversalment de franquista).

CLIENT:
Pues no sé, a mi me gusta más como capea José Tomàs.

CREATIU:
Bah, depende de cómo estén enchiquerados los bravos.
Pero yo aún siento debilidad por "El Juli", aunque con los años parece un poco "bluff".
(al cambrer)
Niño!!! ¿Esos boquerones, llegan o no llegan?

CLIENT:
Oye, por cierto... ¿qué pasa con el diseño de la botella de ponche?

CREATIU:
Bah, un poco de plateado para que parezca moderno y el escudito lacrado para los clientes de toda la vida y a tomar por culo.

CLIENT:
Perfecto. ¿Otro purito Reig?

FADE OUT

Sí, és cert, totes aquestes coses indignen. Però el pitjor de tot és aquesta ferum a "rancio abolengo madrileño" que ho impregna tot. Fem un resum:

A) El paio. No us recorda ningú? Exacte, és una copia bizarra del fill de puta d'en Fernando Alonso. Com tots sabreu aquest és un símbol del "valor taurino y ancestral de los españoles". Per cert, us recordo a tots que fa temps vaig tenir una visió (jueva i màgica) en la que l'Alonso moria horriblement calcinat dins el seu tutut. I passarà. Ja m'imagino tots aquests infra-éssers que tenen la "Visa Alonso" plorant.

B) La paia. Estic fins la polla d'aquestes ties "modelo ibérico cañí". Aquesta cara de sobirana perra maquillada com una pepa, amb aires de Miss Espanya barata vestida amb biquini i sabates de taló. Model bàsic per presentar "Noche de Fiesta" o "Murcia que bella eres".

Bé, en definitiva: Si voleu entrar dins el Valhalla de la gent justa, una de les coses que heu de fer és clavar una escopinada a l'ull a cada persona que veieu a la barra demanant un "Ponche Caballero" (també s'accepten represàlies contra els que beguin "Licor 43" o "Cointreau").

Objectiu: demanar Ratafia a "El Divino" de Ibiza.

Barça = Merda.

Ja sé que fa dies (mesos) que no actualitzo. I és que he anat de culete. Però el meu psiquiatre m'ha recomanat que he d'extrapolar d'alguna forma la meva ràbia i odi. Per tant:

M'AVERGONYEIX SER DEL BARÇA. TOTA AQUESTA COLLA DE MALPARITS SÓN UNS FILLS DE LA GRANDÍSSIMA MERETRIU BABILÒNICA I ELS DESITJO UNA RESTA DE LA SEVA EXISTÈNCIA PLENA DE PÚSTULES I DOLOR IMMENS.

Queda dit.



Si juguessin aquests faríem menys el ridícul. Segur

L'Stop Motion

Agafes una càmera de vídeo. Prems el botó vermell un segon. Mous qualsevol cosa. Prems el botó vermell un altre segon. Tornes a moure la cosa. Entres en un "loop infinit". Ja ets un artista.

"Llàstima que no entengui ni l'alemany ni el suec"

Clar que també es poden fer desastres com aquest vídeo-clip:

"Maleïts 80"

En Kesoytiza pregunta als seus estimats companys de blogosfera:

"Que m'agradi aquesta cançó significa que sóc un monyes?

Decidiu-ho vosaltres.

Tanganes al metro.

"En este dojo solo hay espacio para uno de los dos"

Estic llegint a la Vanguardia.es que l'altre dia van tornar a escalfar les orelles a un paio al metro de Bcn. Un lloc públic pel que diàriament passen milers de persones ha registrat dos incidents greus en els darrers mesos. Oh. Però això no és el més preocupant. Allò que realment m'espanta són els comentaris dels lectors.

1. El que no s'entera:

" Pues sinceramente, yo aquí no veo ningun tipo de agresion. Creo que parece que incluso hablan entre ellos... "

"¿Rodolfo, vamos al Picadero 2 a hacer unas bravas?"

2. El que es lia:

"¿Cómo es posible que alguien permenezca impasible cuando un macarra le da patadas a un joven? Este tipo de comportamiento es lo que le permitió a Hitler hacerse con la mitad de Europa."

"...todo empezó un dia volvia del Razz y en el metro de Marina
me crucé con un polaco y..."

3. El que fa por:

"El dia que me encuentre un catalan en el metro y me agreda lo lementara su mama. lo partire en dos pedasos"

"Eso por ser de Palafrugell"

4. La histèrica:

"El meu marit ha d'agafar la línia 1 cada dia, i quan ha de tornar sobre les 10 de la nit pateixo, de veritat que pateixo, perquè tant estas exposat a un atac terrorista o a qualsevol guillat que decideixi que no li agrada la seva cara"

"Si no estigués mort atemptaria contra el Funicular del Tibidabo"

5. El radical d'esquerres:

"Mano dura. A todo el violento, ya sea racista, de genero, de robo..en el tren, en casa, en la calle, en la iglesia.... basta ya"

"Open your heart to me, baby"

6. Els que ens volen deixar sense "joie de vivre":

"Un poco más de educación,menos tele,eliminar el futbol y otros deportes sin interes"
"Con menos cervezas, chupitos, porros, y otras lindezas, se acabarían muchas de esas histórias"

"Ja em deia la mare que el futbol només genera violència"

Glòria. Glòria. Al·leluia.

La cantante de La Oreja de Van Gogh abandona el grupo

Potser sí que Déu existeix, al cap i a la fi.

El Madridisme. Lacra.

La vida és plena d'aquest tipus d'activitats que, tot i ser doloroses, no pots deixar de fer. Potser és per masoquisme innat o només perquè som imbècils, però tots ens toquem les crostres de les ferides, anem a aquell garito on ja saps de fa temps que la música és una merda (i el vodka és de garrafa) i llegim el Marca.

" Pick me up, oh, from the bottom, up to the top, love, everyday"

El Marca és una escòria de tebeo infame, com també ho són El mundo deportivo, l'As (oh, com odio en Tomàs Roncero i la seva putíssima mare) o l'Sport. Però hi ha subtils diferències. L' As no enganya a ningú. És un pasquí madridista de la pitjor calanya, però com ho saps el llegeixes i et fas unes "risas". I una cosa semblant passa amb els dos còmics de la Ciutat Comtal, però fent referència al Barça.

El cas del Marca és diferent. Durant una colla d'anys aquests malparits s'han creat una espècie de cuirassa que simula bon periodisme independent, fent creure tothom que és l'únic diari esportiu que no ha de passar comptes amb cap club. I això, senyors (dic senyors perquè de segur que les poques dones que passen per aquí ja deu fer estona que han abandonat la lectura) és una mentida més gran que la que afirma que en Carles Sabater va morir d'una aturada cardio-respiratòria i no d'esnifar més neu que un Sant Bernard. (Ara sí que estic convençut que no hi ha cap dona llegint).

"Tu, la de la primera fila, fixa't-hi bé que en uns minuts
em quedaré més sec que l'Erika Ortiz"

Tot això ve a col·lació perquè, segons aquesta porqueria de diari, a aquest mongòlic anomenat Raül González (només per posar-me el mateix nom que a aquest fill de perra els meus pares m'hauran de patir per molts anys) rebrà una merda de pin que segons sembla és la hòstia. Llegim-ho i gaudim de la prosa gens maniqueista del periodista. Rodolí.

Ja m'estan entrant arcades

"Raúl está muy cerca de recibir un premio especial, distinto, de corazón. La directiva madridista está planteándose conceder al ya mítico capitán blanco la legendario Laureada, un galardón diferente al resto de trofeos que tiene el '7' entre sus pertenencias. Sólo dos privilegiados en la grandiosa historia madridista sabrán de lo que hablamos. Raúl puede seguir el camino de Pirri y de Goyo Benito".

"Ese pedacito de madridismo es un premio individual que se le concede a un futbolista diferente, a alguien que haya llevado su madridismo hasta límites insospechados".

"Lo que realmente premia es la dedicación y sentimiento por la blanca madridista. El sacrificio, entrega, sentimiento y cariño hacia todo lo que rodea el Real Madrid es lo que llena. Y de eso, a Raúl, le sobra"

Bé, no crec que calgui dir res més. Excepte que els jugadors i directius del Madrid mereixerien que un camió d'àcid sulfúric entrés a quatre-cents per hora al mig de la "Ciudad Esportiva Blanca" i els destripés a tots.

El Rei d'Espanya, oligofrènic.

Que el senyor Juan Carlos de Borbón és retardat mental profund ho sabem tots. Alguns miren cap un altre lloc i utilitzen termes com "campechano" o "sencillo" per no haver d'acceptar la veritat: l'estat espanyol té un representant subnormal.

"Felipe, me llena de orgullo y satisfacción saber
que ya han llegado las putas con la farla"

Per sort darrerament estan sorgint uns escàndols que, com si fossin les set plagues d'Egipte, marquen la davallada d'aquesta anomalia anomenada monarquia.

Fem un recompte: Aquí en tenim les primeres sis:

1- Caçar un ós domesticat i borratxo de vodka a Rússia.
2- L'Anasagasti anomenant la casa Reial "vagos" i "impresentables" al seu bloc.
3- Segrestar la pàgina de "El Jueves" per posar en portada el príncep cardant-se aquell lloro que té per dona.
4- Tot l'assumpte de la crema de fotos.
5- La campanya de la dreta més carpetovetònica per enderrocar-lo.
6- Fer callar en Chávez com si anés borratxo o col·locat amb MDMA.

Possibilitats de la setena i darrera.

a) El Rei d'Espanya s'aixeca al matí i encara en pijama agafa un Kalashnikov i passeja per la Castellana matant nens, iaies i equatorians. La policia l'aconsegueix reduir i el portaveu de la casa reial explica que tot es degut a la pressió dels darrers mesos i que ho hem de comprendre, que ell també és humà. Com que no es persona jurídica no el poden ajusticiar i tot queda igual. Durant el discurs de Nadal en Juanca utilitza repetides vegades l'expressió "me se fue la olla".

b) El Rei d'Espanya decideix fitxar per Mercedes McLaren per humiliar Hamilton i així recuperar l'honor perdut dels espanyols. Al primer revolt del circuit de Monza s'estimba a tres-cents per hora i esclata en una bola de foc que s'eleva dos-cents metres. Un nen aplaudeix.

c) El Rei d'Espanya es compra una Strato, munta una banda d'Ska i se'n va de gira. Després d'un un concert es carda una "perroflàutica" que li passa un nou virus mortal. Quan torna a casa decideix que la malaltia és un designi del Senyor i per això es dedica a follar a pèl tot el que es troba. En dos anys el 87% de la població mundial està contaminada. En Peter Petrelli decideix fer-hi alguna cosa anant enrere en el temps, li treu de les mans la pistola carregada a en Juanca i li dóna la seu germà mentre diu: "Si no ho fas tu ho farà ell".

"Dios mío, pero si este tío tiene más cara de mongolo que yo!!"

No ve a res, però aquí tenim una foto de l'Anguita de jove.

Surfistes.

"Mira'm i enveja'm, que per alguna cosa sóc millor que tu".

Una de les coses que més he trobat en aquest país sub-desenvolupat són surfistes. Pel que sembla les costes de Portugal són l'hòstia per "cavalcar el mar" i tots els "caçadors d'onades" passen per aquí un dia o un altre.

No he pogut evitar fer una detallada observació del "modus operandi" del surfista, i he arribat a una sèrie de conclusions. Som-hi:

1. Els surfista no viu per a res més que el surf.

No provis de parlar amb un surfista de qualsevol cosa que no sigui "quines onades hi havia avui a Costa Caparica, eh?". Un surfista no té opinions polítiques, ni artístiques. No es que siguin ignorants (bé, de fet sí), és que si alguna cosa no té a veure amb fer equilibris sobre un tros de fusta no és en absolut important. Si t'agraden els escacs o el macramé la vida no necessariament gira al voltant d'aquestes activitats. Però el surf és diferent. "És una filosofia de vida, una forma d'encarar la teva existència", et diuen. Vale.

2. El surfista ha de ser guapo.

Encara he de veure un paio que faci surf i no sigui un príncep fibrat. Ja sabeu: mandíbules de Madelman (altrament anomenades per les dones "masculines" i "sexis"), abdominals on s'hi por ratllar carrota, barbeta de tres dies, grenyetes rosses humides per l'aigua salada, etc etc. Jo crec que els surfistes lletjos són apallissats pels guapos i els enterren a la sorra perquè no els espatllin el paisatge. No sé, és una teoria...

Què fàcil resulta odiar aquest paio.

4. El surfista ha de semblar un surfista.

Segons sembla un surfista no pot ser un paio que vesteix de Zara i quan va a la platja es posa un banyador. No. Un surfista ha d'anar disfressat de surfista, i s'ha de posar la roba de Quiksilver o Billabong fins i tot per anar a un casament. La resta de l'atrezzo consisteix en collarets de boles (o de dents de tauró) i unes sandàlies hawaianes. Si no, no és acceptat pel grup. Apart ha d'escoltar només música de surfista (del pesat de Jack Johnson, per exemple), ha de llegir llibres de surfistes, ha de veure pel·lícules de surfistes i portar tatuatges de surfistes. Ignoro si hi ha paper de cul surfista, però si existeix deu tenir dibuixos d'onades i olor a salobre.

3. El surfista és un pesat de collons.

Així és. Aquests tios són absolutament inaguantables. Es passen el dia rient i fent allò d'en Ronnie amb els dits. Et posen dvd's on sempre passa el mateix: un senyor sobre una taula passa per sota d'una onada. La primera vegada és divertida, però a la desena et donarien ganes de veure't una ampolla sencera de salfumant. Ara bé, tots els surferos criden i xisclen plens d'emoció mentre deixen anar paraules com "riders" "wildcart" o "Kelly Slater".

"Sí, tu vés rient, que ens portes pel camí de l'amargura".

I què en pensa en Formatge i Guix de tot això? Molt senzill: tot és simple i purament una façana i una impostura. Us penseu que aquests paios que va de cracks tenen ni puta idea de surfejar? En absolut. Però les pintes molen i amb això en tenen suficient.

Més sovint hauria de passar això, collons!!

Aznar. Quin paio.

Llegeixo a "El País.com" que el senyor Aznar, que segons sembla no està prou ocupat deixant-se aquells mullets infectes que em porta, ha escrit un nou llibre.

"Estic fet tot un Salinger!" Diria el senyor Aznar si sabés qui cony és en Salinger.

Doncs segons sembla aquesta vegada el pasquí s'anomena Cartas a un joven español (Planeta), i com el seu propi nom indica es tracta d'un manual del bon espanyol dirigit a un jove imaginari anomenat Santiago (suposo que el Santiago que tanca Espanya). La merda enquadernada ens deixa algunes joies d'aquelles memorables:

- Sin la nación, todo se derrumba. El acuerdo fundamental es sobre la nación española. Sin él todo lo demás se derrumba.

- No se es español a tiempo parcial. España además de un deber, es una pasión y un sentimiento hondo. No se es español por horas o a tiempo parcial, aunque no siempre estemos pensando en España (que lo hacemos menos de lo necesario).

-El ser español lo impregna todo, así de poderosa es nuestra nación.

- Calma si te llaman 'facha'. En España, el rechazo legítimo a la dictadura se extendió hacia todo lo que significara la costumbre y la tradición.

- Sin familia no hay nada. La familia está basada en la naturaleza biológica del hombre, y la sociedad está basada en la familia. Hombre, mujer y hijos.

- La verdad, más allá de la ciencia. Enemiga de la libertad es la creencia de que sólo lo demostrado por la ciencia es verdadero. Como decía Juan Pablo II, la libertad y la verdad están más allá de la verdad técnica.

"Papa, en el cole me llaman facha..."

Experiències curioses a Lisboa.

-Escoltar en Camacho mentre creu que parla portuguès. De fet el subtitulen, i quan es va assabentar es va indignar. Ah, per cert: continua suant igual i li queden dos informatius al Benfica.

-Demanar un cafè a Lisboa. Us asseguro que beure's un tallat és més difícil que operar de fimosis un tigre amb les dents. Prometo que el meu següent post anirà sobre el tema.

-Estar rentant-te les dents de bon matí i adonar-te que el teu company de pis portuguès es desperta amb la música de "Verano Azul".

-Tornar de Barrio Alto en un Taxi conduït per un clon gordo de Cristiano Ronaldo que escolta a tot drap 50 Cents. Si apart el molt mal parit posa el Mercedes atrotinat a 150 pel costat de l'Stadio da Luz i et va demanant un piti rere un altre la cosa ja es posa demencial.

-Anar a veure un concert de Jazz a la discoteca més maquinera de la ciutat i que comencin a tocar una versió de "Crash into me" de la Dave Matthews Band. Moment memorable i de caiguda de llàgrimes.

"Em sembla que aquell portuguès m'ha pirulat la cartera..."

Futbol Portuguès.

Bé, reprendrem el tema de la meva estada a Portugal, centrant-me ara en el tema futbolístic.

A en Nobby Stiles li agradava el futbol (i també mastegar pedres).

Endavant: per passar l'estona em vaig apuntar a classes de futbol dilluns, dimecres i divendres, i de futbol sala dimarts i dijous. És a dir, 7'5 Hores setmanals. Vaig arribar el primer dia amb la meva samarreta de la selecció japonesa (amb el número 10 del capità Tsubasa, com no) i quan vaig arribar a l'entrenament em vaig fer caca a sobre: Els meus companys estaven tots fent malabarismes amb la bimba, fent "toques" de genoll, cap i cuca. "Merda, deixaré en ridícul el futbol empordanès" -vaig pensar-, però al començar a jugar em vaig adonar que tot era una impostura. Corria i m'ho currava més que tots els lusitans junts (i els que em coneixeu ho sabeu: sóc un merda de jugador, fumo com un carreter i tinc 28 anys (la mitjana dels equips és de 20).

Amb el temps he entès el motiu:

Els portuguesos no tenen ni puta idea de jugar a futbol.

Així és. No saben desmarcar-se, no saben defensar i no suen la samarreta. A la mínima que tenen la pilota als peus corren cap a la "baliza" com una gallina sense cap i xuten amb els ulls tancats. La seva idea de bloquejar un davanter és: em quedo quiet i amb una mica de sort el tio xocarà contra mi. A la mínima que t'escapes et planxen la cara amb les seves Umbro de tac d'alumini (les que anuncia en Deco). Això sí, si hi ha pinyes tots corren cap "al montón" mentre es posen els seus punys americans.

"Tatanot que il·lustra a la perfecció el que acabo d'explicar".

Imagineu fins a quin punt són un desastre que fixeu-vos quina disposició tenen els seus futbolins:

Així és. Un 2-5-3. Ja em direu com se suposa que es pot defensar amb tal estupidesa organitzativa.

En definitiva: Porteu el Porqueres B i li fotrà una pallissa a l'Sporting de Lisboa.

Garantit.

I ara, de regal, el millor gol que mai he vist. No, no és d'un portuguès, és d'un jueu suec.