El Madridisme. Lacra.

La vida és plena d'aquest tipus d'activitats que, tot i ser doloroses, no pots deixar de fer. Potser és per masoquisme innat o només perquè som imbècils, però tots ens toquem les crostres de les ferides, anem a aquell garito on ja saps de fa temps que la música és una merda (i el vodka és de garrafa) i llegim el Marca.

" Pick me up, oh, from the bottom, up to the top, love, everyday"

El Marca és una escòria de tebeo infame, com també ho són El mundo deportivo, l'As (oh, com odio en Tomàs Roncero i la seva putíssima mare) o l'Sport. Però hi ha subtils diferències. L' As no enganya a ningú. És un pasquí madridista de la pitjor calanya, però com ho saps el llegeixes i et fas unes "risas". I una cosa semblant passa amb els dos còmics de la Ciutat Comtal, però fent referència al Barça.

El cas del Marca és diferent. Durant una colla d'anys aquests malparits s'han creat una espècie de cuirassa que simula bon periodisme independent, fent creure tothom que és l'únic diari esportiu que no ha de passar comptes amb cap club. I això, senyors (dic senyors perquè de segur que les poques dones que passen per aquí ja deu fer estona que han abandonat la lectura) és una mentida més gran que la que afirma que en Carles Sabater va morir d'una aturada cardio-respiratòria i no d'esnifar més neu que un Sant Bernard. (Ara sí que estic convençut que no hi ha cap dona llegint).

"Tu, la de la primera fila, fixa't-hi bé que en uns minuts
em quedaré més sec que l'Erika Ortiz"

Tot això ve a col·lació perquè, segons aquesta porqueria de diari, a aquest mongòlic anomenat Raül González (només per posar-me el mateix nom que a aquest fill de perra els meus pares m'hauran de patir per molts anys) rebrà una merda de pin que segons sembla és la hòstia. Llegim-ho i gaudim de la prosa gens maniqueista del periodista. Rodolí.

Ja m'estan entrant arcades

"Raúl está muy cerca de recibir un premio especial, distinto, de corazón. La directiva madridista está planteándose conceder al ya mítico capitán blanco la legendario Laureada, un galardón diferente al resto de trofeos que tiene el '7' entre sus pertenencias. Sólo dos privilegiados en la grandiosa historia madridista sabrán de lo que hablamos. Raúl puede seguir el camino de Pirri y de Goyo Benito".

"Ese pedacito de madridismo es un premio individual que se le concede a un futbolista diferente, a alguien que haya llevado su madridismo hasta límites insospechados".

"Lo que realmente premia es la dedicación y sentimiento por la blanca madridista. El sacrificio, entrega, sentimiento y cariño hacia todo lo que rodea el Real Madrid es lo que llena. Y de eso, a Raúl, le sobra"

Bé, no crec que calgui dir res més. Excepte que els jugadors i directius del Madrid mereixerien que un camió d'àcid sulfúric entrés a quatre-cents per hora al mig de la "Ciudad Esportiva Blanca" i els destripés a tots.