-Escoltar en Camacho mentre creu que parla portuguès. De fet el subtitulen, i quan es va assabentar es va indignar. Ah, per cert: continua suant igual i li queden dos informatius al Benfica.
-Demanar un cafè a Lisboa. Us asseguro que beure's un tallat és més difícil que operar de fimosis un tigre amb les dents. Prometo que el meu següent post anirà sobre el tema.
-Estar rentant-te les dents de bon matí i adonar-te que el teu company de pis portuguès es desperta amb la música de "Verano Azul".
-Tornar de Barrio Alto en un Taxi conduït per un clon gordo de Cristiano Ronaldo que escolta a tot drap 50 Cents. Si apart el molt mal parit posa el Mercedes atrotinat a 150 pel costat de l'Stadio da Luz i et va demanant un piti rere un altre la cosa ja es posa demencial.
-Anar a veure un concert de Jazz a la discoteca més maquinera de la ciutat i que comencin a tocar una versió de "Crash into me" de la Dave Matthews Band. Moment memorable i de caiguda de llàgrimes.
"Em sembla que aquell portuguès m'ha pirulat la cartera..."
4 comentaris:
Sisplau, no llegeixi a Pessoa.
- Caminar per Memphis a les 12 de la nit per un carrer desert i sentir un gordo pringat amb una gorra dels bulls rascar una guitarra a l'escenari d'un bareto i que la cançó sigui Tripping Billies (de Dave Matthews).
- Obrir el blog de Kesoytiza i veure que el post no va de futbol (bé, una mica sí) ;)
Flog de nova factura. T'he posat com a favorit, ja veurem què tal...
Escoltar Camacho sempre és una experiència psicodèlica (o psicotròpica, si ho prefereix).
Publica un comentari a l'entrada