10/29/2007

Surfistes.

"Mira'm i enveja'm, que per alguna cosa sóc millor que tu".

Una de les coses que més he trobat en aquest país sub-desenvolupat són surfistes. Pel que sembla les costes de Portugal són l'hòstia per "cavalcar el mar" i tots els "caçadors d'onades" passen per aquí un dia o un altre.

No he pogut evitar fer una detallada observació del "modus operandi" del surfista, i he arribat a una sèrie de conclusions. Som-hi:

1. Els surfista no viu per a res més que el surf.
No provis de parlar amb un surfista de qualsevol cosa que no sigui "quines onades hi havia avui a Costa Caparica, eh?". Un surfista no té opinions polítiques, ni artístiques. No es que siguin ignorants (bé, de fet sí), és que si alguna cosa no té a veure amb fer equilibris sobre un tros de fusta no és en absolut important. Si t'agraden els escacs o el macramé la vida no necessariament gira al voltant d'aquestes activitats. Però el surf és diferent. "És una filosofia de vida, una forma d'encarar la teva existència", et diuen. Vale.

2. El surfista ha de ser guapo.
Encara he de veure un paio que faci surf i no sigui un príncep fibrat. Ja sabeu: mandíbules de Madelman (altrament anomenades per les dones "masculines" i "sexis"), abdominals on s'hi por ratllar carrota, barbeta de tres dies, grenyetes rosses humides per l'aigua salada, etc etc. Jo crec que els surfistes lletjos són apallissats pels guapos i els enterren a la sorra perquè no els espatllin el paisatge. No sé, és una teoria...

Què fàcil resulta odiar aquest paio.

4. El surfista ha de semblar un surfista.
Segons sembla un surfista no pot ser un paio que vesteix de Zara i quan va a la platja es posa un banyador. No. Un surfista ha d'anar disfressat de surfista, i s'ha de posar la roba de Quiksilver o Billabong fins i tot per anar a un casament. La resta de l'atrezzo consisteix en collarets de boles (o de dents de tauró) i unes sandàlies hawaianes. Si no, no és acceptat pel grup. Apart ha d'escoltar només música de surfista (del pesat de Jack Johnson, per exemple), ha de llegir llibres de surfistes, ha de veure pel·lícules de surfistes i portar tatuatges de surfistes. Ignoro si hi ha paper de cul surfista, però si existeix deu tenir dibuixos d'onades i olor a salobre.

3. El surfista és un pesat de collons.
Així és. Aquests tios són absolutament inaguantables. Es passen el dia rient i fent allò d'en Ronnie amb els dits. Et posen dvd's on sempre passa el mateix: un senyor sobre una taula passa per sota d'una onada. La primera vegada és divertida, però a la desena et donarien ganes de veure't una ampolla sencera de salfumant. Ara bé, tots els surferos criden i xisclen plens d'emoció mentre deixen anar paraules com "riders" "wildcart" o "Kelly Slater".

"Sí, tu vés rient, que ens portes pel camí de l'amargura".

I què en pensa en Formatge i Guix de tot això? Molt senzill: tot és simple i purament una façana i una impostura. Us penseu que aquests paios que va de cracks tenen ni puta idea de surfejar? En absolut. Però les pintes molen i amb això en tenen suficient.

Més sovint hauria de passar això, collons!!







12 comentaris:

Unknown ha dit...

Aquesta setmana, per la Barceloneta, n'he vist a decenes. I era dia laborable.

Ergo:

Els surfistes no són proletaris.

cargol ha dit...

No sabia perquè sempre havia tingut una tirria especial als surfistes i a tot el seu món.Ara ho entenc tot.

Anònim ha dit...

Fan molt de fàstic, sobretot quan veus un surfero amb la taula i la bici (verídic), agafant el metro, etc. amb les seves pintes de xulo-putes i mirada de gos pastor valent.

Són uns fantasmes, uns merda.

Pichumino ha dit...

Un surfista portuguès no és la meva idea original de surfista, però en fi, segueixen sent odiables, sobretot per la part dels abdominals i les grenyes plenes de sal que fan venir ganes de cridar-li

RENTA'T, BRUT!

mrpage ha dit...

Jo en conec un que treballa mig any i el mig següent se'l passa a Bali surfejant. Lamentablement no el van enganxar els atemptats que aquest bonic pais va patir fa uns anys.

set sota zero ha dit...

Seria interessant veure'ls a tots amb la taula a punt, en una platja d'Indonesia, just abans del proper gran tsunami.

jair d ha dit...

brillant anàlisi d'aquesta nova raça ària. certament, aquesta foto que ha posat d'en david de billabong és increïblement odiable/adorable. per què no reventaran tots per l'autopista? resposta: Déu estima els seus fills.

Unknown ha dit...

Ja se sap que los surfistas nazis deben morir.

raulmarc ha dit...

No tot és tant bonic en el maravellos món del surfista. Quan comencin a sumar anys i onades cabalgades, patiran irremediablement el "síndrome del nedador" provocat per la humitat, el fred i la pressió de les grans oles. Llavors enlloc de sentir murmurejar guarreries per ties bones, es quedaran mig sords i escoltant "pips" crònics. La naturalesa, que com tots sabem és sabia i puta, compensa les injustícies del món.

Kesoytiza ha dit...

Espero que tinguis raó.

El Kharma mola.

Gouken ha dit...

Sí que hi han surfistes lletjos, però acostumen a ser confosos amb foques i els taurons els acaben devorant. Com son surfistes i a sobre poc agraciats ningú acava mai denunciant la seva desaparició.
Els guapos per la seva banda repel·len fins i tot al depredador marí nº1.

Eloy ha dit...

""Més sovint hauria de passar això, collons!!""

pues espero que el que te mueras seas tu notas. queeres un notas.