12/14/2006

Al tanto.


"Nunca te metas con "La Familia", Salvattore"









12/13/2006

Les mentides fan plorar el nen Abraham

Ahir es va clausurar un seminari anomenat "L'Holocaust i les seves conseqüències" que segur que portarà tela. I és que no és per a menys. Amb aquest nom hom podria creure que es tracta d'una d'aquelles lacrimògenes reunions de "Antics Companys de Mauthausen" (promocions 1938-1945), però no és això exactament. Aquest simposi l'ha organitzat uns dels més grans liantes que ha donat la història contemporània: Mahmud Ahmadineyad.


"De verdah no quiereh rosah? Novia guapa!"


A veure, anem per pams. La primera pregunta que ens hem de fer és el motiu que pot dur a aquest paio a organitzar un seminari sobre l'Holocaust, i més encara si tenim en compte que durant la seva carrera política ha deixat anar comentaris com:


1-"Israel desapareixerà aviat"
2-"Gràcies al desig del poble i a l'existència de Déu, el règim sionista està en decliu"
3-"Els jueus han inventat la llegenda de que van ser massacrats"

Ja podeu imaginar quin tipus de conferenciants han anat passant per la tribuna: negacionistes, revisionistes, dones disfressades de Sherezade, membres del KKK... el de sempre, en definitiva. I llavors he vist aquesta fotografia:


"Bravo, rabino!"


Jueus Ortodoxos (el diari els defineix com a dissidents, com els de "Monthy Python") saludant el tio que més els odia del món. Això no s'havia vist mai!!! (exceptuant els homosexuals que van a missa, o els que són militants del PP, o els marroquins o bolivians "skin", els obrers d'extrema dreta...etc)

La vida és un cabaret... i una eterna contradicció.



12/07/2006

La Soraya y el Choni hacen amigüitos.

Sóc un gafa-pasta, no ho puc negar. Em dedico a una activitat artística, m'he empassat tota la filmografia d'Herzog i sé més o menys quin és el significat de la paraula axioma (i la utilitzo sovint per marcar distàncies amb els meus interlocutors).

Abans, com a bon pseudo-intel·lectual, donava la brasa a qui podia arreplegar, però ara, gràcies a les noves tecnologies, disposo d'un blog a on deixar anar totes les meves tonteries (perdó, divagacions) i poder així conèixer gent amb les mateixes inquietuds que un servidor.

Això em va fer pensar que, com molt bé va dir un senyor que feia surf sense fusta sobre el Mar de Galilea, de tot ha d'haver-hi a les vinyes del Senyor . Així doncs seria ingenu pensar que les persones que gaudeixen de les pel·lícules de Vin Diesel i les harmonies de "Katedral del Sonido" no expressen les seves reflexions i les seves pors a la xarxa.

Per tant, si acceptem que aquesta tipologia ciutadana disposa d'aquest espai virtual... quina és la seva pàgina?

Xaiets i xaietes, us presento "Votamicuerpo.com":


"Chelo, haga el favor de hacer rápido la instantánea, que llegamos tarde al "simposium" sobre Adorno"


"Esta yegua, no es mi vieja yegua gris, no es mi vieja yegua gris..."


"Al venedor de cupons de l'O.N.C.E. de Fabra i Puig li agrada escolpir el seu tòrax"


Tota aquesta gent que mira Gran Hermano i es baixa els "politonos" amb la nova cançó de "El Barrio" ha descobert una nova forma d'interaccionar. Us explico què s'ha de fer per entrar dins d'aquest apassionant nou món:

A) Pengeu una fotografia vostra (a poder ser mostrant tots els vostres atractius).


B) Recordeu que és important triar un "nickname" amb ganxo: morenon_xuliko, Jitaniko_KAnastero o el_bekam_rubito són bones opcions, però ohhhh... Ja estan agafades.


C) Llavors els altres membres del club "Mensa" et deixen comentaris tipus:

"QaRiñOoOoo mAs DejAo eNaMoRaIkAaA UaPoOoOQe rEbUnIKo kErESsSS"

"jajajajja sabes k no..qe en cuanto te enseño mis "pectorares" caes rendida a mis piesssss "

"pedasoo de rubiaa!!! un 1oo wuapisima!!!! d dnde ers???? un besasoooo!!!".


D) I res, a conèixer gent i fer amics, que d'això es tracta!! I vés a saber, potser descobriu l'amor i tot!!

Penjo unes darreres fotografies que m'han fet especial gràcia:


"El Cuco, un vell company del club d'escacs"


Em trenca els esquemes l'enganxina de "Bultaco".


"Anesvad va descobrir una nova malaltia infecciosa pels carrers de Cornellà"



11/22/2006

Lucía, l'infra-ésser.

Una de les germanes de Marge Simpson emulant Nureyev.

A vegades sento la imperiosa necessitat d'escriure, però no sé sobre què. Per sort sempre hi haurà "topois" (o sigui: subnormals) sobre els que podré malparlar.

Un cas d'això últim és la "Lucy in the sky". I és que el món de les lletres hispàniques va demostrar estar desballestat des del moment en que un editor va acceptar publicar les bajanades de Lucía Etxebarría, càncer de la literatura.

Faré un breu resum de tots els motius pels quals crec que li hauria de passar per sobre un tràiler ple d'àcid sulfúric.

1- No sap escriure.

2- Plagia sense rubor cada cop que publica.

3-Afirma que "Murciélago" és l'única paraula del castellà que conté les cinc vocals (suposo que mai ha tingut la menstruació).

4- Pasquins com "El Periódico" li paguen per escriure.

5-Va d'alternativa, transgressora i bohèmia perquè un dia es va empassar mig "tripi" i encara li dura el viatge.

6-Fa fàstic.

Però, per ser sincers, no tota la culpa és d'ella. Més aviat qui hauria de rebre l'ira de Déu en forma de set plagues són tota la colla de fills de puta que llegeixen la seva merda.

Odi, odi i rancor sense parangó per a tots ells/elles.

10/31/2006

Evolucionisme VS Disseny Intel·ligent.

Avui tinc el dia existencialista, així que us fotré la pallissa sobre religió.

Ja fa temps que sento parlar d'aquesta nova estupidesa que ens arriba del país de la llibertat i el hot-dog: la teoria del Disseny Intel·ligent. Us en faig cinc cèntims: pel que sembla, la història aquella de que Déu va crear la dona mitjançant una costella ja no se la creuen ni els Amish, així que, seguint la teoria "evoluciona o mor" (acudit fàcil), els fonamentalistes cristians van desenvolupar una teoria pseudo-científica per continuar prenent el pèl al personal.


"Oh, estic intrigat! Faci'm cinc cèntims!!"


Doncs bé, Senyor Darwin, el Disseny Intel·ligent (a partir d'ara D.I.) afirma que vostè és un "embusteru", i defensa la hipòtesi de que el model científic de l'evolució per selecció natural resulta insuficient per explicar l'origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l'univers està massa ben adaptat per als éssers vius com per pensar que és així per casualitat.

Per tant cal un Dissenyador Intel·ligent que hagi preparat el món com l'entenem des d'un ordre conscient. Ho heu encertat: "Dissenyador Intel·ligent" és l'alies de "Déu nostru senyor". Però no són tontos aquests paios: en cap moment trobarem en els arguments dels defensors d'aquesta bajanada cap esment de religió; tot està summament implícit per poder disfressar-ho de teoria científica i no cridar gaire l'atenció.


Els de l'anís ja s'oloraven alguna cosa.


Ara bé, el que fins aquí semblaria una "boutade" graciosa s'ha convertit en l'única teoria acceptada oficialment per explicar l'origen de la vida per part d'alguns ianquis, i ja s'ensenya a les escoles de diversos Estats de Nord-Amèrica. George W. Bush (que no ha evolucionat gaire des del ximpanzè) va engegar la tangana al comentar que s'haurien d'explicar les dues teories als col·legis d'Estats Units, 'para que la gente pueda entender de qué se trata el debate... para exponer a la gente a diferentes escuelas de pensamiento'. Vaja.

"Que es fotin aquests ianquis", pensem nosaltres, però la teoria del D.I. ja amenaça amb arribar a Europa per l'Est. Merda.

En fi, cada cop estic més en contra de la teoria de l'evolució de Darwin. Crec que hagués estat més correcte anomenar-la de "la involució".


10/27/2006

Reclamemos respeto frente al intolerante y abusivo plan pro-homosexualidad de la Generalitat

Señora Generalitat:

Habiendo llegado a mis manos información sobre el “Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals” preparado por el “Departament de la Presidencia de la Generalitat de Catalunya”, no puedo por menos que mostrarles mi más profunda preocupación sobre las consecuencias, claramente negativas, que de la aplicación del mismo se derivarán para toda la sociedad. Sirvan estos tres puntos como ejemplo:

Es negativo para la infancia, pues claramente se busca distorsionar la percepción sexual del niño al magnificar brutal y artificialmente una realidad social muy limitada. Esto puede llegar a confundir sexualmente a los menores, pudiendo llegar a producir, en muchos de ellos, daños psíquicos y emocionales irreparables.

Es negativo para la libertad de expresión, porque promueve la autocensura y la persecución mediática y legislativa contra toda manifestación contraria a los planteamientos homosexuales, con el evidente objetivo de “ahogar” toda idea contraria a los postulados de estos.

Y es, finalmente, contrario a la libertad personal y a los intereses de muchas de las personas que padecen desequilibrios sexuales del entorno homosexual, a los que se condenará, aun en contra de su voluntad, a no poder recibir tratamiento médico o psicológico encaminado a superar dicho estado.

Por todo ello y por lo que de ataque a las libertades ciudadanas conlleva, les rogamos que hagan, durante esta campaña electoral, público rechazo y denuncia del “Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals”, y que nos garanticen a nosotros, sus posibles electores, que en modo alguno lo aplicarán en caso de llegar a gobernar.

Atentamente:
Hazteoir.org

"Papa i papa sempre llegeixen al petit Timmy algun article d'Hazteoir.org abans d'anar a dormir"

10/25/2006

Disminuïts psíquics.

"No quiero ser un mí dentro de mí...gñ!"

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Per tant una imatge d'en Ramón Calderón i les paraules "Disminuït psíquic" són una reiteració.

Aquest infra-ésser avui al matí es deu haver pres "el sol y sombra" amb doble de Veterano i, és clar, li ha donat per dir tonteries a cada micro que se l'hi ha col·locat davant. Us en faré cinc cèntims:

"A partir del domingo ya estamos en una cuesta arriba e iremos a la Cibeles en Mayo, en Junio y no sé cuando es la copa del Rey pero también"


"Nosotros tenemos que ganar los tres títulos. Nuestro equipo está acostumbrado a ganarlo todo y a partir de la conjura de Getafe vamos a estar en disposición de hacerlo. Los jugadores están muy conciencidados"



"Ya no hay quien nos pare"


Escolta, Ramonet: que guanyéssiu a l'Steaua de Bucarest i marquéssiu dos gols al Barça al Bernabéu no significa que el Madrid hagi deixat de ser una merda punxada en un pal.

A veure si pensem les coses una mica abans de dir-les, eh? Que després venen les llàgrimes i aquestes coses.

Vinga, de res, fins una altra!

Montilla=cretí.

"¿El virolai? ¿Y eso qué es lo que eh?"


Primer de tot: Si per mi fos el candidat socialista no seria en José (ni catalanitzar el nom pot, el molt fill de puta) Montilla.

Segon: Si per mi fos la candidata socialista seria la París Hilton. Faria més goig i riuríem més (de fet fins i tot amb la Glenn Close a "La casa de los espíritus" riuríem més que amb ell).

Tercer: En Montilla sempre m'ha fet pensar en el funcionari gris que sempre pringa a l'hora d'anar a buscar els cafès i que fa hores extres durant la festa de Nadal de l'empresa.

Quart: En Montilla és un pobre home.

Cinquè: En Mas és Satanàs.

Per això m'indigno sobremanera quan veig el devedé dels cretins de CiU que, necessitats de fer semblar Montilla un conspirador megalòman, afirmen coses com aquesta:

"Montilla és a l'ombra del poder. És el geni (?) constructor del tripartit, el dominador a la foscor. Els ullals esmolats, la sang contra la paret. El gran conspirador capaç de qualsevol cosa pel poder, el mestre que mou els fils del govern català. En definitiva, el titellaire que controla els putxinel·lis al seu antull" (ja sé que no va ben bé per aquí però és que passo de tornar a veure el devedé dels collons. Apart la idea principal que el subnormal d'en Madí vol vendre és aquesta).

Que sí, que és un inepte i no ha llegit "El Zoo d'en Pitus", però abans que governi en Mas preferiria que el cadàver putrefacte l'Ayatollah Khomeini sortís de seva la tomba i fos investit President de la Generalitat.

"Ciutadans de Catalunya... Ja sóc aquí!!!"

10/23/2006

Madridistes i nans.

Ahir va ser un d'aquells dies per oblidar. El disminuït psíquic de l'Alonso guanya el mundial de tututs i més tard l'infame Reial Madriz li passa la mà (i el cul) per la cara als blaugranes. Mal dia per ser català, noi, i boníssim per ser oriünd de la capital de l'imperi. De segur que ahir Madriz era una festa, ja sabeu, tothom amb un clavell a la boca i marcant-se un xotis fins a les tres de la matinada: "Capello... es el chulo que castiga..."

Si el meu desànim ja era patent, desperto i em trobo que un dels ídols de la meva joventut ha passat a millor vida. Em refereixo a en Nelson de la Rosa, l'home petitet. Potser el recordareu imitant en Michael Jackson en algun programa de sobretaula, fent moltíssima pena/gràcia/aversió (marcar la que sigui), o fent de mascota d'en Marlon Brando al canyardo aquell de pel·li de L'illa del Doctor Moreau.


El nou líder del Latin Kings no s'acabava d'imposar.


Doncs sí, aquest borratxo dominicà que vestia de Prenatal ha pujat al cel (en avio teledirigit, suposo) i passa a engrossir la llista d'homes petits que moren. Primer va ser en Hervé Villechaize, imitador nan d'en Felipe Gonzàlez que parlava en francès. Després li va tocar al gran (?) Holly One, freak patri (fantàstic l'homenatge dels germans d'Endogàmia Virtual) i ara se'ns emporten el pobre Nelson. A veure si ara a la mort li donarà per endur-se nans i ens quedarem sense el president Pujol*!!!












* No tindrem aquesta sort.

10/10/2006

Riure i por.

Tal dia com avui un home amb bigoti espès i que responia al nom de Friedrich W. Nietzsche va afirmar:

"L'home pateix tan terriblement en aquest món que s'ha vist obligat a inventar el riure."

No ens posarem a discutir ara sobre filosofia nihilista o sobre fins a quin punt un mestre de la sospita perd la seva dignitat si va abraçant cavalls pel carrer, però sí que podríem divagar sobre aquest fet tan propi del'ésser humà (i de la hiena bruna) que és mostrar alegria franca i vivaç davant un estímul..

Últimament, allò que més em fa riure és el món de la política internacional. Des dels bessons polonesos "The Kaczynski Brothers" (una versió "bizarra" de les tres bessones) fins al pentinat de l'Evo Morales (certament plagiat dels "Chunguitos") tots els personatges que controlen el món semblen extrets d'un hilarant vodevil.

Properament al Kursaal

Menció apart mereix en Kim Jong Il, un home oriental i dolent a parts iguals que sempre va vestit en pijama de iaio. Sí, senyors, un líder de masses que va d'estar per casa. I aquest és el pervers megalòman que vol conquerir l'univers? Au, vinga!!


I la bruixa Avaria finalment va trobar l'amor als sofàs d'Aire...

Potser hauria de pensar en prisma global (com diria el subnormal d'en Paulo Coelho) i entendre que el que tot està interrelacionat i que els problemes de l' altre punta del món també m'afecten (ja sabeu, tota aquella merda de la papallona que batega les ales a Cambodja i pot provocar una pel·lícula d'en Ventura Pons als Cinemes Aribau), però què voleu que us digui, no puc evitar partir-me la caixa quan veig en Berlusconi fent el macarra.

La gent té els governants que mereix, i això fa que cregui amb el kharma i demés falòrnies, però la cosa ja em preocupa més quan veig l'Armageddon a tocar.

I l'Armageddon, fills meus, té nom propi: Artur Mas.

Deixeu-me que us citi uns paràgrafs que he trobat a la Bíblia, concretament a l'Apocalipsi de Sant Joan:

(Mt. 24:29-31) E inmediatamente después de la investidura de Artur Mas, el sol se oscurecerá, y la luna no dará su resplandor, y las estrellas caerán del cielo, y las potencias de los cielos serán conmovidas. {30} Entonces aparecerá la señal en el cielo; y entonces lamentarán todas las tribus de la tierra, y verán a Artur Mas cabalgando sobre las tormentas del infierno, con poder y gran odio. {31} Y enviará sus demonios con gran voz de trompeta, y arrasarán, con los cuatro fuegos, desde un extremo de la tierra hasta el otro.

En efecte. L'Artur Mas és el càncer de la vida, l'Anticrist, el mateix diable que amb amb unes falses dents blanques (que proven de dissimular les seves genives negres i descompostes) enganya les iaies de l'Eixample i s'emporta les seves ànimes immortals.


A L'Arturet li agradava fer la postura del Lotus


Lepra, tisi i escorbut. Odi, maldat i infàmia.

Eviteu sobre totes les coses que Satanàs sigui President dela Generalitat.
Us hi jugueu l'ànima.

9/21/2006

Humiliacions Aèries.

Setembre, amics meus. El mes en el que tot comença, així que aquí teniu una nova etapa d'odi/prejudicis i tonteries a parts iguals. Potser podran amb nosaltres, com va dir aquell, però el que mai ens podran robar serà... bé, de fet ens afanaran tot el que vulguin, sobretot la dignitat.

I és de dignitat robada del que vull parlar avui. D'això i dels fills de perra de l'aeroport d'Standsted, London.


Come on, Sir, and let us see your annus...

Us explico. A Girona vaig prendre un avió per anar a London. Allà un vigilant gordo (probablement un Guàrdia Civil retirat) em va pillar la bossa de mà i hi va trobar unes tisores de tallar les ungles (un que és acurat). El senyor em va deixar anar un: "Ethho que eh?". "L'eina amb la que et van lobotomitzar quan vas néixer, paio" vaig estar a punt d'etzibar-li, però després de passar per la zona del meu cervell "vols anar a Camden Town, subnormal" aquestes paraules es van convertir en "Òndia, ho sento, no m'he adonat que les hi duia". I sabeu que va passar?? Doncs RES. El paio em va deixar portar les tisores amb un somriure i tothom content.

Potser el senyor va pecar de transigent, però prefereixo mil vegades això que la vergonyosa situació que em van fer passar a la terra del "fish & chips". I és que a London gairebé m'introdueixen un periscopi per l'esfínter. Pel que sembla algun membre de la comunitat islàmica que ha estat practicant amb el "Quimicefa" i
ha dissenyat la "bomba líquida", una arma (?) terrible que amb tan sols unes gotetes podria fer esclatar "Stamford Bridge" amb tots els jugadors i les seves dones (llegeixi's fulanes) a dins.


Has vist per algun racó el meu nitrat sòdic, Fahaliya?

Doncs bé, aquesta PATRANYA va fer que a l'aeroport ens robessin tot el maquillatge (el meu no, per sort), el desodorant, la pasta de dents, el líquid de lents de contacte, el xampú i demés parafernàlia. Ja em vaig començar a mosquejar quan em van fer passar el control descalç, però quan una senyora parenta de la Tatcher va començar a buscar no sé quina merda dins el mòbil i dins els llibres (sí, senyora, a dins del "Catcher in the Rye" hi porto un AK-47) vaig adonar-me de fins a quin punt aquell país pudent és una merda. Només us diré que a un pobre home no el van deixar passar amb un bastó per què podia ser utilitzat "asawepon", segons va dir el goril·la. I per descomptat tot això amb la supèrbia i pedància que caracteritza el poble anglès.

I és que, senyors, no tots el habitants de la Pèrfida Albió són com els Monthy Python. Tant de bo "l'Armada Invencible" hagués triomfat i en Cervantes l'hi hagués fotut tota la bibliografia de Shakespeare pel cul a l'Almirall Nelson.


I have nothing to declare except una ampolla de Gin Giró i un cartró de Ducados, dude.

7/26/2006

Avispado: la llegenda.

Eiba! Tollina!


Consells que em va donar el meu pare el dia de la meva comunió:

1- Si viatges pel temps no toquis mai res, qualsevol cosa que canviessis alteraria l'espai temps.
2-No et refïis mai d'un conductor d'autobús despullat.
3-Descarta provocar una bèstia negra que pesa més d'una tona i té dues banyes esmolades.

Farem especial insistència en aquest darrer consell, o sigui que avui parlarem del "toreig".
Podria començar la meva diatriba seguint els paràmetres habituals: matar animals està malament, és cruel veure patir éssers vius o els mil arguments que heu sentit fins a la sacietat, però no ho faré, ja que crec que tot això és tan evident com que no pots anar a comprar pomada per les hemorroides en bicicleta.

El que més m'intriga de les curses de toros és la seva existència. En efecte, vestir-se de lluentó amb armilla i corbata i esperonar un brau de lídia és una de les coses més imbècils que han passat pel cap de l'ésser humà. Mentre els russos es preocupaven d'exercitar la seva intel·ligència amb els escacs i els japonesos entrenaven com vèncer els adversaris contrarestant la seva força, els espanyols aprenien a ballar el tango amb tancs fets de carn i fúria. Bravo.


"Grissom, ven a ver esto!"


I és que la "fiesta nacional" és una cosa que sempre se m'ha escapat. Entenc que durant el franquisme es necessités creure que l'home ibèric era el més valent, o que el sobrealimentat Hemingway es posés les botes veient garrulos celluts jugant-se-la mentre ell s'inflava de "fino" i gambetes, però en ple segle XXI les curses de braus són tant anacròniques com el julepe de menta i la zarzaparrilla.

Durant anys jo havia cregut que anar a veure els toros formava part del passat, però aquesta concepció era totalment deguda a la ignorància. Pel que sembla a Madriz dels diumenges es fa un un tetratló format per:

a) Anar a missa.
b) Anar a fer el vermut.
c) Anar a veure els toros.
d) Anar al Bernabeu.

Així doncs heus aquí un altre motiu per emigrar a Suècia. Com va dir en Groucho, "mai formaria part d'un club de penya que li clava estaques als toros". Bé, no sé si era més o menys així però la idea essencial s'hi aproximava.

7/25/2006

Ganduls (II)

Jesucrihtto te ama. Vos lo sabés

Gandu
l, -a adj i m i f (cast gandul) 1 Que defuig la feina. 2 loc fer el gandul Gandulejar. 3 Adam Clayton, baixista dels U2
. 4 Carlos Santana, guitarrista.

Torno a obrir aquest post per (mal)parlar d'un paio que sempre m'ha fet una ràbia horrible: Carles Santana. Bé, "sempre" seria exagerar. Fa anys va caure a les meves mans un disc, Abraxas, que em va fer flipar. Probablement mai algú havia combinat els ritmes llatins i el rock amb tant d'èxit. Fou un miratge, emperò. La seva resta de discos eren una burda còpia d'aquest.

L'audiència no va trigar a adonar-se de la farsa. El senyor Santana només sap fer una escala amb la seva guitarra. Només una. I el molt plasta la va repetint. No importa el que soni de fons, el malparit repassa el mateix "bending" i la mateixa pujada sense concessió ni complexes. Apart vesteix com un autèntic fill de puta, però d'aquest fet millor no en parlem que m'acaloro massa.

Davant l'evidència el món va girar-li l'esquena. Per sort. I durant uns quants anys va caure en el que el meu germà de sang Shàckyl anomenaria "el sac dels impostors". Però un dia va tenir una fantàstica idea. Trauria discos fent duets amb gent famosa que en aquell moment vengués discos (a diferència d'ell). Everlast, el genial Dave Matthews, el cantant Rob Thomas de Matchbox 20, els Manà, la Dido, els P.O.D. (?), Steven Tyler... tots eren enganyats per participar en aquestes "mélanges" de merda. I endavant. A vendre milions d'àlbums.


Els Manà perdien molt sense maquillatge...


Tot això està molt lleig, sens dubte, però no és el que més m'emprenya d'en Charlie Santana. El que més em treu de polleguera és tot aquest rotllo religiós de qui s'ha pres massa "lsd" via intravenosa. Camises de colors llampants, imatges de Jesucrist sagnant mesclades amb línies al·lucinògenes, cançons com "Corazón espinado", etc... En definitiva, la religió tronada rebolcant-se amb el peiot, els coiots i els sanadors de Oaxaca de Juárez...


Més li valdria seguir el curs de guitarra del CCC a veure si aprèn algun altre truc amb el que estar prenent el pèl a la gent durant quaranta anys més. I si em torno a trobar algú que em parli dels termes "feeling" o "sentiment" referint-se a aquest impostor li introduiré un cactus de Xochimilco per l'esfínter.

Paraula d'empordanès.


7/24/2006

Miguel Ángel Blanco: The Film

Etarra 3. Exigim nominació als Goya JA.


La mort no mola. El regidor popular M.A. Blanco es va menjar una bala pel clatell sense merèixer-la. Més discutible és la idoneïtat de ser d'un partit feixista en un territori a on no s'estan per tonteries, però tampoc és excusa... Apart de que el tio semblava ja una mica curtet de "per se". Influència de la foca de la germana, suposo...


Però tot això no pot donar peu a la realització d'aquest pasquí audiovisual/infame/pepero anomenat "El día que me mataron" que van passar fa uns dies per Tele5. En un dels exercicis més lamentables de la llibertat d'expressió, el servei de propaganda popular ha filmat una de les coses més vergonyants que hom hagi pogut visualitzar. En aquest documental de ficció una veu "en off" explica "fil per randa" com uns homes dolents van entrar al món de la piruleta i el cotó de sucre a on en Miguelín vivia i el van pelar perquè feien olor a sofre i eren molt però que molt dolents.

Vulgar i simplista (apart de pèssimament filmat, dirigit i interpretat) converteix la mort del pobre paio en un carnaval i un circ que no entenc com la família permet. Clar que ells foren els artífexs de l'homenatge que se li va fer pocs dies després del passeig pel bosc, a on es va insultar en Raimon per cantar en català i es van corejar consignes franquistes.

Com he dit més amunt la mort no mola. Per això deixeu d'explotar-la amb la intenció d'aconseguir un rèdit electoral, per l'amor de Jesucrist!

Menjar Magnums és de marietes.

Altament ofensiu, sí senyors... he he he

Un dels inconvenients de dur sempre els ulls posats és que no pots evitar llegir coses com aquesta:

En las últimas semanas las ciudades españolas y la televisión se han llenado de anuncios del helado Magnum de Frigo en los que, bajo el lema "Descubre tu propio Yo", la actriz Paz Vega nos descubre que el auténtico yo es desear a personas del mismo sexo. Escribe a Unilever España y Unilever Holanda, a Tinkle Consultans, S.L. y a Paz Vega, anunciándoles tu decisión de no adquirir sus productos hasta que retiren dicha campaña que atenta contra la dignidad de la mujer y la familia.
Doncs sí, família. Pel que sembla fer un fotomuntatge amb dues "Pazes Vegas" lluitant per un colajet atempta contra la dignitat de la dona. Vés per on. Els que professen una religió que margina les dones per culpa de jamar-se una poma, que les impedeix exercir el sacerdoci i que ha acceptat i recolzat el "en casa i con la pata quebrá" durant centenars d'anys ara són els paladins de la defensa de les fèmines. El que s'ha de veure.

Ah, hazteoirg.org ens proporciona la possibilitat d'enviar aquest mail per mostrar la nostra indignació a Frigo:


Estimados señores:

Ante la nueva campaña de Magnum "Descubre Tu yo", en el que se presenta a la actriz Paz Vega en actitudes homosexuales, les transmito mi malestar por ofrecer una imagen equívoca de la mujer, como si fuera normal desear a personas de tu mismo sexo, imágenes que al tiempo confunden a niños y a jóvenes sobre la auténtica naturaleza de la sexualidad humana.

Les significo que casi todos los consumidores de helados somos personas corrientes a los que este tipo de imágenes no nos incita a consumir helados sino, más bien al contrario, en casos como el mío, mis amigos o familiares, son una invitación a no comprar más productos Frigo salvo que retiren de inmediato una campaña tan dañina para la institución familiar, la juventud y la infancia.

Hilarant...

7/13/2006

Carta oberta a Salvador Sostres.

"Adoreu-me però temiu-me, lumpen..." sembla dir el molt malparit .

T'odio profundament, Salvador. Per mil i un motius. Podria dir que em repugnen les teves maneres amanerades, oligofrèniques i polemistes, però això només seria la punta del iceberg de la gènesi del meu odi. Afirmaria fins i tot que tu, com a sac de ronya nascut del femer de la burgesia catalana, ets un retardat pel fet que et creus que ets un lletraferit i un geni de la literatura catalana quan realment ets un analfabet i un cretí, i ni així tampoc acabaria de definir ben bé el perquè de la meva repulsió envers la teva (rodona) figura.

Deu ser per què et creus la reencarnació d' Oscar Wilde, en l'aspecte que et veus a tu mateix com el fuet justicier que provoca esglais als salons de te, el brivall que tothom admira i tem per la seva forma de concebre la vida, l'home que amb els seus comentaris aguts, descarats i sardònics provoca el desmai de les donzelles d'alta estofa i la indignació dels cavallers que et demanen satisfacció mitjançant un duel a sortida d'alba als jardins de Montjuïc?


Potser sí que van per aquí els trets... doncs Salva, company, sento dir-te que no ets res d'això. No sé quin contacte salvatge tens amb les altes esferes de la premsa i les editorials del país (suposo que la teva família va saber col·locar el seu fill inútil gràcies a les amistats) com per permetre't el luxe d'escriure un article LAMENTABLE (repeteixo: LAMENTABLE) cada dia a l'Avui. També desconec què t'ha promès aquest càncer de persona que és l'Artur Mas perquè des d'un diari suposadament independent aprofitis per fer campanya al seu favor i desprestigiar els seus rivals. Doncs espero que la demanda que t'ha interposat en Pasqual "Anisette" Maragall et deixi amb una mà a cada ou.

Recorda qui ets, Salvador: l'home que sortia al "Crònicas Marcianas" vestit de mosca de la merda per quatre pessetes. L'home que es fa caca (metafòricament davant la figura de titànica de l'Antonio Franco i literalment durant un programa de ràdio per culpa del Xenical) pels racons de Barcelona. L'home que viu mil aventures amoroses amb les nimfes de la Ciutat Condal (però només dins la seva imaginació).

En definitiva, ets una vergonya pels escriptors, periodistes i guionistes de Catalunya. En contra del que pretens, no es parlarà de tu d'aquí uns anys a les aules com si fossis un segon Eugeni D'Ors, però almenys quan l'Arturet guanyi les eleccions de segur et caurà un càrrec important pels teus serveis fidelment prestats. Així potser et dedicaràs exclusivament a les fulanes i a la farla (i no a jornada parcial com fas ara) i deixaràs de donar la pallissa amb els teus infernals escrits.

Premi al més gran llepador de culs convergents.

Bravo per tu.

7/03/2006

Nens/Juggernauts.

"Papah, te acabarah eso? Que me quedao con gazuzah!!"


D'un temps ençà no hi ha dia que no surti al carrer i em trobi nens fets una bola de carn. Allò que en principi feia mitjana gràcia s'ha convertit en una autèntica epidèmia de monstres que et passen pel costat i tens por que et saltin al coll i et mosseguin una orella.

Fa anys que no entro en un McDonalds, però recordo que sempre estava ple de petits porquets empassant Big-Mac's de dues en dues acompanyades de litres de Cocacola. Un espectacle llastimós, certament, però de la mateixa manera que un es mirava aquella escena amb profunda pena alhora no podia deixar de pensar en les mil tortures que es mereixerien els pares d'aquelles criatures, enormes malparits que miraven sense consciència els seus nanos matar-se. Què passa, que acabem de sortir de la post-guerra? Que aquests pobres nens s'han de rescabalar d'anys de gana i cartilles de racionament? O potser encara la gent creu que estar com un buda somrient significa estar sa?

Perquè el problema no són els nens. Tots sabem el que és ser un infant. Ara mateix no ho recordo, però de segur que quan jo era un jovencell imberbe (o sigui, més o menys com ara) devia demanar als meus pares tots tipus d'insensateses. Gràcies a Déu aquests tenien una mica de sentit comú i em devien enviar a prendre pel cul amigablement. Ara, però, els pares han arribat a un estat de covardia, subnormalitat o sentiment de culpa que permeten que tota aquesta quitxalla amb la síndrome de l'emperador se'ls pixi a la boca.

Al crit de "Maman, cómprame unos phosquitos y unos bollicaos, maman!" els imbècils del pares es baixen els pantalons i permeten que el seus fills es matin una mica més per no haver-los de sentir cridar.

Aquest vedells de 10 anys tindran una sèrie de problemes coronaris que riute'n tu de l'Orson Welles, i qui us penseu que pagarà els "triple bypass" que necessitaran abans no els creixi la cuca? Doncs nosaltres, ni més ni menys.

Merda de món.



6/29/2006

Hazteoir.org. La Infàmia.

Amplieu això, xaiets meus, que flipareu.

De la mateixa manera que passejant per la "charcha" (com dirien els genis d'endogàmia virtual, exemple a seguir per tots els jovencells) pots trobar coses hilarants, dissortadament sempre apareix un racó que et fa desitjar l'aniquilació de l'espècie humana.

Hazteoir.org és una associació de fills de puta (amb totes les seves lletres) que sota la tutela dels fatxes del PP es dedica a "contribuir a la construcción de una sociedad más justa, favorable a la realización integral de las personas desde una concepción cristiana del hombre y de la sociedad" (s.i.c.).

I una merda com un clavicèmbal venecià, senyors meus. Em sembla molt bé que hi hagi gent de dretes. Quin remei. Però no intentin amagar la seva condició de persones execrables rere un portal que afirma ajudar els altres. No es pot ser tan hipòcrita com per afirmar que vols el millor per la societat i alhora escriure merda com:

-HazteOir ha decidido hacer más explícito su compromiso con la promoción del patriotismo como virtud social.

-Alerta: El PSOE quiere fomentar la homosexualidad en la escuela

-Comienza la rendición ante ETA

-Trasnacional abortista recauda unos $900.000.000 cada año

-La Junta de Andalucía margina la asignatura de religión

La celebració del dia de l'orgull gai va ser tot un èxit a Madrid


Doncs sí que em faré sentir, sí. I ben fort cridaré als quatre vents que els responsables d'aquesta associació de retardats són escòria feixista i retrògrada i mereixen anar a trobar ben aviat aquest déu al que adoren, el déu que segons la seva interpretació odia els homosexuals, està a favor de la Sida i acull sacerdots violadors de nens. Com diria en Rubianes:

"Que se metan España en el puto culo a ver si les explotan los huevos"

6/28/2006

RAMONCIN, ODIO SIN FIN.


Aprofitant que el meu germà de sang Jair avui s'ha recordat de la mare dels de l'SGAE, jo us parlaré d'algú que ara mateix es mereix tota la meva ràbia: amb vosaltres un dels impostors i farsants més grans que mai ha parit l'estat veí: Ramoncín.

Un article bonisim que vaig llegir ja fa anys ho explicava molt bé: aquest malparit cert dia va acabar un crucigrama de "El Periódico" i per això va creure que li convalidaven el B.U.P., així que es va dedicar a passejar per totes les televisions públiques amb la seva xupa de cuir i les seves arracades per donar el punt de vista de la gent jove a les tertúlies.

Gent jove? però si té més anys que l'altre tronat, en Miguel Ríos!!! No sé per quins set sous les iaies d'aquest país l'escolten com si digués veritats com punys (quan no fa res més que vomitar obvietats) i el tenen en gran estima (suposem perquè té un aire "ionqui dels anys vuitanta mort pels carrerons de Madrid").

Com a músic millor no en parlem. Tret d'aquella merda de "litros de alcohol corren por mis venas, mujer" en ma vida he sentit una cançó seva, fet que diu molt poc d'ell. Pel que sembla va iniciar una gens brillant carrera musical el 1977 amb provocatives cançons com “Marica de terciopelo” o “El rey del pollo frito“, però el dia que la gent va despertar de la borratxera de impostors de "la movida madrileña" el van enviar a prendre pel cul.

Segons tinc entès ara viu de la mendicitat de l'SGAE, de qui s'ha convertit en puny justicier, (bravo, Bautista, tries amb el cul els teus defensors!!!) i es dedica a anar plorant quan té un micro aprop recordant el drama dels pobres artistes que veuen les seves idees i el seu talent robats per internet. Idees? Talent? Ramon, fill meu, però si tu ets un sac de merda, de què cony t'has d'anar queixant? Encara has tingut sort de viure del cuento tants anys!!! Imagineu quin tros d'imbècil ha de ser que fins i tot el retardat d'en Sabina es passa amb ell!!

En fi, un fill de puta dels de debò. Porteu sempre una llauna de benzina i un encenedor a sobre per si us el trobeu en un racó malparlant de l'emule.

Que encara hi ha coses que són sagrades, redéu!

6/27/2006

FRANCE MON AMOUR.


És cert. Els francesos fan pudor a formatge podrit, les seves dones no es depilen l'aixella (ni probablement l'entrecuix), i es creuen que són millors que la resta per algun motiu que no acabo d'entendre.

Però, tot i així, sempre serà millor ser francès que ser espanyol.

Vinga marietes, feu una classe de can-can futbolístic a aquests berros!
Que acabin cantant la marsellesa!

6/19/2006

TUNISSIA MON AMOUR

Allò de l'altre dia va ser un miratge (i quina ràbia em va fer veure el grandiós Puyol fer aquella jugada!!). Indignant sobretot el fet de veure's obligats a treure el perdedor d'en Raúl González només per acontentar l'Espanya castissa.

A veure si els fem baixar d'aquest núvol, que si no haurem de mudar-nos per no morir per ingestió aguda de pressió mediàtica pro-espanyolista.

Ànims!!!

6/15/2006

Altres èpoques, altres consideracions.

És que realment s'ha de dir que eren una burrada.

Ai, Déu nostru senyor, com canvien els anys. No sé si recordeu una col·lecció de cromos que va aterrar als col·legis farà uns 16 anys. La cosa es deia La Pandilla Basura, i els dibuixos representaven nens que morien horriblement. Sí que és cert que feien una mica de por, però res més. La meva mare una vegada m'ho va veure i va exclamar: estàs malalt, però té vint duros i compra't uns sobres més.

Imagineu ara mateix si es tornessin a treure al mercat. Sortirien tot de psicòlegs infantils afirmant que allò podria provocar conductes violentes i que el nens es podrien convertir en uns sociòpates amb instints assassins. Les mares que treballen 12 hores diàries i no veuen els seus fills tret dels diumenges es col·locarien a les portes de Panini demanat la crucifixió del seu consell directiu. Hipocresia, germans, hipocresia.

En Millán. Quin paio.

Cosa semblant passaria si els "Martes y 13" pretenguessin tornar a repetir aquell "sketch" tan bo de mi marido me pega. Us el recordo: en Millán surt en imatge vestit de dona (respon al nom de Mª Ascensión del Calvario... molt apropiat) plena d'hematomes i dient coses com: mi marido me pega, me pega por la tarde, me pega por la noche, al mediodía, me despierta a medianoche por si no se ha acordado de pegarme antes... i coses d'aquestes.

Mentrestant se senten riures enllaunats. En una continuació del gag estan enterrant el marit i la seva dona diu: Y quién me va a pegar ahora?

Fa moltíssima "risa" certament. Ara bé. Si ara se'ls passes pel cap fer alguna cosa semblant, als deu minuts el director de TV1 dimiteix i a aquest duet humorístic se'ls acaba el negoci PER SEMPRE.

La tendència del políticament correcte, del "m'ofens", del "tot s'ha de respectar" està convertint la societat en una esfera sense cantonades ni arestes, en un llibre de George Orwell, en definitiva: en un rotllo.

La llibertat d'expressió viu un dels seus pitjors moments. I molt em temo que la cosa anirà a pitjor.

6/14/2006

UCRAINA MON AMOUR


Vinga nens de l'Est! Torneu al món real tota aquesta colla de burros! Que la fúria espanyola es quedi als toros i a les pel·lícules de la Concha Piquer!!!!

6/13/2006

En Raoul i la moda (I)


Cercant escòria per internet he descobert un fotolog que no té desperdici: http://laura453.skyblog.com/. En ell una fulaneta de l'Avinguda Pearson parla dels seus amics i els seus amors.
(Busqueu la foto moment de folie. Voldreu exterminar l'humanitat amb les vostres pròpies mans després de veure-la)


Ho confesso. No tinc ni la més mínima sobre tendències de moda o adequació de la vestimenta. Normalment em tiro per sobre el primer que pillo mentre encara tinc els ulls tancants per les lleganyes. No tinc en compte la combinació correcta de colors, talles o materials. Me la bufa fins i tot si la roba és d'hivern a d'estiu. Porto fins i tots coses més passades que les iogurteres elèctriques.
I per què? Doncs perquè m'importa un cul i mig la moda. Sí que és cert que sóc l'Imelda Marcos del carrer Aribau (sóc molt puteta i tinc una colecció de sabatetes de tots colors) i que les samarretes amb missatges desagradables són la meva perdició, però apart d'això la resta se me'n fot bastant.

Però de la mateixa manera que no sé què m'agrada sí que sé què és el que odio. Us en faig un breu resum:

-La roba de mariner: Quan veig un iaio vestit d'almirall (ja sabeu, amb aquelles americanes blaves amb sis botons daurats d'àncores) l'agafaria i el penjaria dels barbuquejos o de les cadenes que refermen el bauprès i els botalons de la roda al tajamà fins que les gavines l'hi buidessin els ulls. El mateix es pot dir de les gorretes amb nusos i de les jaquetes pseudo-impermeables de colors llampants.
Punt a part mereixen les sabates nàutiques. Una peix espasa hauria de serrar el nas a tots el que gosen dur aquest símbol de l'estultícia als peus.

-La roba de fatxenda (us juro que aquesta és la traducció de "pijo" al català):
Abans eren els polos de Lacoste (que totes les mares volien comprar als seus fills). Ara són els de Ralph Lauren. A vegades fantasejo amb que el logo brodat del paio que va en cavall es converteix en una reencarnació d'Sleepy-Hollow i talla els mugrons a rodanxes a tots els fills de puta que es posen aquests draps a sobre. El meu pare i el meu germà són l'excepció, però. Per molt burros que siguin la família és la família, tu.
Les samarretes de DG, els bolsos de Prada, els tops de color rosa clar mesclat amb daurat, les sabatetes de taconet per anar a la uni, les sobres de drapaire que encoloma el bastard d'en Custo a preus d'escàndol, la parafernàlia de Tommy, els collars de perles... tot aquesta merda hauria d'estar feta amb un material secret que amb els anys es convertís de cop i volta en àcid sulfúric i desfès a tothom que s'ho comprés.

-Tous: Quins venedors de fum que fan creure als seus clients que porten una marca exclusiva quan realment val cuatre pessetes...Mai un dibuix de nen retrassat havia resultat tan rentable. La parella de fills de puta que gestionen la marca (que encara que no ho acceptin són germans i així, amb una endogàmia que explica la infàmia) han pres el pèl a totes les nenes que de grans volen ser princeses i menjar-li la cuca a en Justin Timberlake.

6/08/2006

Sobre gustos i opinions

Dan Brown. L'home. La farsa. El fill de puta.

Al món hi ha tantes coses que em fan ràbia que si comencés a cremar-les totes i cadascuna d'elles no hi hauria prou llumins a la faç de la terra ni utilitzant tota la fusta de l'Amazones. Per descomptat em guardaria una bona llauna de benzina per cremar el Museu del Louvre amb el fill de perra d'en Dan Brown a dins.

Mireu fixament la foto d'anglosaxó retardat de més amunt: amb aquesta cara de pa de kilo, aquests texans blau clar, aquest cinturó, aquest jersei de coll alt propi de disfressa d'escriptor... per Déu, no em negueu que li bufarieu una pallissa i el tirarieu al mar.

Però ara no és d'això del que vull parlar. Últimament m'he trobat una colla de defensors a ultrança del "Da Vinci Code". Pel que sembla aquests IMBÈCILS s'han aliat amb l'argument que tots els que opinem que és un cagarro de llibre som uns "snobs" i uns intel·lectuals de pa sucat amb oli, i que no tenim dret a anomenar merda a la merda. Doncs vés per on sí que podem.
Us mostro una mostra vària de la retòrica dels seus defensors:

"la lectura de esta sorprendente novela es amena y es de las que enganchan, tanto por la trama de como por las afirmaciones que se realizan"

"en cuanto a la trama está muy bien, los acertijos cojonudos, bien narrado, intrigante"


"es una novela que entretiene, te agarra y no quiere soltarte, y si esta rompiendo records de venta es porque es un buen producto"



Res a dir. Com va dir algú més savi que jo (i de llarg):

Tothom té dret a donar la seva opinió, però no totes les opinions són respectables.

Exactament això. A tots els que es regodejen amb fal·làcies tipus: a mi m'agrada, per tant és bo, per tant no tens res a dir perquè la meva opinió és sagrada els haurien de fotre pel cul el fresc del Sant Sopar amb mur inclòs.

M'hi pixo i m'hi cago, en les opinions dels analfabets, els incults i els pallassos. Per parlar s'haria de necessitar una autorització signada que impedís obrir la boca als subnormals, els oligofrènics i els retardats. Per això sí que hauria de caldre un carnet i no per conduir una 1.100.

Si us trobeu un d'aquests defensors fonamentalistes de la merda, abans de començar a discutir amb ell/a compteu fins a deu, agafeu aire, penseu en un plàcid llac a la primavera i tot seguit venteu-los una patada a l'entrecuix (a ells) o un cop de puny en un pit (a elles).

Que n'aprenguin, collons.