Segons sembla s'ha mort un ministre de Franco a la flor de la vida. Concretament als 81 anys. Ara podríem començar a parlar de com un senyor amb potes de cabra li deu estar escalfant les orelles amb plom fos, però hi ha una cosa que m'intriga més. A la crònica llegeixo això:
El político y economista, nació en Madrid, en mayo de 1928, y a los 21 años entra en el Banco Exterior de España con el cargo de subdirector y, como tal, interviene en numerosas operaciones comerciales y financieras para la expansión de los intercambios de España con el exterior. En estos años empieza a enviar crónicas deportivas sl semanario Marca, que dirige su tío Manuel.
Estupor. Aquest bon home tenia vint-i-un anys i ja era redactor del Marca i sots-director del Banc Exterior d'Espanya, que no sé ben bé què és però sona que fa por.
Ara penseu en vosaltres mateixos amb vint-i-un anys.
En efecte. Som uns perdedors.
Ara penseu en vosaltres mateixos amb vint-i-un anys.
En efecte. Som uns perdedors.
7 comentaris:
Jo, amb 30 i encara no he fet res.
Va rabí, que vos en teniu 32 ja.
És hora de muntar un banc (o d'atracar-ne un)
Jo amb 21 vaig fundar el Banc d'Espanya i després el vaig donar de baixa.
Amb 21 ja m'havia extirpat les costelles flotants.
en efecte , jo 35 i mas de lo mismo...looser...
wueno , per lo menys tenim l inteligencia per riure ns de nosaltres mateixos cosa que , per exemple , un primat killo , no pot arribar a entendre mai ...
en efecte.
Publica un comentari a l'entrada