Futbol Portuguès.

Bé, reprendrem el tema de la meva estada a Portugal, centrant-me ara en el tema futbolístic.

A en Nobby Stiles li agradava el futbol (i també mastegar pedres).

Endavant: per passar l'estona em vaig apuntar a classes de futbol dilluns, dimecres i divendres, i de futbol sala dimarts i dijous. És a dir, 7'5 Hores setmanals. Vaig arribar el primer dia amb la meva samarreta de la selecció japonesa (amb el número 10 del capità Tsubasa, com no) i quan vaig arribar a l'entrenament em vaig fer caca a sobre: Els meus companys estaven tots fent malabarismes amb la bimba, fent "toques" de genoll, cap i cuca. "Merda, deixaré en ridícul el futbol empordanès" -vaig pensar-, però al començar a jugar em vaig adonar que tot era una impostura. Corria i m'ho currava més que tots els lusitans junts (i els que em coneixeu ho sabeu: sóc un merda de jugador, fumo com un carreter i tinc 28 anys (la mitjana dels equips és de 20).

Amb el temps he entès el motiu:

Els portuguesos no tenen ni puta idea de jugar a futbol.

Així és. No saben desmarcar-se, no saben defensar i no suen la samarreta. A la mínima que tenen la pilota als peus corren cap a la "baliza" com una gallina sense cap i xuten amb els ulls tancats. La seva idea de bloquejar un davanter és: em quedo quiet i amb una mica de sort el tio xocarà contra mi. A la mínima que t'escapes et planxen la cara amb les seves Umbro de tac d'alumini (les que anuncia en Deco). Això sí, si hi ha pinyes tots corren cap "al montón" mentre es posen els seus punys americans.

"Tatanot que il·lustra a la perfecció el que acabo d'explicar".

Imagineu fins a quin punt són un desastre que fixeu-vos quina disposició tenen els seus futbolins:

Així és. Un 2-5-3. Ja em direu com se suposa que es pot defensar amb tal estupidesa organitzativa.

En definitiva: Porteu el Porqueres B i li fotrà una pallissa a l'Sporting de Lisboa.

Garantit.

I ara, de regal, el millor gol que mai he vist. No, no és d'un portuguès, és d'un jueu suec.