5/17/2007

Amb dos collons.

Sempre m'ha repugnant el Real Club Espanyol. Només pel nom que té l'equip i pel fet que el seu president és en Sánchez Llibre els haurien de fotre dins un sac i tirar-los a tots dins un volcà de lava ardent. En Tamudo és subnormal, en Rufete està acabat i en Pandiani va en camió als entrenaments. Ara bé, ahir, durant el partit contra l'escòria del Sevilla van demostrar uns collons que em van fer aixecar de la cadira i sentir-me més espanyolista que en Claudio Biern Boyd (sí, el dels Bobobops).

"Sí, definitivament és càncer de colon"

Quan temps fa que no vibrem tant amb el Barça? Per què en Ronaldinho s'esborra dels partits i ja no es treu de la "xistera" una puta jugada amb cara i ulls i dents? Per què no som capaços de lluitar per la pilota com si fos una olla plena de monedes d'or? Per què cada vegada m'avergonyeix més ser culer?

Potser l'Espanyol és un equip de perdedors... (rectifico): Segur que l'Espanyol és un equip de perdedors, ple de fatxes i asquerosos, però com a mínim hi posen ganes, i amb això ja s'han guanyat el meu respecte per sécula.

"Hola, soy Tamudo. Quizás se han fijado en que mi cara está concentrada en un solo punto y parece pintada por Magritte.


5 comentaris:

Pansete ha dit...

Té raó, van posar collons, els pericos. Però els pobres no donaven per més: em sap greu però el Sevilla em semblà (força) superior.

mrpage ha dit...

Orgull, se'n diu orgull. El Barça fa temps que la perdut. Ahir, jo era perico.

Unknown ha dit...

Mai m'ha agradat l'Espanyol. I el gruix de l'afició pateix d'un sentiment d'inferioritat i d'odi respecte al barça que fa pena. Per no dir la quantitat de fatxes que els aplaudeixen amb la bandera del pollo al voltant del cos.

Però l'equip va deixar-s'hi la pell, i això és d'aplaudir, i reconèixer.

Senyors, feliç aniversari.

set sota zero ha dit...

L'apañó em podria arribar a caure simpàtic si: es canviés el nom, expilses els brigadas blanquiazules, fessin fora a Tamudo i De la Peña i juguessin a segona divisió.

Anònim ha dit...

Doncs a mi l'Espanyol no em fa ràbia (cosa estranya), és més, em resulten simpàtics. Clar està que això es deu a l'amistat que comparteixo amb un seguidor, que tenen de president al rei de l'escopinya i que el seu entrenador té els collons ben fotuts.

De La Piña i Tontudo es podrien morir ja. Per cabrons.