Tanganes al metro.

"En este dojo solo hay espacio para uno de los dos"

Estic llegint a la Vanguardia.es que l'altre dia van tornar a escalfar les orelles a un paio al metro de Bcn. Un lloc públic pel que diàriament passen milers de persones ha registrat dos incidents greus en els darrers mesos. Oh. Però això no és el més preocupant. Allò que realment m'espanta són els comentaris dels lectors.

1. El que no s'entera:

" Pues sinceramente, yo aquí no veo ningun tipo de agresion. Creo que parece que incluso hablan entre ellos... "

"¿Rodolfo, vamos al Picadero 2 a hacer unas bravas?"

2. El que es lia:

"¿Cómo es posible que alguien permenezca impasible cuando un macarra le da patadas a un joven? Este tipo de comportamiento es lo que le permitió a Hitler hacerse con la mitad de Europa."

"...todo empezó un dia volvia del Razz y en el metro de Marina
me crucé con un polaco y..."

3. El que fa por:

"El dia que me encuentre un catalan en el metro y me agreda lo lementara su mama. lo partire en dos pedasos"

"Eso por ser de Palafrugell"

4. La histèrica:

"El meu marit ha d'agafar la línia 1 cada dia, i quan ha de tornar sobre les 10 de la nit pateixo, de veritat que pateixo, perquè tant estas exposat a un atac terrorista o a qualsevol guillat que decideixi que no li agrada la seva cara"

"Si no estigués mort atemptaria contra el Funicular del Tibidabo"

5. El radical d'esquerres:

"Mano dura. A todo el violento, ya sea racista, de genero, de robo..en el tren, en casa, en la calle, en la iglesia.... basta ya"

"Open your heart to me, baby"

6. Els que ens volen deixar sense "joie de vivre":

"Un poco más de educación,menos tele,eliminar el futbol y otros deportes sin interes"
"Con menos cervezas, chupitos, porros, y otras lindezas, se acabarían muchas de esas histórias"

"Ja em deia la mare que el futbol només genera violència"

Glòria. Glòria. Al·leluia.

La cantante de La Oreja de Van Gogh abandona el grupo

Potser sí que Déu existeix, al cap i a la fi.

El Madridisme. Lacra.

La vida és plena d'aquest tipus d'activitats que, tot i ser doloroses, no pots deixar de fer. Potser és per masoquisme innat o només perquè som imbècils, però tots ens toquem les crostres de les ferides, anem a aquell garito on ja saps de fa temps que la música és una merda (i el vodka és de garrafa) i llegim el Marca.

" Pick me up, oh, from the bottom, up to the top, love, everyday"

El Marca és una escòria de tebeo infame, com també ho són El mundo deportivo, l'As (oh, com odio en Tomàs Roncero i la seva putíssima mare) o l'Sport. Però hi ha subtils diferències. L' As no enganya a ningú. És un pasquí madridista de la pitjor calanya, però com ho saps el llegeixes i et fas unes "risas". I una cosa semblant passa amb els dos còmics de la Ciutat Comtal, però fent referència al Barça.

El cas del Marca és diferent. Durant una colla d'anys aquests malparits s'han creat una espècie de cuirassa que simula bon periodisme independent, fent creure tothom que és l'únic diari esportiu que no ha de passar comptes amb cap club. I això, senyors (dic senyors perquè de segur que les poques dones que passen per aquí ja deu fer estona que han abandonat la lectura) és una mentida més gran que la que afirma que en Carles Sabater va morir d'una aturada cardio-respiratòria i no d'esnifar més neu que un Sant Bernard. (Ara sí que estic convençut que no hi ha cap dona llegint).

"Tu, la de la primera fila, fixa't-hi bé que en uns minuts
em quedaré més sec que l'Erika Ortiz"

Tot això ve a col·lació perquè, segons aquesta porqueria de diari, a aquest mongòlic anomenat Raül González (només per posar-me el mateix nom que a aquest fill de perra els meus pares m'hauran de patir per molts anys) rebrà una merda de pin que segons sembla és la hòstia. Llegim-ho i gaudim de la prosa gens maniqueista del periodista. Rodolí.

Ja m'estan entrant arcades

"Raúl está muy cerca de recibir un premio especial, distinto, de corazón. La directiva madridista está planteándose conceder al ya mítico capitán blanco la legendario Laureada, un galardón diferente al resto de trofeos que tiene el '7' entre sus pertenencias. Sólo dos privilegiados en la grandiosa historia madridista sabrán de lo que hablamos. Raúl puede seguir el camino de Pirri y de Goyo Benito".

"Ese pedacito de madridismo es un premio individual que se le concede a un futbolista diferente, a alguien que haya llevado su madridismo hasta límites insospechados".

"Lo que realmente premia es la dedicación y sentimiento por la blanca madridista. El sacrificio, entrega, sentimiento y cariño hacia todo lo que rodea el Real Madrid es lo que llena. Y de eso, a Raúl, le sobra"

Bé, no crec que calgui dir res més. Excepte que els jugadors i directius del Madrid mereixerien que un camió d'àcid sulfúric entrés a quatre-cents per hora al mig de la "Ciudad Esportiva Blanca" i els destripés a tots.

El Rei d'Espanya, oligofrènic.

Que el senyor Juan Carlos de Borbón és retardat mental profund ho sabem tots. Alguns miren cap un altre lloc i utilitzen termes com "campechano" o "sencillo" per no haver d'acceptar la veritat: l'estat espanyol té un representant subnormal.

"Felipe, me llena de orgullo y satisfacción saber
que ya han llegado las putas con la farla"

Per sort darrerament estan sorgint uns escàndols que, com si fossin les set plagues d'Egipte, marquen la davallada d'aquesta anomalia anomenada monarquia.

Fem un recompte: Aquí en tenim les primeres sis:

1- Caçar un ós domesticat i borratxo de vodka a Rússia.
2- L'Anasagasti anomenant la casa Reial "vagos" i "impresentables" al seu bloc.
3- Segrestar la pàgina de "El Jueves" per posar en portada el príncep cardant-se aquell lloro que té per dona.
4- Tot l'assumpte de la crema de fotos.
5- La campanya de la dreta més carpetovetònica per enderrocar-lo.
6- Fer callar en Chávez com si anés borratxo o col·locat amb MDMA.

Possibilitats de la setena i darrera.

a) El Rei d'Espanya s'aixeca al matí i encara en pijama agafa un Kalashnikov i passeja per la Castellana matant nens, iaies i equatorians. La policia l'aconsegueix reduir i el portaveu de la casa reial explica que tot es degut a la pressió dels darrers mesos i que ho hem de comprendre, que ell també és humà. Com que no es persona jurídica no el poden ajusticiar i tot queda igual. Durant el discurs de Nadal en Juanca utilitza repetides vegades l'expressió "me se fue la olla".

b) El Rei d'Espanya decideix fitxar per Mercedes McLaren per humiliar Hamilton i així recuperar l'honor perdut dels espanyols. Al primer revolt del circuit de Monza s'estimba a tres-cents per hora i esclata en una bola de foc que s'eleva dos-cents metres. Un nen aplaudeix.

c) El Rei d'Espanya es compra una Strato, munta una banda d'Ska i se'n va de gira. Després d'un un concert es carda una "perroflàutica" que li passa un nou virus mortal. Quan torna a casa decideix que la malaltia és un designi del Senyor i per això es dedica a follar a pèl tot el que es troba. En dos anys el 87% de la població mundial està contaminada. En Peter Petrelli decideix fer-hi alguna cosa anant enrere en el temps, li treu de les mans la pistola carregada a en Juanca i li dóna la seu germà mentre diu: "Si no ho fas tu ho farà ell".

"Dios mío, pero si este tío tiene más cara de mongolo que yo!!"

No ve a res, però aquí tenim una foto de l'Anguita de jove.