Little Miss Sunshine: un canyardo.

Ho sento, ho he de dir: Little Miss Sunshine és una merda de pel·lícula. Tothom (repeteixo) tothom al meu voltant em recomanava que al veiés: que si és molt sensible, que té uns grans personatges, que és còmica però alhora tendra... i un llarg etcètera que realment feia venir poques ganes de ganes de veure-la. Però bé, ja que crec que s'ha de potenciar el visionat del cinema independent me la vaig baixar de l'emule (curiós, però no tonto) i me la vaig empassar sencereta. Pitjo "play" i el primer que em trobo: el cartell de la Fox. A veure, que no era una pel·li independent? Aquest serà el primer esglaó de la infàmia.

Comencem l'argumentació: Per què en Formatge i Guix afirma que Little Miss Sunshine és un tros de merda? Endavant: la història no val un duro. Una nena lletja que es vol presentar a un concurs de bellesa infantil (tots junts: ooohh!). La lletja té una família molt desestructurada, i tots junts emprenen en furgoneta un viatge iniciàtic fins allà on se celebra el certamen, on descobriran que la bellesa no és gens important, que els sentiments són més valuosos.

En Yupi i l'Astrako ens van ensenyar que allò més bonic es troba a l'interior.
A menys que sigui un carcinoma, és clar.

Ara val a dir: I què? A qui li interessa això que ja hem vist a infinitat de pel·lícules molt millors, com ara Irreversible?

És igual... pensarem que és una d'aquelles històries en les que la peripècia és el de menys i el procés de creixement dels personatges és el que la fa rutllar (en definitiva, aquestes merdes que tant agraden a en McKee). Però... personatges? Quins personatges? Un defensor de la política del triomf que alhora és un perdedor? Bravo: el guionista ha creat la tècnica de la PARADOXA!!!

"Paradoxa (1)"


"Paradoxa (2)"

Més tonteries: un adolescent que llegeix Nietzsche i que no parla perquè vol ser pilot d'avions. Oh! Summament original! I no us desvetllaré l'argument però al final PARLA! Caram!

També tenim un iaio que no és un iaio normal perquè diu paraulotes, esnifa heroïna i porta una collonera com els que treballen als toros de les fires. Quina transgressió! Quina volta d'argument! Quina merda! Què es pensen que estan trencant aquests ianquis? Que potser ha tornat el codi Hays?

"En un poblado comanche, hau, hau, hau... lleno de mucho comanche..."

Frank és un filòsof homosexual suïcida que se suposa que està boig però alhora és el personatge més lúcid de la pel·lícula!!! Un boig que veu que els bojos són els altres! Magistral!

Per descomptat hi ha una dona que només fa que aguantar les tonteries dels altres i no fa res més. És el personatge de rèplica, vaja. I finalment una nena que és molt adorable i en el fons és millor que les nenes guapes perquè té bon cor i és entranyable.

"Les Prussian-Blue sí que són entranyables!"

La narració és més lineal que l'encefalograma del seu guionista. Primer es presenten els personatges. Es planteja el detonant i comença el viatge homèric. Hi ha una escena suposadament graciosa i després un pla de la furgoneta amb la que es mouen. Una altra seqüència hil·larant com la del policia que no troba un cadàver perquè a sobre hi ha una revista porno (propi dels films de Pajares i Esteso). Després tenim més plans de la furgoneta, i així successivament fins el número final, que és un espectacle del qual estan parlant durant tot el film i per tant no sorprèn en absolut, sinó que més aviat decep.

"En Rudy també va quedar decebut"

Que més... ah sí: els personatges no creixen més enllà del que és obvi, els girs argumentals són inversemblants (quan el jove descobreix que és daltònic als quinze anys em van entrar ganes de tornar enrere en el temps i matar els germans Lumière) i la interpretació és insulsa. Ah, i que és còmica ja em diran. Vaig riure una vegada, menys del que ho vaig fer amb Querelle de Fassbinder.

En definitiva, aquesta és una pel·li per ficar al mateix sac que Amélie o Garden State. Molt amables i simpàtiques, però que no proporcionen res més enllà. Són unes monyardades i només poden agradar a aquells que tinguin un cor que vulgui ser entendrit de forma deshonesta.

PD: Perquè després no diguin que sóc negatiu també parlaré de les coses bones: el millor del film és la furgoneta Volkswagen groga. T'entren ganes de comprar-te'n una!!

"No està mal.. però ara em dissenyes una furgona, que en aquesta merda de maleter no em cap la torre d'amplis Marshall"