T'ODIO A MORT, SALVADOR SOSTRES.

Ui Ui Ui Ui Ui atenció al que acabo de llegir de l'homé més asquerós, repugnant i vomitiu del planeta:


(...)Persones que divendres em van parlar en castellà:

-La caixera del Caprabo.
-El taxista.
-La dependenta de l’FNAC.
-La cambrera que em va preguntar què volia beure.
-Els aficionats de l’Espanyol que a la benzinera de sota casa celebraven la permanència.
-El del camió de les escombraries.
-Una noia que de matinada em vaig trobar al meu llit i que no sé què hi feia. ("Insert" d'en Raoul: Perquè us feu una idea de la seva imaginació infernal us recordo quina cara fa):

(dones al teu llit... ja t'agradaria, bastard. Fi de l' "Insert" d'en Raoul)


Persones que divendres em van parlar en català:

-El meu veí que també era al Caprabo i que té com jo un àtic valorat en 600.000 euros.
-El notari on em va dur el taxista.
-El llibre de poemes que vaig comprar a l’FNAC.
-L’amo del restaurant de la tal cambrera, i l’empresari amb qui vaig dinar per tancar un acord comercial per finançar aquesta pàgina.
-La meva mare quan vam prendre el cafè de mitja tarda al Majestic,
-El president Laporta per parlar de la final de la Champions.
-El doctor Tirvió, al Tirsa.

No es pot dir que parlar espanyol és de pobres. És xenòfob dir que parlar espanyol és de pobres. És nazi dir que parlar espanyol és de pobres. Sostres, ets un impresentable. Sostres, ets un fatxa. Sostres, ets el Federico Jiménez Losantos català. No es pot dir, no es pot dir, no es pot dir. Sostres, Sostres, Sostres. Olailà, la masovera va al mercat.

Però malgrat tot, a Catalunya, en espanyol només parlen els empleats i els pobres. Ui, i els imbècils, que me’ls deixava.

(...)
Ara parlant seriosament, moltes vegades he dit que si trobès aquest/a o aquell/a li clavaria cops de puny fins extreure suc de papaia de la seva cavitat nasal. No parlava seriosament, de debò. Tots sabeu que sóc partidari de la no-violència i que seria incapaç de fer mal a ningú.

Però US JURO que ara sí que va de debò. Odio aquest home com el càncer que és, i fins i tot el meu odi pren forma física i xoca contra la gent del meu voltant quan penso en ell. Més li val no creuar-se mai (MAI) amb mi, sinó no sé fins a quin punt de violència indiscriminada (concretament indiscriminada contra la seva cara de fill de puta) puc arribar.

Sostres, et trobaré. I llavors ni la teva florida prosa de malparit podra salvar-te.