Elogi a la animacio:

Aquest text és el prefaci d'un treball que he fet sobre "Family Guy".

""It seems today, that all you see,
is violence in movies and sex on tv.
But where are those good ol' fashioned values,
On which we used to rely?
Family Guy opening theme




No és cap misteri que m'encanten les sèries d'animació. De fet durant tota la meva infantesa vaig ser un devorador de productes animats infantils, ja que la televisió durant molt anys va ser la meva educadora principal. No pretenc posar-me nostàlgic, però l'afició dels meus pares a treballar dotze hores al dia, l'habilitat del meu germà gran per desaparèixer de casa i la dificultat de la meva àvia per saber en quin any vivia varen ser un còctel de desídia que provocà que el sofà de davant del tub catòdic agafés la forma del meu paner.
Vaig veure nèixer "La Bola de Cristal", el meu accent sudamericà millorà amb el opening theme de "Los osos Gummi", vaig plorar quan van deixar d'emetre "Los Aurones" i encara ara em pregunto si va existir una sèrie de dibuixos en la que un gat tirava maons al cap d'una gata boja que estava enamorada d'ell o ho vaig somiar.
Tota aquesta experiència m'ha servit per comprovar com les sèries per a nens han empitjorat en qualitat i audàcia per culpa dels psicòlegs infantils i dels educadors. Ningú amb dos dits de seny pot afirmar que "Los Lunnies és un producte millor que "Los mundos de Yupi". Ningú. També he al·lucinat quan he vist repetir dues vegades el mateix fragment d'imatges a "Els Teletubbies" (com si els nens fossin oligofrènics i amb una sola vegada no en fessin prou per entendre les trames Lynchianes de la sèrie!) mentre quatre monstres d'ulls espantosos entremaliejaven sota un sol aberrant amb cara de nadó. He vist destruir naus més enllà de la porta de Mauthaussen i fins i tot he pogut analitzat el missatge freudià de productes com "Gat i gos".
Amb els anys aquesta afició per la ficció animada no ha decaigut. Per sort hi ha hagut persones que s'han adonat que no pel fet de ser dibuixats uns personatges han de ser únicament per a nens. Homes com el creador de "The Simpsons", Matt Groenning, que va demostrar que el públic estava disposat a riure fins i tot de la seva ombra gràcies a uns maldestres ninotets de color groc.

Que aquest petit treball serveixi d'homenatge a ell, a Seth McFarlane, a Trey Parker i a Matt Stone, però també a l'abella Maya, a CandyCandy, a la petita Apol·lo, als Fragels, als Snorkels... en definitiva aquells que fets amb tres ratlles em van ensenyar més coses que tots els meus professor de primària.

Que Astro Boy us beneeixi.

Raül Z. i Méndez