Com he acabat en un país que fa pudor de bacalhao és una incògnita que no ve a cuento. Però així és. Bé, en definitiva podríem dir que el vostre estimat formatge i guix ha obert una sucursal en un país que té cara de senyor que obre la boca.
Així doncs prepareu-vos per gaudir dia a dia de la dissecció d'aquesta societat subdesenvolupada i farcida de dones amb bigoti.
Així doncs prepareu-vos per gaudir dia a dia de la dissecció d'aquesta societat subdesenvolupada i farcida de dones amb bigoti.
9 comentaris:
L'enyoràvem!
Endavant amb les Lee's Boa Chronicles!!!
Oh! ja el feia mort jo, senyor rabí.
Me n'alegro de que estigui viu.
Expliqui que hi fa a Portugal, aquell país de noies lletges i futbolistes macarres, també conegut com pati del darrere d'Anglaterra.
Kesoytiza is back! Bé, "back" ho estarà del tot quan deixi el tercer món sa i estalvi i torni a casa... és a dir, al tercer món.
Ooohh. Jo ja estava apunt de borrar aquest blog del lector de feeds. Pensava que mai més hi arribaria res...
En fi, parli'ns de Portugal. El país al que millor se li escau allò de: "Quiero y no puedo".
Quina alegria que aquest blog hagi ressuscitat!
Senyor Rabí: parli'ns dels McCann.
encara hi ha restes de madeleine pel terra?
Portugal: país situado en el extremo occidental de Europa, es al continente lo que el ano al sistema digestivo -siendo así España lo que el recto al mismo-.
Enciclopaedia Lusitanica
Apreciado Dottore, por esa regla de tres, Italia seria la polla. Verdad?
Publica un comentari a l'entrada