Una de les germanes de Marge Simpson emulant Nureyev.
A vegades sento la imperiosa necessitat d'escriure, però no sé sobre què. Per sort sempre hi haurà "topois" (o sigui: subnormals) sobre els que podré malparlar.
Un cas d'això últim és la "Lucy in the sky". I és que el món de les lletres hispàniques va demostrar estar desballestat des del moment en que un editor va acceptar publicar les bajanades de Lucía Etxebarría, càncer de la literatura.
Faré un breu resum de tots els motius pels quals crec que li hauria de passar per sobre un tràiler ple d'àcid sulfúric.
1- No sap escriure.
2- Plagia sense rubor cada cop que publica.
3-Afirma que "Murciélago" és l'única paraula del castellà que conté les cinc vocals (suposo que mai ha tingut la menstruació).
4- Pasquins com "El Periódico" li paguen per escriure.
5-Va d'alternativa, transgressora i bohèmia perquè un dia es va empassar mig "tripi" i encara li dura el viatge.
6-Fa fàstic.
Però, per ser sincers, no tota la culpa és d'ella. Més aviat qui hauria de rebre l'ira de Déu en forma de set plagues són tota la colla de fills de puta que llegeixen la seva merda.
Odi, odi i rancor sense parangó per a tots ells/elles.
3 comentaris:
Aquesta dona no cremarà mai a l'Infern perquè és ja, de fet, la puta de Satanàs, la de les tres "b" al seu nom: la Borda Bagassa Babilònica.
Cada vez que me topo con la imagen de Lucía, me asaltan las mismas preguntas:
1. ¿Existe ser vivo capaz de mantener relaciones sexuales con semejante entidad?
2. ¿Existe maquinilla de afeitar o podadora capaz de rasurar las axilas y el vello púbico de Lucía?
3. ¿Existe arma convencional o atómica capaz de eliminar a la Etxebarría sin dejar rastro de su paso por el mundo?
4. ¿Existe la posibilidad de hablar de literatura castellana tras la publicación de "Beatriz y los cuerpos celestes"?
Atormentado por las dudas, se despide
S.
Cuando una mariposa aletea en Japón, Lucía publica en Planeta.
Publica un comentari a l'entrada