2/27/2007

L'estafa du Soleil

Divendres passat ens van regalar unes entrades per anar al "Cirque du Soleil". Sí, "aquell espectacle franco-canadenc de merda, ple de maricons maquillats amb mitges ajustades i movent el culet davant de tothom", com el defineix l'avi de l'Stan a "South Park".

"Vete, por favor"


Doncs bé, què us he de dir? Decepció per tots costats. Encara que de fet he de confessar que no anava pas amb excessiva confiança. No per les males crítiques, sinó més aviat pel contrari. Malfieu-vos d'una cosa que agrada a tothom. Segur que és un canyardo.

Que sí, que tot molt oníric i fantàstic, amb una ambientació encisadora, un vestuari cuidat i una escenografia majestuosa (com si d'un somni de l'Amélie Poulain es tractés) però, com tantes altres coses que triomfen, buida totalment de contingut.

"El nou vestuari dels "gogos" va defraudar el públic d'Arena"

I és que hem de recordar que t'ho venen com un circ, i és de tot menys això. Cinc números pobres de contorsionisme, dos pallassos que feien més pena que por (recordo a tothom que no ho sàpiga que els pallassos és allò que més m'aterreix del món), un xinès fet un vedell... i s'ha acabat, tu. Gairebé prefereixo aquells circs decadents amb feres desdentades als que em portava el meu pare quan tenia cinc anys. Sí, feien pudor a fems i tot feia pena, però almenys et podies fer una foto sobre un elefant.

"Potser sí que en Ronaldinho està un xic gras"

Bé, he de confessar que no tot és dolent. La música té el seu què, essent en directe i tocada amb uns músics d'allò més bons... gairebé em feien oblidar la dona-lloro que feia crits en no sé quin idioma.

Menció apart mereix la pausa de mitja hora (al mig d'un espectacle de noranta minuts escassos) que té com a únic objectiu que la gent arreplegui tota el "merchandising" del coi de circ.

"Entreu dins el nostre món de fantasia... i porteu les butxaques ben plenes"

En definitiva, un robatori. Ja pot la crítica vendre fum i parlar del poder de la imaginació, de la màgia, de la fantasia de la vida diària i bla bla bla.
Pur "show-business", farsa i fantotxada sense ordre, concert o sentit argumental.

14 comentaris:

Questionaire ha dit...

Això dels CD's del Cirque du Soleil és d'escàndol. La gent els compra en ple atac d'hipnosi col·lectiu i quan arriben a casa no el posne mai més. Només el fan servir a les ràdios amb poca imaginació i amb mandra de buscar músiques (COM i Ràdio 4, p.e.) per "il·lustrar" alguns espais.

Unknown ha dit...

El Circ de Soleil és una estafa. No és un circ, és un espectacle de monyes fen cucamones.

La darrera vegada que vaig anar a un circ hi havia un paio que feia de la Masa de Bill Bixby aixecant un cotxe de policia, i tres motoristes rodant dins una esfera metálica.

Senyor Giménez ha dit...

El primer i l'últim cop que vaig anar al circ va ser per veure l'Àngel Cristo i Bárbara Rey. Tenia 7 o 8 anys i em va semblar molt trist, però això sí, el Cristo tenia els collons molt ben posats, allà dins amb cinc o sis bésties. No m'estranya que hagués d'anar fins les celles de drogues.

Per si el Circ du Soleil encara no els fot prou ràbia, recordin que ens van voler vendre com a meravellós que molts dels artistes que hi han treballat havien passat per La Makabra a aprendre i assajar els seus números. Uiiiii! Quina ràbia! I a sobre contracten la gent a través de Randstat!

Anònim ha dit...

S'ha de tornar als orígens del cir romà. I si no es pot, doncs a aquells circs medievals, amb nans i gent deforme fent de monstre. Com a mínim no t'ho venien com art, collons.

I ara parlant seriosament, l'unic cop que he anat al circ va ser, igual que el company gimene, a veure l'Ángel Cristo. Tenia uns 5 anys i no m'en recordo de res.

Questionaire ha dit...

Els fills de l`Ángel Cristo i la Bárbara Rey es diuen Cristo Rey?

Kamikatze ha dit...

Com sempre, no n'hi ha per tant. És molt pitjor del que hom pot esperar, atès que et venen com a circ un mico amb malles gronxant-se en un trapezi i rient de com de garrulos són tots els que es pensen que allò és molt diferent del que fa el seu canari quan s'avorreix.
Però també té coses impressionants com un parell de iaies xineses contorsionistes i una gimnasta espectacular, així com el mèrit de fer triomfar un circ sense animals i la voluntat d'extreure l'espectacle circense de la sordidesa habitual. És una estafa pagar el que val aquest circ, però cal reconèixer-li els mèrits, una activitat que, tot i no sovintejar en aquests blogs, també és d'allò més lícita.
El circ de soleil fa un espectacle mediocre com a circ però visualment innovador en el seu sector, amb una escenografia i una música pròpia sovint poc vista en una ciutat de tradició teatral tan escassa com la nostra (amb tots els respectes).

No sé si em fa més mal haver pagat una fortunaca per veure Alegria o no haver vist mai el circ de l'Ánel Cristo ...

Unknown ha dit...

No hi estic d'acord. Innovador no és tenir espectacles pastats l'un a l'altre a tot el món, i anar repetint la fórmula per secula seculorum.

Jo no sóc innovador. No serveixo. Només sé copiar. Però no vaig dient que faig l'espectacle més modern quan visc d'una idea repetida els darrers 15 anys.

Senyor Giménez ha dit...

La Bárbara Rey en realitat es diu María Margarita García García i l'Angel Cristo es diu Angel Papadopulos Dordid.

Una enganyifa tot plegat, encara que no acabo de veure què és pitjor, si dir-se Cristo Rey o Papadopulos García.

Anònim ha dit...

Vinga va, que algú ho ha de dir:

¡Viva Cristo Rey!

Kamikatze ha dit...

No, ara ja no és innovador i per això és una megaestafa, però quan van venir a Barcelona per primera vegada sí que era innovador, no com a espectacle però sí com a circ. Tinc un pare amb dolència de circadicte i he xupat més varietés que l'Ana Rosa Quintana ... No us dic que no. És una merda feta per omplir-se les butxaques de dòllars canadencs, però sembla que veure-hi alguna cosa bona hagi de provocar urticària ...

Unknown ha dit...

No, no. Pero és desestressant rajar-ne.

Senyor Giménez ha dit...

Llegiu el savi Fernando Pessoa: "La funció última de la crítica és satisfer la funció natural de menystenir, la qual cosa convé a la bona higiene de l'esperit".

Rosa Varona ha dit...

jajaja! yo no he ido nunca a esas cosas de contorsonismo extraño pero...
¿¿hay algo en esta vida que te guste??
algun dia dedica un post a eso.

Muak, postjevi

Accídia ha dit...

"¡Qué horrible es ser payaso! los niños te apalean, te muerden los perros, te admiran los ancianos...
"

Homer Simpson

"El Circ du Soleil és el Mc-donals del circo. Gusta a todo el mundo pero..."

Leo Bassi
(Entrevistat a Rac1, segur que anava a dir que és una merda, però es va callar pq tonto no és).