Avui he estat passejant per aquesta Biblioteca d'Alexandria que és la Web per cercar crítiques sobre la pel·li que vaig veure dissabte, "V for Vendetta". El film es força criticable, per descomptat. És fluix i carent de ritme, però justifica el fet de pelar tota la corruptela dels governs totalitaris i et fas unes risas (i la careta del tio mola). Ara bé, m'he trobat aquesta crítica d'un gran fill de puta:
"Al margen de sus postulados temáticos (realmente básicos), este thriller futurista y palabrero de crítica a políticos corruptos
y fascistoides presenta una narración farragosa con momentos un tanto plúmbeos, sublimados en parte por una imaginería estilosa y complaciente con las modas estéticas del momento, al abordamiento coyuntural de asuntos sociales actuales y la presencia de un personaje carismático incorporado por Hugo Weaving".
Som-hi:
"Narración farragosa con momentos un tanto plúmbeos": ?
"Sublimados en parte por una imaginería estilosa y complaciente": ??
"Abordamiento coyuntural de asuntos sociales actuales": ?? (x2)
Cal parlar realment així, senyors?
D'acord, vostès són crítics d'art, són més llestos que tots nosaltres, i no s'equivoquin, ja ho sabem. Sabem que tenen un criteri del que nosaltres mai podrem gaudir. No cal escriure paraules extretes del Quixot com: PLÚMBEO per rebre la nostra admiració eterna envers el seu poder intel·lectual.
Escòria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquest crític no ha agafat un volum d'Alan Moore a la seva putrefacta vida. No hi ha més del que parlar.
Publica un comentari a l'entrada