El passat 11 de Setembre un senyor austríac anomenat Joe Zawinul va passar a millor vida a l'edat de 75 anys. El seu nom potser no us sonarà gaire, però aquest home amb pinta de client de prostíbul va ser un dels més importats teclistes (que no pianistes) de la història. Entre els seus mèrits destacaríem que va ser el primer a introduir sintetitzadors d'una forma efectiva en el món del jazz, que va compondre aquesta gran cançó que és "Birdland" i que va fundar "Weather Report", una banda de fusió de la hòstia.
Quin estil que tenien els malparits. El de les trenetes és en Pastorius. El calb dolent és en Zawinul.Tot això està molt bé. Però també va matar Jaco Pastorius, el millor baixista que mai ha existit.
Bé, enteneu-me, no el va matar literalment. Us en faig cinc cèntims. En Jaco, el músic més talentós que ha trepitjat un escenari era una persona decent, amb una dona i dos fills als quals enviava uns calerons quan estava de gira. De fet per poder enviar més pasta a casa no sopava amb els seus companys a restaurants cars i malvivia a a base de "fish'n'chips" del MacDonald's. No fumava . No bevia. No es drogava. Però en Zawinul va canviar-ho, això. I molt.
Bé, enteneu-me, no el va matar literalment. Us en faig cinc cèntims. En Jaco, el músic més talentós que ha trepitjat un escenari era una persona decent, amb una dona i dos fills als quals enviava uns calerons quan estava de gira. De fet per poder enviar més pasta a casa no sopava amb els seus companys a restaurants cars i malvivia a a base de "fish'n'chips" del MacDonald's. No fumava . No bevia. No es drogava. Però en Zawinul va canviar-ho, això. I molt.
"Un home dolent".Els tres membres de W.R. feien uns concursos de "Macho" (sic) a veure qui era més bèstia a l'hora de pimplar tequila, però en Jaco no participava mai, preferia quedar-se a la seva habitació d'hotel fent harmònics. I això a en Zawinul li tocava la pera, de manera que es dedicava a punxar-lo i tractar-lo de nenassa. Un mal dia que el pare del baix modern estava de baixa moral va cedir a les bromes/exigències/sarcasmes del teclista i va pillar una turca que el van haver de recollir amb una cullereta. I aquí va començar la davallada. Zawinul li va presentar els seus altres bons amics: la coca i el cavall, i en Jaco va convertir-se de la nit al dia en un ionqui que riu-te'n tu d'en Sid Vicious.
"Algú té una cullereta a mà?"La història a partir d'aquí pren aires de tragèdia grega. En Jaco va tornar-se absolutament boig (maníac depressiu, paranoic, i altres coses no gaire millors). Es tirava pels balcons i passejava despullat en scooter per Tokio. Alcohòlic i politoxicòman, va acabar vivint com un homeless pels carrers de NY, carregant sempre el seu Jazz Bass. Els seus amics el van portar el metge, però els medicaments que li receptaven li adormien els dits i l'impedien tocar el baix, així que va decidir no prendre'ls a veure què passava.
I el que va passar és això: Una trista nit va provar d'entrar en un garito taja perdut, i com és obvi el porter (un vietnamita de 25 anys expert en arts marcials) no el va voler deixar entrar. En Jaco es va posar tonto : "Tu no shaps amb qui estash parlant... sóc en Jaco Pastorius, el millor baixista del món!" El vietnamita li va fotre tal pallissa a base de cops de kàrate que li va saltar un ull i va morir al cap de tres dies. Tenia 35 anys, i molta música a dins.
El malparit ja és mort, Jaco. Rest in peace.
I el que va passar és això: Una trista nit va provar d'entrar en un garito taja perdut, i com és obvi el porter (un vietnamita de 25 anys expert en arts marcials) no el va voler deixar entrar. En Jaco es va posar tonto : "Tu no shaps amb qui estash parlant... sóc en Jaco Pastorius, el millor baixista del món!" El vietnamita li va fotre tal pallissa a base de cops de kàrate que li va saltar un ull i va morir al cap de tres dies. Tenia 35 anys, i molta música a dins.
El malparit ja és mort, Jaco. Rest in peace.
11 comentaris:
Només el nom -Zawinul- ja és d'un filldeputisme extrem.
Quin malparit.
A mi també m'ho deia la iaia: "vigila amb les males companyies, Pansete". I només cal veure la fotografia que acompanya aquestes línies per veure el poc cas que en vaig fer, de la prudent saviesa de la iaia...
Que Zawinul fós un fill de puta no ho dubto però pensin que, quan et dius Jaco, el teu destí està per sempre més lligat al món del cavall...
Suposo que d'aquí ve el nom de Jaco, no?
Merda, m'han tret el comentari de les mans, senyors!"Has de ser la primera- em deia a mi la iaia- sinó et quedes sense broma". I quanta raó tenia ...
En defensa del senyor Zawinul he de dir que si ets el millor baixista del món, tens el físic d'un príncep i el cor fet de núvol de sucre les possibilitats de trobar voluntaris a arruïnar-te la vida també són força elevades. És la base de la cadena tròfica.
Al Camp Nou s'han aconseguit treure el Zawinul (Motta) de sobre. El problema que ja és massa tard per a Jaco (Putu Ronaldinho).
Joe Zawinul, Jaco Pastorius...Falta un Sirius Black i un Lucius Malfoy i podria ser el vuité llibre de Harry Potter.
Per mi, clarament, la mort de Jaco va ser culpa seva i només seva, primer, per no ser prou fort pero no caure als vicis de la nit, i segon, per no apendre Jiujitsu per defensar-se de porters de discoteca.
I merda, jo també volia fer la gracia del Jaco.
Aquí un altre que volia fer la gracieta del Jaco.
Sr. Kesoytiza, recomanim un bon dis de Weather Report, si us plau...
Com sou... és que no veieu que "Jaco" és el diminutiu lògic de John Francis III (???)
Discos inmcommensurables: "Black Market" i "Heavy Wheater".
Què bons, redéu!!!!
Doncs mira que a mi els discos que més m'agraden de WR són els que no hi havia en Jaco "Pasatorius"... Sobretot els dos primers i en els que hi ha el béstia de l'Alphonso Johnson al baix.
Això li passa per despotricar del pobre Zawinul!!
De fet Weather Report crec que és l'assossiació perfecte d'un gran compositor com Zawinul i un dels millors solistes de la història del jazz: Wayne Shorter.
Però com que no sóc mala persona, i tinc orelles a cada costat del cap, sí, en Jaco era molt gran. Indispensable el disc "Jaco Pastorius" (tot bon artista ha de tenir un disc amb el seu nom), el "Bright Size Life" amb Pat Metheny i la seva col.laboració importantíssima en alguns dels millors discos de Joni Mitchell, la faceta més oblidada del gran Pastorius.
El nostre jazzero té raó, el llamp de negre de l'Alphonso Johnson també és (aquest encara viu)un bèstia.
I per fer-se unes rises hom pot escoltar la banda sonora de "Golden Roads", una pel·lícula que mai es va arribar a fer. Clar que aviso que aquesta està formada per mitja hora de absoluta improvització bass+teclat.
Paranoia pura.
ben vist. crec que li vaig regalar el "golden roads" al nostre estimat rabí després d'escoltar-lo durant 7 segons. em va costar 1 euro en un rastrillo de barna i crec que el (drogo)dependent era el propi zawinul.
Publica un comentari a l'entrada