Els estralls de la soledat

La vida de l'home postmodern està marcada pel desassossec. Som emocionalment líquids, i no aconseguim establir una estabilitat sòlida. Patim una vida sinusoïdal, incapaços de mantenir una existència estoica. Aquest atomisme desvinculat ens allunya de tota possibilitat de trobar l'amor.

Sí, col·lega, el que tu vulguis, però això no excusa coses com aquesta:

"Cencillo pero no hueco". Vés per on.

Eps! Que no nego que trobar l'amor pugui ser difícil, però per l'amor de Satanàs, la dignitat ha d'estar sempre en primer pla:

Ara et truco.

Aquestes boniques instantànies estan extretes de la xarxa, que pel que sembla s'ha convertit en la casa de cites més visitada del món. La gent penja fotos seves perquè desconeguts els votin i així fer amics i potser alguna cosa més. Demencial.

Ara podria ser un bon moment per parlar dels nous sistemes d'interacció personal, del "Tercer entorn" com a aparador de la falsedat o de les teories de la màscara de Heidegger, però com aquest no és un blog per reflexionar sinó per riure aquí teniu:

Emocions fortes assegurades.

Per si us agrada "Bollywood". Vigileu amb les intocables, són unes feres al llit.

Un mal lloc si busqueu sexe ràpid i sense preguntes.

L'Isaak mai més passarà un Hannukah sol i trist.

Multidisciplinarietat.

No hi res que sorprengui més que veure personatges als que admires fora del seu àmbit natural, en un altre que encara fa que els admiris més. M'explico: en el post anterior em vaig referir a David Lynch i a Takeshi Kitano com els meus realitzadors preferits. Quina ha estat la meva sorpresa al veure que també són uns asos de les sis cordes!!

"L'estil ho és tot, companys"

En David Lynch és un denotat guitarrista de heavy que fins i tot disposa de la seva pròpia guitarra "signature" de la marca "Fernandes". De forma absurda, com no.

"En Rayito es va aprimar durant la pubertat"

I en "Beat" Takeshi adora tocar blues amb la seva Telecaster del '62. I pel que sembla té un "feeling" brutal.


Grans!

Fulanes Cares

Ja fa anys que observo aquest fenomen anomenat "Oscars" amb una mescla d'estupefacció, indiferència i indignació a parts iguals. Acceptem-ho. Uns premis de cinema que mai han tingut consideració envers Takeshi Kitano (o David Lynch) i entreguen onze estatuetes al canyardo de "Titanic" són una blasfèmia.

"Beat" Takeshi/David Duchovny


"Algun dia filmaré "Sonatine" i flipareu".

No em posaré a fer una diatriba sobre el mercantilisme artístic. Més que res perquè hi ha un tema molt més important del que s'ha de parlar.

Han nominat Penélope Cruz com a millor actriu.

"All the pretty(?) horses"

Qui ens havia de dir a nosaltres que aquella puteta del videoclip de Mecano "La fuerza del Destino" acabaria al "Hall of Fame" Hollywoodià? Probablement només ella, que ja tenia molt clar què era capaç de fer per aconseguir l'èxit, i només amb disset anys.

I és que la nostra estimada Pe ha arribat, a base de cop de cony, a ser un dels personatges més importants de la pell de toro. La seva capacitat interpretativa és comparable a la d'una tapa de iogurt i té la veu més desagradable que la Gracita Morales, però tot i així s'ha fet un lloc en l'"star system".

Deixeu-me especular:

Videoclip "La Fuerza del Destino"- Romanç amb el monyes d'en Nacho Cano.
Vanilla Sky- Romanç amb en Tom Cruise
All the pretty horses- Romanç amb en Matt Damon
Blow- Romanç amb en Johnny Depp
La Mandolina del Capitán Corelli (Valenta merda) -Romanç amb en Nicolas Cage
Sahara- Romanç amb en Matthew McConaughey
Bandidas- Romanç amb la Salma Hayek (!)

En definitiva. Aquesta tia és un (i perdoneu-me l'expressió) putonàs del tamany d'un Hammond B3 amb "rotary" inclòs.

Ni més ni menys.

Richie Nixon.

Acabo de gaudir del fantàstic episodi de "Futurama" en el que el cap d'en Richard Nixon es presenta a les eleccions de l'Univers i guanya per un vot, per desgràcia de tots els habitants de la galàxia.

Tots els països tenen la seva ovella negra, i Estats Units no és pas una excepció. Més aviat a la inversa, ja que podríem fer una enorme llista dels presidents infames que s'han fumat un puro al Despatx Oval. Però Nixon és diferent. Només cal recordar la seva cara d'estupor durant aquell debat televisiu en el que en Kennedy se'l va jamar amb patates per adonar-nos de fins a quin punt aquell paio era un malparit.

"Ja te'n recordaràs d'aquesta humiliació quan passis per Dallas"

Si ja era fàcil odiar-lo per tot el merder de Vietnam i per haver volgut empresonar Harry Reems (un dels millors artistes que mai han existit i del qual en parlaré més extensament ben aviat), ahir vaig llegir una notícia que em va deixar bocabadat. Pel que sembla durant el seu mandat el president va tenir una reunió sorpresa amb un rei. Però no amb qualsevol rei. Amb el del rock.

"Vinga, ja poden entrar les fúrcies!"

Pel que sembla l'Elvis volia ser considerat un estendard de la lluita contra la droga (durant la reunió portava més pastilles entre pit i esquena que la dona de l'Artur Mas) i per això volia una placa d'agent federal. Apart també es volia queixar de quatre melenuts anomenats "The Beatles" (que venien més discos que ell) i dels nous drets atorgats als negres.

On a cold and grey Chicago morn'
another little baby child is born
in the ghetto...

Dubtes fisonòmics.

Voldria saber perquè en aquesta foto del senyor Antoni Duran i Lleida l'home que surt és un senyor estrany que no és l'Antoni Duran i Lleida.

És més, si un es fixa, del nas cap avall la cara és la del senyor Josep Cuní.

"Qui és aquest home?"

Barallar-se com un monyes.

No seré jo el que digui que la violència és legítima. Si podeu evitar entrar en una baralla, feu-ho. Ara bé, si no queda més remei que utilitzar els punys, que sigui com uns senyors i no com si estiguéssiu al pati del col·le, per l'amor de Déu.

Que fa vergonya veure dos paios com torres jugant al molinet.

Reis Valls, són els teus reis.

Bé, ja s'ha acabat el Nadal. Però no us emocioneu, que no em posaré pas a criticar res sobre el capitalisme/consumisme i altre "blablabla" absurd propi d'esquàter pollós (i que consti en acta que no tinc res en contra dels esquàters pollosos tret del fet que existeixin).

A allò que anàvem: El que més em sobta del Nadal és la tradició aquesta dels Reis Mags, i en concret les cavalcades.

Ja fa un parell d'anys que, per obligacions familiars, em veig cada dia 5 de Desembre vestit de tigre i donant caramelets als nens del barri de Sant Andreu. I m'encanta. Hauríeu d'experimentar la sensació de repartir bona voluntat (borratxo com un lèmur) a tots els nens.

Ja sabeu que jo m'alimento a base dels somriures dels nens, però tot i així hi ha alguna qüestió que enfosqueix l'escena.

Resulta que la gent es torna BOJA quan veu algú repartint coses gratis. Se'm van tirar al coll diverses iaies que sota el crit "dameh carameloh pa los niñoh" gairebé se m'emporten el cap (no el de tigre, l'altre) i alguns nen psicòpates quasi queden esmicolats sota les rodes de la furgoneta mentre provaven de rapinyar algun caramel de maduixa.

I jo em pregunto: Si regaléssim doblons d'or o vidres d'Swarovsky què faria la gent? Encanyonar-nos amb retallades?

Sant Andreu és pitjor que qualsevol poblat Bielorús. No ho dubteu.

"Sense comentaris"

Cosetes Diverses.

1. Diuen que el cos d'en Wolfgang Prilkopil va ser enterrat dins una tomba anònima amb un nom fals perquè ningú profanés la seva tomba. Mentida! Els investigadors hebreus de "Kesoytiza Private Eye" han descobert que Natascha Kampush es va empassar el cadàver del seu segrestador com a venjança per haver-li impedit gaudir les cinc primeres temporades de "Los Soprano".

"Exemple de dona alimentada a base de "wok" a la Prilkopil"

"Exemple de dona alimentada a base de "wok" DE Prilkopil"

Necessiteu més proves?

2. En un altre ordre de coses, uns senyors molt salats de Connecticut que regenten una botiga de joguines han posat a la venda un nino peculiar anomenat "Dope on a rope":

"Properament a Toys'R'Us"

En Saddam penjat és la seva nova creació, però també podeu comprar un Hugo Chàvez o un Yakmed Ahmadinejad molt graciosos (i fets força barroerament, tot s'ha de dir) a la web www.herobuilders.com.

De res!

On són els meus calés?

Des que va arribar l'euro no tinc un duro. De fet abans també estava més sec que un entrepà de polvorons, però recordo la sensació de treure 2.000 pessetes del banc i tenir per passar tot el cap de setmana (racionant el consum de drogues i "robo-pilinguis", això sí). Ara trec 20 frodos del caixer (que són 3.330 i escaig) i em duren 23 minuts a la butxaca.

Què ha passat?

Bé, jo creia que tots els botiguers, cambrers, empresaris, benziners, etc... eren una colla de FILLS DE PUTA (vaja, he dit FILLS DE PUTA) que van decidir aprofitar l'avinentesa per forrar-se.

Però després, oh! El senyor Almunia, el Comissari d'Assumptes Econòmics, va dir que aquesta és una "falsa percepció erròniament instal·lada dins la ment dels espanyols".

"És que sou una colla de malpensats!"

"Ah, (vaig pensar) encara sort! Creia que m'estaven estafant però no, resulta que per comptes d'això m'he tornat subnormal profund i he oblidat com es compten els calés! Buff, quina tranquil·litat! No és que m'estiguin prenent el pèl, és que sóc un retardat mental!!! Llavors perquè m'estranya que un paquet de pitis hagi pujat un 17%?" De fet podria pensar: "Vaja, no recordo que el sou hagi pujat aquest import," però fer això seria ser antieuropeista, ja que el senyor Almunia diu que tot està bé i que aquí no ha passat res!

Però avui llegeixo el.pais.com i resulta que no, que un estudi afirma que tot ha pujat de preu un 60%!!

Un breu resum:

-Barra de pa: un 100% + (o sigui, el doble).
-Carn de bacallà: 75%
-Bossa aperitius: 107,7%+
-Birra: 99,6%+ (malparits!)
-Cafè amb llet: 80%+
-Universitat: 90,20%+
-Menú: 66%+

Això sí, les taronges han baixat un 30%!! Gràcies, senyor Almunia!!!

SIMULACIÓ INFOGRÀFICA DEL PROGRÉS DE PARÍS HILTON SI HAGUÉS VISCUT A ESPANYA DURANT ELS DARRERS CINC ANYS.

"Abans"

"Després"

Al tanto.

"Nunca te metas con "La Familia", Salvattore"

Les mentides fan plorar el nen Abraham

Ahir es va clausurar un seminari anomenat "L'Holocaust i les seves conseqüències" que segur que portarà tela. I és que no és per a menys. Amb aquest nom hom podria creure que es tracta d'una d'aquelles lacrimògenes reunions de "Antics Companys de Mauthausen" (promocions 1938-1945), però no és això exactament. Aquest simposi l'ha organitzat uns dels més grans liantes que ha donat la història contemporània: Mahmud Ahmadineyad.

"De verdah no quiereh rosah? Novia guapa!"

A veure, anem per pams. La primera pregunta que ens hem de fer és el motiu que pot dur a aquest paio a organitzar un seminari sobre l'Holocaust, i més encara si tenim en compte que durant la seva carrera política ha deixat anar comentaris com:

1-"Israel desapareixerà aviat"
2-"Gràcies al desig del poble i a l'existència de Déu, el règim sionista està en decliu"
3-"Els jueus han inventat la llegenda de que van ser massacrats"

Ja podeu imaginar quin tipus de conferenciants han anat passant per la tribuna: negacionistes, revisionistes, dones disfressades de Sherezade, membres del KKK... el de sempre, en definitiva. I llavors he vist aquesta fotografia:

"Bravo, rabino!"

Jueus Ortodoxos (el diari els defineix com a dissidents, com els de "Monthy Python") saludant el tio que més els odia del món. Això no s'havia vist mai!!! (exceptuant els homosexuals que van a missa, o els que són militants del PP, o els marroquins o bolivians "skin", els obrers d'extrema dreta...etc)

La vida és un cabaret... i una eterna contradicció.

La Soraya y el Choni hacen amigüitos.

Sóc un gafa-pasta, no ho puc negar. Em dedico a una activitat artística, m'he empassat tota la filmografia d'Herzog i sé més o menys quin és el significat de la paraula axioma (i la utilitzo sovint per marcar distàncies amb els meus interlocutors).

Abans, com a bon pseudo-intel·lectual, donava la brasa a qui podia arreplegar, però ara, gràcies a les noves tecnologies, disposo d'un blog a on deixar anar totes les meves tonteries (perdó, divagacions) i poder així conèixer gent amb les mateixes inquietuds que un servidor.

Això em va fer pensar que, com molt bé va dir un senyor que feia surf sense fusta sobre el Mar de Galilea, de tot ha d'haver-hi a les vinyes del Senyor . Així doncs seria ingenu pensar que les persones que gaudeixen de les pel·lícules de Vin Diesel i les harmonies de "Katedral del Sonido" no expressen les seves reflexions i les seves pors a la xarxa.

Per tant, si acceptem que aquesta tipologia ciutadana disposa d'aquest espai virtual... quina és la seva pàgina?

Xaiets i xaietes, us presento "Votamicuerpo.com":

"Chelo, haga el favor de hacer rápido la instantánea, que llegamos tarde al "simposium" sobre Adorno"

"Esta yegua, no es mi vieja yegua gris, no es mi vieja yegua gris..."

"Al venedor de cupons de l'O.N.C.E. de Fabra i Puig li agrada escolpir el seu tòrax"

Tota aquesta gent que mira Gran Hermano i es baixa els "politonos" amb la nova cançó de "El Barrio" ha descobert una nova forma d'interaccionar. Us explico què s'ha de fer per entrar dins d'aquest apassionant nou món:

A) Pengeu una fotografia vostra (a poder ser mostrant tots els vostres atractius).


B) Recordeu que és important triar un "nickname" amb ganxo: morenon_xuliko, Jitaniko_KAnastero o el_bekam_rubito són bones opcions, però ohhhh... Ja estan agafades.


C) Llavors els altres membres del club "Mensa" et deixen comentaris tipus:

"QaRiñOoOoo mAs DejAo eNaMoRaIkAaA UaPoOoOQe rEbUnIKo kErESsSS"

"jajajajja sabes k no..qe en cuanto te enseño mis "pectorares" caes rendida a mis piesssss "

"pedasoo de rubiaa!!! un 1oo wuapisima!!!! d dnde ers???? un besasoooo!!!".

D) I res, a conèixer gent i fer amics, que d'això es tracta!! I vés a saber, potser descobriu l'amor i tot!!

Penjo unes darreres fotografies que m'han fet especial gràcia:

"El Cuco, un vell company del club d'escacs"


Em trenca els esquemes l'enganxina de "Bultaco".


"Anesvad va descobrir una nova malaltia infecciosa pels carrers de Cornellà"

Lucía, l'infra-ésser.

Una de les germanes de Marge Simpson emulant Nureyev.

A vegades sento la imperiosa necessitat d'escriure, però no sé sobre què. Per sort sempre hi haurà "topois" (o sigui: subnormals) sobre els que podré malparlar.

Un cas d'això últim és la "Lucy in the sky". I és que el món de les lletres hispàniques va demostrar estar desballestat des del moment en que un editor va acceptar publicar les bajanades de Lucía Etxebarría, càncer de la literatura.

Faré un breu resum de tots els motius pels quals crec que li hauria de passar per sobre un tràiler ple d'àcid sulfúric.

1- No sap escriure.

2- Plagia sense rubor cada cop que publica.

3-Afirma que "Murciélago" és l'única paraula del castellà que conté les cinc vocals (suposo que mai ha tingut la menstruació).

4- Pasquins com "El Periódico" li paguen per escriure.

5-Va d'alternativa, transgressora i bohèmia perquè un dia es va empassar mig "tripi" i encara li dura el viatge.

6-Fa fàstic.

Però, per ser sincers, no tota la culpa és d'ella. Més aviat qui hauria de rebre l'ira de Déu en forma de set plagues són tota la colla de fills de puta que llegeixen la seva merda.

Odi, odi i rancor sense parangó per a tots ells/elles.

Evolucionisme VS Disseny Intel·ligent.

Avui tinc el dia existencialista, així que us fotré la pallissa sobre religió.

Ja fa temps que sento parlar d'aquesta nova estupidesa que ens arriba del país de la llibertat i el hot-dog: la teoria del Disseny Intel·ligent. Us en faig cinc cèntims: pel que sembla, la història aquella de que Déu va crear la dona mitjançant una costella ja no se la creuen ni els Amish, així que, seguint la teoria "evoluciona o mor" (acudit fàcil), els fonamentalistes cristians van desenvolupar una teoria pseudo-científica per continuar prenent el pèl al personal.

"Oh, estic intrigat! Faci'm cinc cèntims!!"

Doncs bé, Senyor Darwin, el Disseny Intel·ligent (a partir d'ara D.I.) afirma que vostè és un "embusteru", i defensa la hipòtesi de que el model científic de l'evolució per selecció natural resulta insuficient per explicar l'origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l'univers està massa ben adaptat per als éssers vius com per pensar que és així per casualitat.

Per tant cal un Dissenyador Intel·ligent que hagi preparat el món com l'entenem des d'un ordre conscient. Ho heu encertat: "Dissenyador Intel·ligent" és l'alies de "Déu nostru senyor". Però no són tontos aquests paios: en cap moment trobarem en els arguments dels defensors d'aquesta bajanada cap esment de religió; tot està summament implícit per poder disfressar-ho de teoria científica i no cridar gaire l'atenció.

Els de l'anís ja s'oloraven alguna cosa.

Ara bé, el que fins aquí semblaria una "boutade" graciosa s'ha convertit en l'única teoria acceptada oficialment per explicar l'origen de la vida per part d'alguns ianquis, i ja s'ensenya a les escoles de diversos Estats de Nord-Amèrica. George W. Bush (que no ha evolucionat gaire des del ximpanzè) va engegar la tangana al comentar que s'haurien d'explicar les dues teories als col·legis d'Estats Units, 'para que la gente pueda entender de qué se trata el debate... para exponer a la gente a diferentes escuelas de pensamiento'. Vaja.

"Que es fotin aquests ianquis", pensem nosaltres, però la teoria del D.I. ja amenaça amb arribar a Europa per l'Est. Merda.

En fi, cada cop estic més en contra de la teoria de l'evolució de Darwin. Crec que hagués estat més correcte anomenar-la de "la involució".

Reclamemos respeto frente al intolerante y abusivo plan pro-homosexualidad de la Generalitat

Señora Generalitat:

Habiendo llegado a mis manos información sobre el “Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals” preparado por el “Departament de la Presidencia de la Generalitat de Catalunya”, no puedo por menos que mostrarles mi más profunda preocupación sobre las consecuencias, claramente negativas, que de la aplicación del mismo se derivarán para toda la sociedad. Sirvan estos tres puntos como ejemplo:

Es negativo para la infancia, pues claramente se busca distorsionar la percepción sexual del niño al magnificar brutal y artificialmente una realidad social muy limitada. Esto puede llegar a confundir sexualmente a los menores, pudiendo llegar a producir, en muchos de ellos, daños psíquicos y emocionales irreparables.

Es negativo para la libertad de expresión, porque promueve la autocensura y la persecución mediática y legislativa contra toda manifestación contraria a los planteamientos homosexuales, con el evidente objetivo de “ahogar” toda idea contraria a los postulados de estos.

Y es, finalmente, contrario a la libertad personal y a los intereses de muchas de las personas que padecen desequilibrios sexuales del entorno homosexual, a los que se condenará, aun en contra de su voluntad, a no poder recibir tratamiento médico o psicológico encaminado a superar dicho estado.

Por todo ello y por lo que de ataque a las libertades ciudadanas conlleva, les rogamos que hagan, durante esta campaña electoral, público rechazo y denuncia del “Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals”, y que nos garanticen a nosotros, sus posibles electores, que en modo alguno lo aplicarán en caso de llegar a gobernar.

Atentamente:
Hazteoir.org

"Papa i papa sempre llegeixen al petit Timmy algun article d'Hazteoir.org abans d'anar a dormir"

Disminuïts psíquics.

"No quiero ser un mí dentro de mí...gñ!"

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Per tant una imatge d'en Ramón Calderón i les paraules "Disminuït psíquic" són una reiteració.

Aquest infra-ésser avui al matí es deu haver pres "el sol y sombra" amb doble de Veterano i, és clar, li ha donat per dir tonteries a cada micro que se l'hi ha col·locat davant. Us en faré cinc cèntims:

"A partir del domingo ya estamos en una cuesta arriba e iremos a la Cibeles en Mayo, en Junio y no sé cuando es la copa del Rey pero también"

"Nosotros tenemos que ganar los tres títulos. Nuestro equipo está acostumbrado a ganarlo todo y a partir de la conjura de Getafe vamos a estar en disposición de hacerlo. Los jugadores están muy conciencidados"



"Ya no hay quien nos pare"

Escolta, Ramonet: que guanyéssiu a l'Steaua de Bucarest i marquéssiu dos gols al Barça al Bernabéu no significa que el Madrid hagi deixat de ser una merda punxada en un pal.

A veure si pensem les coses una mica abans de dir-les, eh? Que després venen les llàgrimes i aquestes coses.

Vinga, de res, fins una altra!

Montilla=cretí.

"¿El virolai? ¿Y eso qué es lo que eh?"

Primer de tot: Si per mi fos el candidat socialista no seria en José (ni catalanitzar el nom pot, el molt fill de puta) Montilla.

Segon: Si per mi fos la candidata socialista seria la París Hilton. Faria més goig i riuríem més (de fet fins i tot amb la Glenn Close a "La casa de los espíritus" riuríem més que amb ell).

Tercer: En Montilla sempre m'ha fet pensar en el funcionari gris que sempre pringa a l'hora d'anar a buscar els cafès i que fa hores extres durant la festa de Nadal de l'empresa.

Quart: En Montilla és un pobre home.

Cinquè: En Mas és Satanàs.

Per això m'indigno sobremanera quan veig el devedé dels cretins de CiU que, necessitats de fer semblar Montilla un conspirador megalòman, afirmen coses com aquesta:

"Montilla és a l'ombra del poder. És el geni (?) constructor del tripartit, el dominador a la foscor. Els ullals esmolats, la sang contra la paret. El gran conspirador capaç de qualsevol cosa pel poder, el mestre que mou els fils del govern català. En definitiva, el titellaire que controla els putxinel·lis al seu antull" (ja sé que no va ben bé per aquí però és que passo de tornar a veure el devedé dels collons. Apart la idea principal que el subnormal d'en Madí vol vendre és aquesta).

Que sí, que és un inepte i no ha llegit "El Zoo d'en Pitus", però abans que governi en Mas preferiria que el cadàver putrefacte l'Ayatollah Khomeini sortís de seva la tomba i fos investit President de la Generalitat.

"Ciutadans de Catalunya... Ja sóc aquí!!!"

Madridistes i nans.

Ahir va ser un d'aquells dies per oblidar. El disminuït psíquic de l'Alonso guanya el mundial de tututs i més tard l'infame Reial Madriz li passa la mà (i el cul) per la cara als blaugranes. Mal dia per ser català, noi, i boníssim per ser oriünd de la capital de l'imperi. De segur que ahir Madriz era una festa, ja sabeu, tothom amb un clavell a la boca i marcant-se un xotis fins a les tres de la matinada: "Capello... es el chulo que castiga..."

Si el meu desànim ja era patent, desperto i em trobo que un dels ídols de la meva joventut ha passat a millor vida. Em refereixo a en Nelson de la Rosa, l'home petitet. Potser el recordareu imitant en Michael Jackson en algun programa de sobretaula, fent moltíssima pena/gràcia/aversió (marcar la que sigui), o fent de mascota d'en Marlon Brando al canyardo aquell de pel·li de L'illa del Doctor Moreau.

El nou líder del Latin Kings no s'acabava d'imposar.

Doncs sí, aquest borratxo dominicà que vestia de Prenatal ha pujat al cel (en avio teledirigit, suposo) i passa a engrossir la llista d'homes petits que moren. Primer va ser en Hervé Villechaize, imitador nan d'en Felipe Gonzàlez que parlava en francès. Després li va tocar al gran (?) Holly One, freak patri (fantàstic l'homenatge dels germans d'Endogàmia Virtual) i ara se'ns emporten el pobre Nelson. A veure si ara a la mort li donarà per endur-se nans i ens quedarem sense el president Pujol*!!!

* No tindrem aquesta sort.

Riure i por.

Tal dia com avui un home amb bigoti espès i que responia al nom de Friedrich W. Nietzsche va afirmar:

"L'home pateix tan terriblement en aquest món que s'ha vist obligat a inventar el riure."

No ens posarem a discutir ara sobre filosofia nihilista o sobre fins a quin punt un mestre de la sospita perd la seva dignitat si va abraçant cavalls pel carrer, però sí que podríem divagar sobre aquest fet tan propi del'ésser humà (i de la hiena bruna) que és mostrar alegria franca i vivaç davant un estímul..

Últimament, allò que més em fa riure és el món de la política internacional. Des dels bessons polonesos "The Kaczynski Brothers" (una versió "bizarra" de les tres bessones) fins al pentinat de l'Evo Morales (certament plagiat dels "Chunguitos") tots els personatges que controlen el món semblen extrets d'un hilarant vodevil.

Properament al Kursaal

Menció apart mereix en Kim Jong Il, un home oriental i dolent a parts iguals que sempre va vestit en pijama de iaio. Sí, senyors, un líder de masses que va d'estar per casa. I aquest és el pervers megalòman que vol conquerir l'univers? Au, vinga!!

I la bruixa Avaria finalment va trobar l'amor als sofàs d'Aire...

Potser hauria de pensar en prisma global (com diria el subnormal d'en Paulo Coelho) i entendre que el que tot està interrelacionat i que els problemes de l' altre punta del món també m'afecten (ja sabeu, tota aquella merda de la papallona que batega les ales a Cambodja i pot provocar una pel·lícula d'en Ventura Pons als Cinemes Aribau), però què voleu que us digui, no puc evitar partir-me la caixa quan veig en Berlusconi fent el macarra.

La gent té els governants que mereix, i això fa que cregui amb el kharma i demés falòrnies, però la cosa ja em preocupa més quan veig l'Armageddon a tocar.

I l'Armageddon, fills meus, té nom propi: Artur Mas.

Deixeu-me que us citi uns paràgrafs que he trobat a la Bíblia, concretament a l'Apocalipsi de Sant Joan:

(Mt. 24:29-31) E inmediatamente después de la investidura de Artur Mas, el sol se oscurecerá, y la luna no dará su resplandor, y las estrellas caerán del cielo, y las potencias de los cielos serán conmovidas. {30} Entonces aparecerá la señal en el cielo; y entonces lamentarán todas las tribus de la tierra, y verán a Artur Mas cabalgando sobre las tormentas del infierno, con poder y gran odio. {31} Y enviará sus demonios con gran voz de trompeta, y arrasarán, con los cuatro fuegos, desde un extremo de la tierra hasta el otro.

En efecte. L'Artur Mas és el càncer de la vida, l'Anticrist, el mateix diable que amb amb unes falses dents blanques (que proven de dissimular les seves genives negres i descompostes) enganya les iaies de l'Eixample i s'emporta les seves ànimes immortals.

A L'Arturet li agradava fer la postura del Lotus

Lepra, tisi i escorbut. Odi, maldat i infàmia.

Eviteu sobre totes les coses que Satanàs sigui President dela Generalitat.
Us hi jugueu l'ànima.