Com tots sabreu m'agraden molt els animals de companyia. És molt maco arribar a casa després d'una jornada dura de feina i veure com el teu animalet t'estima i t'espera amb uns ulls com els de "Shrek". Mireu si m'agraden que he decidit dur-ne un sempre amb mi, sobre el meu cap.
Ara de debò. Odio el meu cabell. No puc deixar-me'l gens llarg perquè en tres dies semblo en "Simba", i pel carrer em tiren rocs. Sempre he somiat amb unes llargues (i làcies) grenyes acariciant-me la cara els dies de tramuntana, però m'he de conformar amb una casc de playmòbil que si bé em pot protegir d'un pinyo en "mobilette" m'avergonyeix soberanament.
A la merda.
P.D.: Per aquí a sobre em recorden que a sobre el meu gatot comença a ser canós. El que em faltava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada