4/11/2008

Ponche Caballero.

Yavhé sap que no m'agrada malparlar de la gent. Però és que no puc més que encendre'm en odi i repulsa extrema cada vegada que obro el diari i em trobo un anunci de "Ponche Caballero".

"Nàusees"

A veure. No és només que el "Ponche Caballero" sigui un fàstic de beguda pròpia dels protagonistes de "La Colmena". Tampoc que pretengui ser anunciat com una cosa fashion que es consumeix al Razzmatazz i et fa semblar cool. Fins i tot podria tolerar el seu aspecte hortera (ja m'imagino el procés de disseny de l'ampolla):

SEQ. 5 INTERIOR/NIT. Bar "Las Meninas".

DON JOSÉ, creatiu de l'empresa "Ole!" discorre amb DON PEDRO, delegat del grup Caballero. El primer és un gordo que porta quatre pèls que li queden fent tendal per dissimular la calba. Porta uns anells gruixuts, un penjoll de Jesucrist i "nomeolvides". Tot d'or massís. Està fumant-se una fària mentre discuteix amb DON PEDRO (que és exactament igual a l'altre, però aquest mostra un bigotet d'aquells rasurats transversalment de franquista).

CLIENT:
Pues no sé, a mi me gusta más como capea José Tomàs.

CREATIU:
Bah, depende de cómo estén enchiquerados los bravos.
Pero yo aún siento debilidad por "El Juli", aunque con los años parece un poco "bluff".
(al cambrer)
Niño!!! ¿Esos boquerones, llegan o no llegan?

CLIENT:
Oye, por cierto... ¿qué pasa con el diseño de la botella de ponche?

CREATIU:
Bah, un poco de plateado para que parezca moderno y el escudito lacrado para los clientes de toda la vida y a tomar por culo.

CLIENT:
Perfecto. ¿Otro purito Reig?

FADE OUT




Sí, és cert, totes aquestes coses indignen. Però el pitjor de tot és aquesta ferum a "rancio abolengo madrileño" que ho impregna tot. Fem un resum:

A) El paio. No us recorda ningú? Exacte, és una copia bizarra del fill de puta d'en Fernando Alonso. Com tots sabreu aquest és un símbol del "valor taurino y ancestral de los españoles". Per cert, us recordo a tots que fa temps vaig tenir una visió (jueva i màgica) en la que l'Alonso moria horriblement calcinat dins el seu tutut. I passarà. Ja m'imagino tots aquests infra-éssers que tenen la "Visa Alonso" plorant.

B) La paia. Estic fins la polla d'aquestes ties "modelo ibérico cañí". Aquesta cara de sobirana perra maquillada com una pepa, amb aires de Miss Espanya barata vestida amb biquini i sabates de taló. Model bàsic per presentar "Noche de Fiesta" o "Murcia que bella eres".

Bé, en definitiva: Si voleu entrar dins el Valhalla de la gent justa, una de les coses que heu de fer és clavar una escopinada a l'ull a cada persona que veieu a la barra demanant un "Ponche Caballero" (també s'accepten represàlies contra els que beguin "Licor 43" o "Cointreau").

Objectiu: demanar Ratafia a "El Divino" de Ibiza.





2 comentaris:

Unknown ha dit...

Està en forma, rabí, molt en forma. A mi aquest estilisme em repugna tan com a vostè. El joseluismorenismo en la seva máxima esplendor. L'Aquí no hay quien viva de la moda. El canyí de merda.

cargol ha dit...

Quan he vist l'ampolla de Rosset pensava que també l'anava a decapitar!

No s'oblidi de la infecta música que acompanya aquesta merda del ponche i que posa en estat d'alerta a qualsevol perra.