Kesoytiza

Abans sí que en sabien.

2009-05-13T10:09:00.008+02:00

Segons sembla s'ha mort un ministre de Franco a la flor de la vida. Concretament als 81 anys. Ara podríem començar a parlar de com un senyor amb potes de cabra li deu estar escalfant les orelles amb plom fos, però hi ha una cosa que m'intriga més. A la crònica llegeixo això:

El político y economista, nació en Madrid, en mayo de 1928, y a los 21 años entra en el Banco Exterior de España con el cargo de subdirector y, como tal, interviene en numerosas operaciones comerciales y financieras para la expansión de los intercambios de España con el exterior. En estos años empieza a enviar crónicas deportivas sl semanario Marca, que dirige su tío Manuel.

Estupor. Aquest bon home tenia vint-i-un anys i ja era redactor del Marca i sots-director del Banc Exterior d'Espanya, que no sé ben bé què és però sona que fa por.

Ara penseu en vosaltres mateixos amb vint-i-un anys.

En efecte. Som uns perdedors.

La mare que em va parir.

2008-12-13T00:06:00.001+01:00

Ops.

Genoll/Ginoll/Gunoll

2008-09-18T13:53:00.004+02:00

L'altre dia caminava alegrement amb el meu amic Trebor quan de sobte vaig notar un rum-rum al meu genoll dret. Casúndena (vaig pensar) dec haver dormit en una mala posició! Dies i diverses hores a l'hospital després el diagnòstic sembla clar: m'he rebentat el menisc.

Aquest contratemps anul·la la meva encara inexistent carrera professional de futbol. Apart em dificulta anar en moto i el que és pitjor: em farà coixejar d'aquí uns mesos quan per culpa de la crisi tornem a l'edat mitjana i el món es converteixi en una jungla on manarà el més fort.

Merda.

Cuideu els vostres genolls. Són un bé preuat. Ah que sí, Thiago?

I tant que sí!... Per cert, on són les putes?

Ciència.

2008-09-10T21:56:00.004+02:00

Portava uns dies intrigat (i espantat) per un experiment científic que es duia a terme avui a Ginebra. Intrigat perquè no havia entès una merda del que havien de fer i espantat perquè l'únic que havia pillat és que anaven a crear un forat negre que es podia empassar l'univers sencer.

Avui per sort el diari m'ha deixat més tranquil. Segons sembla el que s'està fent és cercar "el bosón de Higgs", l' última peça del puzle subatòmic que pot obrir la finestra al Big Bang. Sense aquest "bosón" no pesaríem res (seríem com un fotó), per això ha estat anomenada "la partícula Déu".

Heu entès res? Per descomptat que no. Com pretenen en un diari que el lector entengui res de física quàntica subatòmica? D'acord que a l'estiu no hi ha notícies, però el que no es poden és dir coses com:

Una parte de los primeros protones acelerados en el interior del Gran Colisionador de Hadrones se estrellaron contra un aparato absorbente llamado colimador a una velocidad cercana a la de la luz, produciendo la cascada de restos de partículas que aparece en esta imagen. Aproximadamente una hora más tarde, el rayo completó todo el circuito del túnel de 27 kilómetros, entre los hurras de los físicos

Ah. Que bé. I a sobre et regalen una fotografia del moment:

Segurament extreta del visor del "Windows Media player".

Menys notícies sobre coses que no entenem i més sobre la tangana entre negre i tatanos o la parella aquesta esquarterada a Galícia, home ja!

Menjar-se les paraules amb patates.

2008-09-04T11:43:00.005+02:00

Com alguns encara recordaran, fa un temps vaig publicar un post anomenat: "Glòria, Glòria, Al·leluia" en el que em vanagloriava (inconscientment) de la desfeta pública d'aquell horror de banda anomenada "La Oreja de Van Gogh". Doncs bé, aquí tenen aquesta imatge:

"Aquest senyor és en Sammael, àlies "Sabueso de la Resurrección" àlies "Si matas uno surgirán dos".

-Quan es va anunciar que la cantant fotia el camp semblava que el món tornava a ser un lloc on valia la pena viure. Però segons sembla els 4 bastards (no em refereixo ara a la davantera del Barça 07/08) creien que no havien fet prou mal a la humanitat, i s'han buscat una cantant clònica.

"Quina ràbia, que fa, oi?"

-Per la seva part, si algú creia que Amaia Montero havia decidit començar una fructuosa carrera al món del porno s'equivocava. També treu disc. Merda.

"Tan bé que et guanyaries la vida treballant per "Serenna", casúndena"

Apagueu les ràdios durant els propers 6 mesos. Pel vostre bé.

Suècia (I)

2008-08-14T21:02:00.016+02:00

Petons i carícies.

Bé, primer de tot sóc viu. Aclarit aquest punt anem per feina. Com alguns ja sabreu aquest octubre començaré la meva tesi que tindrà per títol (atenció):

"Influència narrativa del dramaturg August Strindberg sobre l'obra fílmica d'Ingmar Bergman".

És a dir, que no interessará ningú i que anirà sobre suecs. Suecs masclistes i fills de puta des que s'aixecaven fins que anaven a dormir, però suecs al cap i a la fi.

Tothom em pregunta perquè m'agrada tant Suècia. I ja que pel que sembla les respostes utilitzades dins ara no eren prou convincents...:

A) És un país civilitzat.

B) És un país culte.
C) És un país ric.
D) És un país net.
E) És un país on no escolten Andy y Lucas, on no ballen la Batuka, on no fan programes com "Espana Directo" o tenen el putíssim "Real Madrid".

...he trobat per la gran xarxa una petita comparativa (mitjançant imatges) de les discoteques de Suècia i les d'altres llocs (de merda). Endavant:

Suècia:

U.K.:

Algun Puto País Sudamericà:

Ispain:

Doncs per això.

La vella polèmica.

2008-05-15T15:13:00.002+02:00

No m'importa un cul l'Eurocopa (tot i que ja m'he agenciat la samarreta de Portugal amb el nom del més gran: Deco) però demà el mongoloïde de l'Aragonès farà pública la llista de paios que defensaran "laroja" a Suïssa i Àustria.

Segons sembla no hi anirà l'imbècil d'en Raúl González (lepra i càncer negre per a ell i tota la seva estirp) i això ha provocat la ira dels aficionats al bell esport del "balópeu".

Deixeu-me mostrar-vos alguna cita:

Usuario: r.chikilicuatre
Fecha: 15/05/2008 15:14:

me parece bergonzoso k se yeve antes a un tio k va a jugar en segunda antes k a raul y el aragones este es un sinberguenza y este año no voy a ver la eurocopa xk me da verguenza k esos tios me representen y k nos umillen. y el viejo este es un sin berguenza y no puede ser k no se yeve a raul. venga ya ombre esto es una tomadura de pelo. me parece ya una cosa x demas nos estan tomando el pelo a todos

Usuario: villar_rfef
Fecha: 15/05/2008 13:37

PERO ESTO ES DE COÑA NO POR FAVORR PERO SI RAUL A EXO MEJORES COSAS QUE ESTES JUGADOR MEJOR TEMPORADA ETCC POR DIOS AROGONES ESTA XOXEANDO YA EN AL JERIATRICO CON ARAGONES YAAAAAAAAAAA

Usuario: pletorianzidane
Fecha:15/05/2008 13:44

Sergio García: 36 partidos 4 goles. Raul: 36 partidos 18 goles. Luis Aragones de que vas? si buscas gol llevate a Raul por dios que te pelea,tiene raza, pudonor, coraje,corazon y encima gol, y Sergio sí peleara pero no tiene apenas gol.Haznos un favor y llevat a Raul y deja esa estupida cabezoneria de una vez.

Bravo per ells. S'ha de defensar allò en el que creus.

Performances Imbècils.

2008-04-14T21:47:00.004+02:00

Ahir va morir una artista.

La pobre víctima, que responia al nom(?) de Pippa Bacca, era una actriu moderna que feia performances vestida de núvia i fent autoestop. Si això ja és prou absurd de per se la molt boja pretenia anar de Milà fins a Jerusalem per tots els països tocats per la guerra. Atenció a la justificació de tal imbecil·litat anomenada Brides on tour:

"El traje de novia es una metáfora del encuentro con el otro, la unión y la búsqueda de la parte femenina positiva, de la mujer como fuente de vida, estabilidad y sensatez".

"Gorizia" potser vol dir "pela'm" en turc.

Una bona merda d'argument, sí senyora. Què va acabar passant? Que mentre cercava per Turquia "la metàfora de la trobada amb l'altre", el que es va trobar va ser un senyor dolent que la va pujar al seu cotxe, la va violar i la va estrangular (i vés a saber tu si per aquest ordre).

Què pretenen els artistes conceptuals, apart de prendre el pèl a la gent i aconseguir subvencions? Realment algú amb dos dits de front es creu que fa art pel fet d'anar pel món fent la subnormalitat més gran que li passi pel cap?

Estic fins els ous de tota aquesta colla d'espavilats que malmeten el terme "transgressió" per dissimular la seva mediocritat i falta de talent artístic.

-No puc suportar que en Calixto Bieito sigui més notícia per fer passejar ties en boles pel Liceu que per la seva capacitat de dirigir (que d'altra banda és nul·la).

-M'indigno quan una berra sense ànima presenta a la Tate Gallery una esquerda i té els sants collons d'anomenar-la "shibboleth" (us trameto al fantàstic article ple d'odi del germà Jair) sobre el tema.

Potser això que li ha passat a la pobre Pippa és un crim horrible. Però potser també és una mostra de justícia poètica. Tan poètica com la subnormalitat que pretenia realitzar.

Si no vols pols no vagis a l'era, collons.

Voleu una performace transgressora? Doncs veieu un vídeo del més gran: Andy Kaufman

Ponche Caballero.

2008-04-11T12:37:00.008+02:00

Yavhé sap que no m'agrada malparlar de la gent. Però és que no puc més que encendre'm en odi i repulsa extrema cada vegada que obro el diari i em trobo un anunci de "Ponche Caballero".

"Nàusees"

A veure. No és només que el "Ponche Caballero" sigui un fàstic de beguda pròpia dels protagonistes de "La Colmena". Tampoc que pretengui ser anunciat com una cosa fashion que es consumeix al Razzmatazz i et fa semblar cool. Fins i tot podria tolerar el seu aspecte hortera (ja m'imagino el procés de disseny de l'ampolla):

SEQ. 5 INTERIOR/NIT. Bar "Las Meninas".

DON JOSÉ, creatiu de l'empresa "Ole!" discorre amb DON PEDRO, delegat del grup Caballero. El primer és un gordo que porta quatre pèls que li queden fent tendal per dissimular la calba. Porta uns anells gruixuts, un penjoll de Jesucrist i "nomeolvides". Tot d'or massís. Està fumant-se una fària mentre discuteix amb DON PEDRO (que és exactament igual a l'altre, però aquest mostra un bigotet d'aquells rasurats transversalment de franquista).

CLIENT:
Pues no sé, a mi me gusta más como capea José Tomàs.

CREATIU:
Bah, depende de cómo estén enchiquerados los bravos.
Pero yo aún siento debilidad por "El Juli", aunque con los años parece un poco "bluff".
(al cambrer)
Niño!!! ¿Esos boquerones, llegan o no llegan?

CLIENT:
Oye, por cierto... ¿qué pasa con el diseño de la botella de ponche?

CREATIU:
Bah, un poco de plateado para que parezca moderno y el escudito lacrado para los clientes de toda la vida y a tomar por culo.

CLIENT:
Perfecto. ¿Otro purito Reig?

FADE OUT

Sí, és cert, totes aquestes coses indignen. Però el pitjor de tot és aquesta ferum a "rancio abolengo madrileño" que ho impregna tot. Fem un resum:

A) El paio. No us recorda ningú? Exacte, és una copia bizarra del fill de puta d'en Fernando Alonso. Com tots sabreu aquest és un símbol del "valor taurino y ancestral de los españoles". Per cert, us recordo a tots que fa temps vaig tenir una visió (jueva i màgica) en la que l'Alonso moria horriblement calcinat dins el seu tutut. I passarà. Ja m'imagino tots aquests infra-éssers que tenen la "Visa Alonso" plorant.

B) La paia. Estic fins la polla d'aquestes ties "modelo ibérico cañí". Aquesta cara de sobirana perra maquillada com una pepa, amb aires de Miss Espanya barata vestida amb biquini i sabates de taló. Model bàsic per presentar "Noche de Fiesta" o "Murcia que bella eres".

Bé, en definitiva: Si voleu entrar dins el Valhalla de la gent justa, una de les coses que heu de fer és clavar una escopinada a l'ull a cada persona que veieu a la barra demanant un "Ponche Caballero" (també s'accepten represàlies contra els que beguin "Licor 43" o "Cointreau").

Objectiu: demanar Ratafia a "El Divino" de Ibiza.

Barça = Merda.

2008-04-07T11:08:00.005+02:00

Ja sé que fa dies (mesos) que no actualitzo. I és que he anat de culete. Però el meu psiquiatre m'ha recomanat que he d'extrapolar d'alguna forma la meva ràbia i odi. Per tant:

M'AVERGONYEIX SER DEL BARÇA. TOTA AQUESTA COLLA DE MALPARITS SÓN UNS FILLS DE LA GRANDÍSSIMA MERETRIU BABILÒNICA I ELS DESITJO UNA RESTA DE LA SEVA EXISTÈNCIA PLENA DE PÚSTULES I DOLOR IMMENS.

Queda dit.

Si juguessin aquests faríem menys el ridícul. Segur

L'Stop Motion

2007-12-03T23:51:00.000+01:00

Agafes una càmera de vídeo. Prems el botó vermell un segon. Mous qualsevol cosa. Prems el botó vermell un altre segon. Tornes a moure la cosa. Entres en un "loop infinit". Ja ets un artista.

"Llàstima que no entengui ni l'alemany ni el suec"

Clar que també es poden fer desastres com aquest vídeo-clip:

"Maleïts 80"

En Kesoytiza pregunta als seus estimats companys de blogosfera:

"Que m'agradi aquesta cançó significa que sóc un monyes?

Decidiu-ho vosaltres.

Tanganes al metro.

2007-11-27T13:23:00.000+01:00

"En este dojo solo hay espacio para uno de los dos"

Estic llegint a la Vanguardia.es que l'altre dia van tornar a escalfar les orelles a un paio al metro de Bcn. Un lloc públic pel que diàriament passen milers de persones ha registrat dos incidents greus en els darrers mesos. Oh. Però això no és el més preocupant. Allò que realment m'espanta són els comentaris dels lectors.

1. El que no s'entera:

" Pues sinceramente, yo aquí no veo ningun tipo de agresion. Creo que parece que incluso hablan entre ellos... "

"¿Rodolfo, vamos al Picadero 2 a hacer unas bravas?"

2. El que es lia:

"¿Cómo es posible que alguien permenezca impasible cuando un macarra le da patadas a un joven? Este tipo de comportamiento es lo que le permitió a Hitler hacerse con la mitad de Europa."

"...todo empezó un dia volvia del Razz y en el metro de Marina
me crucé con un polaco y..."

3. El que fa por:

"El dia que me encuentre un catalan en el metro y me agreda lo lementara su mama. lo partire en dos pedasos"

"Eso por ser de Palafrugell"

4. La histèrica:

"El meu marit ha d'agafar la línia 1 cada dia, i quan ha de tornar sobre les 10 de la nit pateixo, de veritat que pateixo, perquè tant estas exposat a un atac terrorista o a qualsevol guillat que decideixi que no li agrada la seva cara"

"Si no estigués mort atemptaria contra el Funicular del Tibidabo"

5. El radical d'esquerres:

"Mano dura. A todo el violento, ya sea racista, de genero, de robo..en el tren, en casa, en la calle, en la iglesia.... basta ya"

"Open your heart to me, baby"

6. Els que ens volen deixar sense "joie de vivre":

"Un poco más de educación,menos tele,eliminar el futbol y otros deportes sin interes"
"Con menos cervezas, chupitos, porros, y otras lindezas, se acabarían muchas de esas histórias"

"Ja em deia la mare que el futbol només genera violència"

Glòria. Glòria. Al·leluia.

2007-11-20T18:11:00.000+01:00

La cantante de La Oreja de Van Gogh abandona el grupo

Potser sí que Déu existeix, al cap i a la fi.

El Madridisme. Lacra.

2007-11-19T01:23:00.000+01:00

La vida és plena d'aquest tipus d'activitats que, tot i ser doloroses, no pots deixar de fer. Potser és per masoquisme innat o només perquè som imbècils, però tots ens toquem les crostres de les ferides, anem a aquell garito on ja saps de fa temps que la música és una merda (i el vodka és de garrafa) i llegim el Marca.

" Pick me up, oh, from the bottom, up to the top, love, everyday"

El Marca és una escòria de tebeo infame, com també ho són El mundo deportivo, l'As (oh, com odio en Tomàs Roncero i la seva putíssima mare) o l'Sport. Però hi ha subtils diferències. L' As no enganya a ningú. És un pasquí madridista de la pitjor calanya, però com ho saps el llegeixes i et fas unes "risas". I una cosa semblant passa amb els dos còmics de la Ciutat Comtal, però fent referència al Barça.

El cas del Marca és diferent. Durant una colla d'anys aquests malparits s'han creat una espècie de cuirassa que simula bon periodisme independent, fent creure tothom que és l'únic diari esportiu que no ha de passar comptes amb cap club. I això, senyors (dic senyors perquè de segur que les poques dones que passen per aquí ja deu fer estona que han abandonat la lectura) és una mentida més gran que la que afirma que en Carles Sabater va morir d'una aturada cardio-respiratòria i no d'esnifar més neu que un Sant Bernard. (Ara sí que estic convençut que no hi ha cap dona llegint).

"Tu, la de la primera fila, fixa't-hi bé que en uns minuts
em quedaré més sec que l'Erika Ortiz"

Tot això ve a col·lació perquè, segons aquesta porqueria de diari, a aquest mongòlic anomenat Raül González (només per posar-me el mateix nom que a aquest fill de perra els meus pares m'hauran de patir per molts anys) rebrà una merda de pin que segons sembla és la hòstia. Llegim-ho i gaudim de la prosa gens maniqueista del periodista. Rodolí.

Ja m'estan entrant arcades

"Raúl está muy cerca de recibir un premio especial, distinto, de corazón. La directiva madridista está planteándose conceder al ya mítico capitán blanco la legendario Laureada, un galardón diferente al resto de trofeos que tiene el '7' entre sus pertenencias. Sólo dos privilegiados en la grandiosa historia madridista sabrán de lo que hablamos. Raúl puede seguir el camino de Pirri y de Goyo Benito".

"Ese pedacito de madridismo es un premio individual que se le concede a un futbolista diferente, a alguien que haya llevado su madridismo hasta límites insospechados".

"Lo que realmente premia es la dedicación y sentimiento por la blanca madridista. El sacrificio, entrega, sentimiento y cariño hacia todo lo que rodea el Real Madrid es lo que llena. Y de eso, a Raúl, le sobra"

Bé, no crec que calgui dir res més. Excepte que els jugadors i directius del Madrid mereixerien que un camió d'àcid sulfúric entrés a quatre-cents per hora al mig de la "Ciudad Esportiva Blanca" i els destripés a tots.

El Rei d'Espanya, oligofrènic.

2007-11-12T10:28:00.000+01:00

Que el senyor Juan Carlos de Borbón és retardat mental profund ho sabem tots. Alguns miren cap un altre lloc i utilitzen termes com "campechano" o "sencillo" per no haver d'acceptar la veritat: l'estat espanyol té un representant subnormal.

"Felipe, me llena de orgullo y satisfacción saber
que ya han llegado las putas con la farla"

Per sort darrerament estan sorgint uns escàndols que, com si fossin les set plagues d'Egipte, marquen la davallada d'aquesta anomalia anomenada monarquia.

Fem un recompte: Aquí en tenim les primeres sis:

1- Caçar un ós domesticat i borratxo de vodka a Rússia.
2- L'Anasagasti anomenant la casa Reial "vagos" i "impresentables" al seu bloc.
3- Segrestar la pàgina de "El Jueves" per posar en portada el príncep cardant-se aquell lloro que té per dona.
4- Tot l'assumpte de la crema de fotos.
5- La campanya de la dreta més carpetovetònica per enderrocar-lo.
6- Fer callar en Chávez com si anés borratxo o col·locat amb MDMA.

Possibilitats de la setena i darrera.

a) El Rei d'Espanya s'aixeca al matí i encara en pijama agafa un Kalashnikov i passeja per la Castellana matant nens, iaies i equatorians. La policia l'aconsegueix reduir i el portaveu de la casa reial explica que tot es degut a la pressió dels darrers mesos i que ho hem de comprendre, que ell també és humà. Com que no es persona jurídica no el poden ajusticiar i tot queda igual. Durant el discurs de Nadal en Juanca utilitza repetides vegades l'expressió "me se fue la olla".

b) El Rei d'Espanya decideix fitxar per Mercedes McLaren per humiliar Hamilton i així recuperar l'honor perdut dels espanyols. Al primer revolt del circuit de Monza s'estimba a tres-cents per hora i esclata en una bola de foc que s'eleva dos-cents metres. Un nen aplaudeix.

c) El Rei d'Espanya es compra una Strato, munta una banda d'Ska i se'n va de gira. Després d'un un concert es carda una "perroflàutica" que li passa un nou virus mortal. Quan torna a casa decideix que la malaltia és un designi del Senyor i per això es dedica a follar a pèl tot el que es troba. En dos anys el 87% de la població mundial està contaminada. En Peter Petrelli decideix fer-hi alguna cosa anant enrere en el temps, li treu de les mans la pistola carregada a en Juanca i li dóna la seu germà mentre diu: "Si no ho fas tu ho farà ell".

"Dios mío, pero si este tío tiene más cara de mongolo que yo!!"

No ve a res, però aquí tenim una foto de l'Anguita de jove.

Surfistes.

2007-10-29T12:44:00.000+01:00

"Mira'm i enveja'm, que per alguna cosa sóc millor que tu".

Una de les coses que més he trobat en aquest país sub-desenvolupat són surfistes. Pel que sembla les costes de Portugal són l'hòstia per "cavalcar el mar" i tots els "caçadors d'onades" passen per aquí un dia o un altre.

No he pogut evitar fer una detallada observació del "modus operandi" del surfista, i he arribat a una sèrie de conclusions. Som-hi:

1. Els surfista no viu per a res més que el surf.

No provis de parlar amb un surfista de qualsevol cosa que no sigui "quines onades hi havia avui a Costa Caparica, eh?". Un surfista no té opinions polítiques, ni artístiques. No es que siguin ignorants (bé, de fet sí), és que si alguna cosa no té a veure amb fer equilibris sobre un tros de fusta no és en absolut important. Si t'agraden els escacs o el macramé la vida no necessariament gira al voltant d'aquestes activitats. Però el surf és diferent. "És una filosofia de vida, una forma d'encarar la teva existència", et diuen. Vale.

2. El surfista ha de ser guapo.

Encara he de veure un paio que faci surf i no sigui un príncep fibrat. Ja sabeu: mandíbules de Madelman (altrament anomenades per les dones "masculines" i "sexis"), abdominals on s'hi por ratllar carrota, barbeta de tres dies, grenyetes rosses humides per l'aigua salada, etc etc. Jo crec que els surfistes lletjos són apallissats pels guapos i els enterren a la sorra perquè no els espatllin el paisatge. No sé, és una teoria...

Què fàcil resulta odiar aquest paio.

4. El surfista ha de semblar un surfista.

Segons sembla un surfista no pot ser un paio que vesteix de Zara i quan va a la platja es posa un banyador. No. Un surfista ha d'anar disfressat de surfista, i s'ha de posar la roba de Quiksilver o Billabong fins i tot per anar a un casament. La resta de l'atrezzo consisteix en collarets de boles (o de dents de tauró) i unes sandàlies hawaianes. Si no, no és acceptat pel grup. Apart ha d'escoltar només música de surfista (del pesat de Jack Johnson, per exemple), ha de llegir llibres de surfistes, ha de veure pel·lícules de surfistes i portar tatuatges de surfistes. Ignoro si hi ha paper de cul surfista, però si existeix deu tenir dibuixos d'onades i olor a salobre.

3. El surfista és un pesat de collons.

Així és. Aquests tios són absolutament inaguantables. Es passen el dia rient i fent allò d'en Ronnie amb els dits. Et posen dvd's on sempre passa el mateix: un senyor sobre una taula passa per sota d'una onada. La primera vegada és divertida, però a la desena et donarien ganes de veure't una ampolla sencera de salfumant. Ara bé, tots els surferos criden i xisclen plens d'emoció mentre deixen anar paraules com "riders" "wildcart" o "Kelly Slater".

"Sí, tu vés rient, que ens portes pel camí de l'amargura".

I què en pensa en Formatge i Guix de tot això? Molt senzill: tot és simple i purament una façana i una impostura. Us penseu que aquests paios que va de cracks tenen ni puta idea de surfejar? En absolut. Però les pintes molen i amb això en tenen suficient.

Més sovint hauria de passar això, collons!!

Aznar. Quin paio.

2007-10-24T13:37:00.000+02:00

Llegeixo a "El País.com" que el senyor Aznar, que segons sembla no està prou ocupat deixant-se aquells mullets infectes que em porta, ha escrit un nou llibre.

"Estic fet tot un Salinger!" Diria el senyor Aznar si sabés qui cony és en Salinger.

Doncs segons sembla aquesta vegada el pasquí s'anomena Cartas a un joven español (Planeta), i com el seu propi nom indica es tracta d'un manual del bon espanyol dirigit a un jove imaginari anomenat Santiago (suposo que el Santiago que tanca Espanya). La merda enquadernada ens deixa algunes joies d'aquelles memorables:

- Sin la nación, todo se derrumba. El acuerdo fundamental es sobre la nación española. Sin él todo lo demás se derrumba.

- No se es español a tiempo parcial. España además de un deber, es una pasión y un sentimiento hondo. No se es español por horas o a tiempo parcial, aunque no siempre estemos pensando en España (que lo hacemos menos de lo necesario).

-El ser español lo impregna todo, así de poderosa es nuestra nación.

- Calma si te llaman 'facha'. En España, el rechazo legítimo a la dictadura se extendió hacia todo lo que significara la costumbre y la tradición.

- Sin familia no hay nada. La familia está basada en la naturaleza biológica del hombre, y la sociedad está basada en la familia. Hombre, mujer y hijos.

- La verdad, más allá de la ciencia. Enemiga de la libertad es la creencia de que sólo lo demostrado por la ciencia es verdadero. Como decía Juan Pablo II, la libertad y la verdad están más allá de la verdad técnica.

"Papa, en el cole me llaman facha..."

Experiències curioses a Lisboa.

2007-10-21T19:56:00.000+02:00

-Escoltar en Camacho mentre creu que parla portuguès. De fet el subtitulen, i quan es va assabentar es va indignar. Ah, per cert: continua suant igual i li queden dos informatius al Benfica.

-Demanar un cafè a Lisboa. Us asseguro que beure's un tallat és més difícil que operar de fimosis un tigre amb les dents. Prometo que el meu següent post anirà sobre el tema.

-Estar rentant-te les dents de bon matí i adonar-te que el teu company de pis portuguès es desperta amb la música de "Verano Azul".

-Tornar de Barrio Alto en un Taxi conduït per un clon gordo de Cristiano Ronaldo que escolta a tot drap 50 Cents. Si apart el molt mal parit posa el Mercedes atrotinat a 150 pel costat de l'Stadio da Luz i et va demanant un piti rere un altre la cosa ja es posa demencial.

-Anar a veure un concert de Jazz a la discoteca més maquinera de la ciutat i que comencin a tocar una versió de "Crash into me" de la Dave Matthews Band. Moment memorable i de caiguda de llàgrimes.

"Em sembla que aquell portuguès m'ha pirulat la cartera..."

Futbol Portuguès.

2007-10-16T11:13:00.000+02:00

Bé, reprendrem el tema de la meva estada a Portugal, centrant-me ara en el tema futbolístic.

A en Nobby Stiles li agradava el futbol (i també mastegar pedres).

Endavant: per passar l'estona em vaig apuntar a classes de futbol dilluns, dimecres i divendres, i de futbol sala dimarts i dijous. És a dir, 7'5 Hores setmanals. Vaig arribar el primer dia amb la meva samarreta de la selecció japonesa (amb el número 10 del capità Tsubasa, com no) i quan vaig arribar a l'entrenament em vaig fer caca a sobre: Els meus companys estaven tots fent malabarismes amb la bimba, fent "toques" de genoll, cap i cuca. "Merda, deixaré en ridícul el futbol empordanès" -vaig pensar-, però al començar a jugar em vaig adonar que tot era una impostura. Corria i m'ho currava més que tots els lusitans junts (i els que em coneixeu ho sabeu: sóc un merda de jugador, fumo com un carreter i tinc 28 anys (la mitjana dels equips és de 20).

Amb el temps he entès el motiu:

Els portuguesos no tenen ni puta idea de jugar a futbol.

Així és. No saben desmarcar-se, no saben defensar i no suen la samarreta. A la mínima que tenen la pilota als peus corren cap a la "baliza" com una gallina sense cap i xuten amb els ulls tancats. La seva idea de bloquejar un davanter és: em quedo quiet i amb una mica de sort el tio xocarà contra mi. A la mínima que t'escapes et planxen la cara amb les seves Umbro de tac d'alumini (les que anuncia en Deco). Això sí, si hi ha pinyes tots corren cap "al montón" mentre es posen els seus punys americans.

"Tatanot que il·lustra a la perfecció el que acabo d'explicar".

Imagineu fins a quin punt són un desastre que fixeu-vos quina disposició tenen els seus futbolins:

Així és. Un 2-5-3. Ja em direu com se suposa que es pot defensar amb tal estupidesa organitzativa.

En definitiva: Porteu el Porqueres B i li fotrà una pallissa a l'Sporting de Lisboa.

Garantit.

I ara, de regal, el millor gol que mai he vist. No, no és d'un portuguès, és d'un jueu suec.

Futbol de MARICONS

2007-10-04T19:11:00.001+02:00

Avui m'he sentit indignat sobremanera amb l'actuació d'en Dida tirant-se a terra després de rebre una cleca amorosa d'un aficionat escocès. Que entri el vídeo:

"Me han hecho pupita. Dolor"

Aquestes imatges m'han fet reflexionar sobre de quina forma l'esport més sagrat de tots els esports s'està convertint en un espectacle de music-hall ple de monyes i senyoretes. En Dida és un llamp d'ogre brasiler de 1'95 metres d'alçada que pesa 85 Kg. Té unes esquenes que semblen la pantalla de l'IMAX i amb una sola mà podria aixecar un sofà d'Ikea de quatre places, però simula una agressió com si en Hulk li hagués rebentat els ous a patades. Jo a aquest tio no el deixava trepitjar un camp de futbol mai més. El futbol no mereix ser humiliat d'aquesta forma.

En Ramallets mai s'hagués perdut un partit de futbol ni estant a la fase terminal d'una leucèmia. En Cruyff es fumava un parell de pitis durant la mitja part, i després sortia més content que un gínjol a marcar gols. Però en canvi ara a la mínima els jugadors s'han d'infiltrar, tenen sobrecàrregues musculars o no sé quina altra merda i s'escaquejen de la seva feina, que és divertir-nos.

Prou de farsants! No pervertiu l'única cosa bonica que queda en aquest món.

Mondo bizarro.

2007-10-03T11:58:00.000+02:00

A vegades el món et sorprèn.

"A la foto no es percep, però la meva mirada de farlopero és deguda a que la Mª Teresa em tenia agafat pel paquet"

Zawinul: Podreix-te a l'infern.

2007-09-25T17:28:00.000+02:00

El passat 11 de Setembre un senyor austríac anomenat Joe Zawinul va passar a millor vida a l'edat de 75 anys. El seu nom potser no us sonarà gaire, però aquest home amb pinta de client de prostíbul va ser un dels més importats teclistes (que no pianistes) de la història. Entre els seus mèrits destacaríem que va ser el primer a introduir sintetitzadors d'una forma efectiva en el món del jazz, que va compondre aquesta gran cançó que és "Birdland" i que va fundar "Weather Report", una banda de fusió de la hòstia.

Quin estil que tenien els malparits. El de les trenetes és en Pastorius. El calb dolent és en Zawinul.

Tot això està molt bé. Però també va matar Jaco Pastorius, el millor baixista que mai ha existit.

Bé, enteneu-me, no el va matar literalment. Us en faig cinc cèntims. En Jaco, el músic més talentós que ha trepitjat un escenari era una persona decent, amb una dona i dos fills als quals enviava uns calerons quan estava de gira. De fet per poder enviar més pasta a casa no sopava amb els seus companys a restaurants cars i malvivia a a base de "fish'n'chips" del MacDonald's. No fumava . No bevia. No es drogava. Però en Zawinul va canviar-ho, això. I molt.

"Un home dolent".

Els tres membres de W.R. feien uns concursos de "Macho" (sic) a veure qui era més bèstia a l'hora de pimplar tequila, però en Jaco no participava mai, preferia quedar-se a la seva habitació d'hotel fent harmònics. I això a en Zawinul li tocava la pera, de manera que es dedicava a punxar-lo i tractar-lo de nenassa. Un mal dia que el pare del baix modern estava de baixa moral va cedir a les bromes/exigències/sarcasmes del teclista i va pillar una turca que el van haver de recollir amb una cullereta. I aquí va començar la davallada. Zawinul li va presentar els seus altres bons amics: la coca i el cavall, i en Jaco va convertir-se de la nit al dia en un ionqui que riu-te'n tu d'en Sid Vicious.

"Algú té una cullereta a mà?"

La història a partir d'aquí pren aires de tragèdia grega. En Jaco va tornar-se absolutament boig (maníac depressiu, paranoic, i altres coses no gaire millors). Es tirava pels balcons i passejava despullat en scooter per Tokio. Alcohòlic i politoxicòman, va acabar vivint com un homeless pels carrers de NY, carregant sempre el seu Jazz Bass. Els seus amics el van portar el metge, però els medicaments que li receptaven li adormien els dits i l'impedien tocar el baix, així que va decidir no prendre'ls a veure què passava.

I el que va passar és això: Una trista nit va provar d'entrar en un garito taja perdut, i com és obvi el porter (un vietnamita de 25 anys expert en arts marcials) no el va voler deixar entrar. En Jaco es va posar tonto : "Tu no shaps amb qui estash parlant... sóc en Jaco Pastorius, el millor baixista del món!" El vietnamita li va fotre tal pallissa a base de cops de kàrate que li va saltar un ull i va morir al cap de tres dies. Tenia 35 anys, i molta música a dins.

El malparit ja és mort, Jaco. Rest in peace.

Idiomes.

2007-09-20T16:33:00.000+02:00

Començo la meva diatriba confessant que aprendre idiomes mai ha estat un dels meus forts. De fet entre els meus companys sóc conegut per ser l'home que per dir "breakfast" utilitza la pronunciació "brick-fast" (és a dir, maó ràpid).

"Garçon! D'aixonces... és que jo volia unes torradetes i un tallat..."

Però estava convençut que a Portugal això no suposaria cap problema per dues raons:

1- Portugal és Portugal, ja sabeu.
2- Aquí m'havien d'idolatrar com un Déu de l'Anglès, com si fos un Salinger, un Shakespeare...

Exemple de com seria en Salvador Sostres si es deixés bigotet i meleneta (i aprengués a escriure).

Però ai! Quina va ser la meva sorpresa al adonar-me que QUALSEVOL peixatera portuguesa de seixanta anys parla l'anglès mil vegades millor que jo! I per què és així?, us preguntareu amb tota la vostra curiositat catalana... doncs perquè allà no tenen càncers de persona com aquesta:

Aquí el tenim doblant una sèrie de dibuixos protagonitzada per l'Arnaldo Otegi.

En efecte. A Portugal no existeix aquesta lacra anomenada doblatge. Com a Suècia, com a Alemanya, com a tots els països del primer món que mereixen aquest nom. No hi ha un poderós "lobby" que ens obliga a escoltar veus impostades que no diuen el que han de dir perquè el traductor ha considerat que a "Tango i Cash" es diuen massa paraulotes. Els portuguesos no coneixen frases com: "És que no puc llegir el text i alhora veure les imatges" (cada vegada que escolto aquesta frase penso que potser és que els catalans apreciem els plans d'en Griffith a cada presa, i per tant les lletres fluorescents ens destorben l'atenció). Aquí en Humphrey Bogart té veu de marieta, i la gent no ha de suportar l'horrible accent de moro que imita del subnormal que dobla en Sayid.

Push the bottom!

Bé, en definitiva, que és molt humiliant que una iaia boja portuguesa es rigui "a la tua face" afirmant que els catalans som uns pagesos i uns ignorants perquè no coneixem l'idioma de la pèrfida albió.

I el pitjor és que té raó.

Portugal.

2007-09-19T11:46:00.000+02:00

Com he acabat en un país que fa pudor de bacalhao és una incògnita que no ve a cuento. Però així és. Bé, en definitiva podríem dir que el vostre estimat formatge i guix ha obert una sucursal en un país que té cara de senyor que obre la boca.

Així doncs prepareu-vos per gaudir dia a dia de la dissecció d'aquesta societat subdesenvolupada i farcida de dones amb bigoti.

No pots esperar gaire d'un país que adora aquest macarra com si d'un Déu es tractés

La por.

2007-05-24T18:22:00.000+02:00

Avui m'he creuat el violador de l'Eixample (versió 2.0) a les 8:32 del matí entre Aragó i Aribau. No feia olor de sofre, però portava una barra de pa a la mà. Segur que per fer alguna cosa perversa amb ella.

"Jo no en tinc la culpa. Amb aquesta pinta només podia ser violador o guionista".

El món del disseny.

2007-05-24T10:53:00.002+02:00

Compartir pis amb una estudiant de disseny m'ha obert els ulls respecte a la importància d'aquesta activitat creativa. Abans pensava que disseny era només en Mariscal i la seva porqueria de dibuixos fets per un nen retardat profund, però no! El disseny també és l'Ipod, els pots de llapissos "Pöpli" i l'espremedora "Alessi Juicy Salif Citrus Fruit Squeezer"!

"A Mary Jane Watson no li acabava d'agradar la "joguina especial" d'en Peter"

Però que quedi clar, una cosa és que ser gaudir del disseny en tot el seu esplendor sigui molt cool, o que visitar les botigues Laie dels Museus faci molt d'intel·lectual, però el que no es pot tolerar de cap manera es portar posades aquestes sabates en pos de la modernitat:

"I apart costen 40 Frodos!!!"

Germans! Aixequem-nos tots plegats i diguem NO!
Diguem NO a la impostura! Diguem NO a la farsa! Diguem NO a l'escoria "modernilla" que es compra aquestes merdes i embruta els nostres carrers! Només així recuperarem allò que més humà ens fa a tots plegats: la dignitat.

En un altre ordre de coses avui Antena 3 estrena "El Internado", un canyardo de sèrie que vol provar de ser misteriosa com "Lost". No puc esperar a que l'estrenin per poder destrossar-la amb tot el meu odi en forma de punt justicier.

Quan penses que res et pot sorprendre...

2007-05-17T18:06:00.000+02:00

Amb dos collons.

2007-05-17T16:36:00.000+02:00

Sempre m'ha repugnant el Real Club Espanyol. Només pel nom que té l'equip i pel fet que el seu president és en Sánchez Llibre els haurien de fotre dins un sac i tirar-los a tots dins un volcà de lava ardent. En Tamudo és subnormal, en Rufete està acabat i en Pandiani va en camió als entrenaments. Ara bé, ahir, durant el partit contra l'escòria del Sevilla van demostrar uns collons que em van fer aixecar de la cadira i sentir-me més espanyolista que en Claudio Biern Boyd (sí, el dels Bobobops).

"Sí, definitivament és càncer de colon"

Quan temps fa que no vibrem tant amb el Barça? Per què en Ronaldinho s'esborra dels partits i ja no es treu de la "xistera" una puta jugada amb cara i ulls i dents? Per què no som capaços de lluitar per la pilota com si fos una olla plena de monedes d'or? Per què cada vegada m'avergonyeix més ser culer?

Potser l'Espanyol és un equip de perdedors... (rectifico): Segur que l'Espanyol és un equip de perdedors, ple de fatxes i asquerosos, però com a mínim hi posen ganes, i amb això ja s'han guanyat el meu respecte per sécula.

"Hola, soy Tamudo. Quizás se han fijado en que mi cara está concentrada en un solo punto y parece pintada por Magritte.

Little Miss Sunshine: un canyardo.

2007-05-07T19:36:00.000+02:00

Ho sento, ho he de dir: Little Miss Sunshine és una merda de pel·lícula. Tothom (repeteixo) tothom al meu voltant em recomanava que al veiés: que si és molt sensible, que té uns grans personatges, que és còmica però alhora tendra... i un llarg etcètera que realment feia venir poques ganes de ganes de veure-la. Però bé, ja que crec que s'ha de potenciar el visionat del cinema independent me la vaig baixar de l'emule (curiós, però no tonto) i me la vaig empassar sencereta. Pitjo "play" i el primer que em trobo: el cartell de la Fox. A veure, que no era una pel·li independent? Aquest serà el primer esglaó de la infàmia.

Comencem l'argumentació: Per què en Formatge i Guix afirma que Little Miss Sunshine és un tros de merda? Endavant: la història no val un duro. Una nena lletja que es vol presentar a un concurs de bellesa infantil (tots junts: ooohh!). La lletja té una família molt desestructurada, i tots junts emprenen en furgoneta un viatge iniciàtic fins allà on se celebra el certamen, on descobriran que la bellesa no és gens important, que els sentiments són més valuosos.

En Yupi i l'Astrako ens van ensenyar que allò més bonic es troba a l'interior.
A menys que sigui un carcinoma, és clar.

Ara val a dir: I què? A qui li interessa això que ja hem vist a infinitat de pel·lícules molt millors, com ara Irreversible?

És igual... pensarem que és una d'aquelles històries en les que la peripècia és el de menys i el procés de creixement dels personatges és el que la fa rutllar (en definitiva, aquestes merdes que tant agraden a en McKee). Però... personatges? Quins personatges? Un defensor de la política del triomf que alhora és un perdedor? Bravo: el guionista ha creat la tècnica de la PARADOXA!!!

"Paradoxa (1)"

"Paradoxa (2)"

Més tonteries: un adolescent que llegeix Nietzsche i que no parla perquè vol ser pilot d'avions. Oh! Summament original! I no us desvetllaré l'argument però al final PARLA! Caram!

També tenim un iaio que no és un iaio normal perquè diu paraulotes, esnifa heroïna i porta una collonera com els que treballen als toros de les fires. Quina transgressió! Quina volta d'argument! Quina merda! Què es pensen que estan trencant aquests ianquis? Que potser ha tornat el codi Hays?

"En un poblado comanche, hau, hau, hau... lleno de mucho comanche..."

Frank és un filòsof homosexual suïcida que se suposa que està boig però alhora és el personatge més lúcid de la pel·lícula!!! Un boig que veu que els bojos són els altres! Magistral!

Per descomptat hi ha una dona que només fa que aguantar les tonteries dels altres i no fa res més. És el personatge de rèplica, vaja. I finalment una nena que és molt adorable i en el fons és millor que les nenes guapes perquè té bon cor i és entranyable.

"Les Prussian-Blue sí que són entranyables!"

La narració és més lineal que l'encefalograma del seu guionista. Primer es presenten els personatges. Es planteja el detonant i comença el viatge homèric. Hi ha una escena suposadament graciosa i després un pla de la furgoneta amb la que es mouen. Una altra seqüència hil·larant com la del policia que no troba un cadàver perquè a sobre hi ha una revista porno (propi dels films de Pajares i Esteso). Després tenim més plans de la furgoneta, i així successivament fins el número final, que és un espectacle del qual estan parlant durant tot el film i per tant no sorprèn en absolut, sinó que més aviat decep.

"En Rudy també va quedar decebut"

Que més... ah sí: els personatges no creixen més enllà del que és obvi, els girs argumentals són inversemblants (quan el jove descobreix que és daltònic als quinze anys em van entrar ganes de tornar enrere en el temps i matar els germans Lumière) i la interpretació és insulsa. Ah, i que és còmica ja em diran. Vaig riure una vegada, menys del que ho vaig fer amb Querelle de Fassbinder.

En definitiva, aquesta és una pel·li per ficar al mateix sac que Amélie o Garden State. Molt amables i simpàtiques, però que no proporcionen res més enllà. Són unes monyardades i només poden agradar a aquells que tinguin un cor que vulgui ser entendrit de forma deshonesta.

PD: Perquè després no diguin que sóc negatiu també parlaré de les coses bones: el millor del film és la furgoneta Volkswagen groga. T'entren ganes de comprar-te'n una!!

"No està mal.. però ara em dissenyes una furgona, que en aquesta merda de maleter no em cap la torre d'amplis Marshall"

Les excel·lències del màrqueting agressiu.

2007-04-24T16:23:00.000+02:00

"No hi ha paraules"

Coses que detesto (I)

2007-04-10T20:31:00.000+02:00

Darrerament he escoltat veus crítiques referint-se a la forma de gestionar la meva existència. La cosa més o menys va sempre així:

Algú: A tu no t'agrada res.
Jo: No és cert. A mi m'agraden moltes coses.
Algú: Però només parles de les que no t'agraden.
Jo: Potser sí. Deu ser perquè és molt més divertit criticar que alabar.

"L'odi genera odi. És el que té. Són coses que passen " Tyler (potser) dixit.

Per això estic fent un llistat de tot el que més em treu de polleguera, a veure si així puc trobar un fil conductor. No per res en especial, sinó més aviat per passar l'estona.

Endavant, doncs:

No puc suportar:

-Els fills de puta que fumen dins un ascensor.
-La gent que té a la nevera ampolles de Coca-cola de dos litres plenes d'aigua de l'aixeta.
-Els restaurants que posen oli de gira-sol als setrills.
-L'Artur Mas.
-Els ciclistes que van per carretera en grup i de xerrera, i que quan toques el clàxon perquè s'apartin et miren desafiant com dient: mata'm si tens valor.
-La columna diària de l'Avui d'en Salvador Sostres.
-Les iaies que no aixequen el paraigües quan passes pel seu cantó tot i el risc de treure't un ull.
-Els 4x4-tanc que omplen Barcelona, normalment conduïts per lloros votants de Convergència que van a recollir els nens al col·legi concertat.
-Les ulleres de sol que fan més de tres dits de gruix.
-El cabell engominat cap enrere estil torero que porten els executius del carrer Aribau.
- Les revistes gratuïtes de tendències (estil Go Mag) que em fan sentir un ignorant (cosa que probablement sóc) perquè parlen de grups, artistes i escriptors independents que no conec.

Coses que m'agraden:

-Els paios sense vergonya (i més si són republicans).

"Chapeau!"

El dolor

2007-03-26T22:19:00.000+02:00

El dolor pot trobar-te de moltes formes. Pots veure't abandonat per algú a qui estimes. Pots adonar-te de fins a quin punt la vida és d'una futilitat extrema. Pots deixar que la tristor es converteixi en llàgrimes que cauen dels teus ulls i no et deixen veure les estrelles.

Però tot això darrer perd la seva importància quan un basc abertzale de 2x2 t'esmicola els testicles d'un patadot.

Com diu el meu amic Yukito: Heus ací uns bons ous a la basca!

"Ai."

Cap a casa!

2007-03-02T18:27:00.000+01:00

"En Sonic sembla dir: Quin paio aquest del darrere!"

Després de veure el grandiós muntatge d'en Doc Moriarty no he pogut més que provar de contribuir a la causa (i alhora recordar aquell meravellós trasto anomeant "Master System").

Quin munt de "pinxos" i bacallà al pil-pil que es fotrà ara el pillastre d'en De juana!

L'estafa du Soleil

2007-02-27T17:03:00.000+01:00

Divendres passat ens van regalar unes entrades per anar al "Cirque du Soleil". Sí, "aquell espectacle franco-canadenc de merda, ple de maricons maquillats amb mitges ajustades i movent el culet davant de tothom", com el defineix l'avi de l'Stan a "South Park".

"Vete, por favor"

Doncs bé, què us he de dir? Decepció per tots costats. Encara que de fet he de confessar que no anava pas amb excessiva confiança. No per les males crítiques, sinó més aviat pel contrari. Malfieu-vos d'una cosa que agrada a tothom. Segur que és un canyardo.

Que sí, que tot molt oníric i fantàstic, amb una ambientació encisadora, un vestuari cuidat i una escenografia majestuosa (com si d'un somni de l'Amélie Poulain es tractés) però, com tantes altres coses que triomfen, buida totalment de contingut.

"El nou vestuari dels "gogos" va defraudar el públic d'Arena"

I és que hem de recordar que t'ho venen com un circ, i és de tot menys això. Cinc números pobres de contorsionisme, dos pallassos que feien més pena que por (recordo a tothom que no ho sàpiga que els pallassos és allò que més m'aterreix del món), un xinès fet un vedell... i s'ha acabat, tu. Gairebé prefereixo aquells circs decadents amb feres desdentades als que em portava el meu pare quan tenia cinc anys. Sí, feien pudor a fems i tot feia pena, però almenys et podies fer una foto sobre un elefant.

"Potser sí que en Ronaldinho està un xic gras"

Bé, he de confessar que no tot és dolent. La música té el seu què, essent en directe i tocada amb uns músics d'allò més bons... gairebé em feien oblidar la dona-lloro que feia crits en no sé quin idioma.

Menció apart mereix la pausa de mitja hora (al mig d'un espectacle de noranta minuts escassos) que té com a únic objectiu que la gent arreplegui tota el "merchandising" del coi de circ.

"Entreu dins el nostre món de fantasia... i porteu les butxaques ben plenes"

En definitiva, un robatori. Ja pot la crítica vendre fum i parlar del poder de la imaginació, de la màgia, de la fantasia de la vida diària i bla bla bla.
Pur "show-business", farsa i fantotxada sense ordre, concert o sentit argumental.

Agudesa Visual

2007-02-13T22:32:00.000+01:00

Eps, gent, que teniu feina!

Estic preparant un estudi sociològic sobre la velocitat de retenció retiniana i l'efecte phi. Es tracta de veure unes fotografies ràpidament i contestar les preguntes a continuació.

Endavant!

1. A quin partit voten els pares dels personatges fotografiats?
2. Com creieu que es diuen?
3. Quin deu ser (aproximadament) el seu cocient d'intel·ligència?

Contesteu el més ràpidament possible. Els resultats no serviran per a res, però... imagineu com riurem!!!

Monarquia, formatge i guix.

2007-02-09T21:04:00.000+01:00

Sí, germans, s'ha mort la germana de la princesa. Això no m'alegra en absolut, però tampoc m'emprenya. En Mufasa em va ensenyar que hi ha una cosa que es diu Cercle de la Vida i que tots en formem part: les plantes, els lleons i els lloros com Erika Ortiz.

"De verdad que creía que eran caramelos Pez!!!"

El que ja no m'agrada tant és aquesta dèria de la casa reial per amagar tots els secrets de tan tèrbol assumpte per així protegir el seu honor. No me malinterpreteu. No és que sigui un morbós i m'interessi saber si la van trobar farcida de barbitúrics i amb una Barbie Submarinista dins el seu entrecuix, sinó que m'emprenya que en aquest país hi hagi un col·lectiu intocable que controli tots els mitjans al seu antull. Doncs ho sento, però a mi m'importa un cul i mig ofendre la corona, i com apart he d'amortitzar el tatuatge que m'he fet al tors amb els passadissos de la presó de Quatre camins, diré unes paraules.

El rei d'Espanya, Juan Carlos de Borbón, és RETARDAT MENTAL PROFUND.

Sí senyors, amb tots els seus ets i uts. Què es pensaven? Que es podien anar al llit entre cosins germans durant segles i que res passaria?La natura és llesta, i és normal que els fills els surtin SUBNORMALS. Si això fos Missouri (un altre racó a on l'endogàmia és esport nacional), els reis no tindrien dents, tocarien el banjo i fornicarien amb els animals de la granja contínuament (Hot Shots, què bona).

Ara bé, com molt bé diu el meu senyor pare, a cap ximple amb diners li dona per colpejar la seva cuca contra una paret. El monarca s'ha estat rebolcant durant anys amb tot un seguit de meuques i fúrcies (véase Bárbara Rey) mentre la seva esposa (una mescla del gos de Fraggel Rock i un Minimoy) feia la "professional" pel món.

"Esta canción de Demis Roussos siempre me entristece".

El seu plançó, estella del mateix pal. Un altre OLIGOFRÈNIC amb afició per cardar-se la primera rossa que se li plantés davant.

L'Elena, la filla gran, és més defensable. Tanquin-la en un sanatori, senyors, i alimentin-la amb una sonda anal perquè no pateixi davant aquest món que és incapaç d'entendre. El seu marit el salvo. Cap persona ha definit millor el terme kitsch.

"Yo soy Sam".

No és només que no sàpiguen vocalitzar i es gastin els nostres quartos en cocaïna, és que a sobre la població perd el cul per ells. Sí, senyors, el món és ple de monàrquics" i "republicans però Juancarlistas" que van a adorar-los al crit de "Monarcah, guapoh" quan ens regalen la seva presència. Apart et recorden com de "campechanos" i senzills són tots plegats.

Els mitjans callen (no com a Anglaterra) davant aquest cúmul de despropòsits. Sabren mai si el príncep Felip s'ha presentat en una festa vestit de nazi com el seu col·lega Enric d'Anglaterra?

Exemple de "liante"

Els mitjans només recorden la gran tasca (?) que el rei va fer durant el 14-F (quan devia parar per allà perquè es cardava alguna diputada, segur), i li llepen el cul a ell i a tota la seva família de pallassos. I per haver treballat un dia se l'ha de mantenir amb aquesta grandiloqüència? Gran feina. Truquin-me quan hi hagi oposicions.

Manifest d'en Formatge i Guix (Nº2)

1- El Rei d'Espanya i tota la seva família són discapacitats mentals profunds.
2- Els monàrquics són discapacitats mentals profunds.
3- M'hi pixo i m'hi cago en la monarquia, la bandera, la pàtria i la Lloll Beltran.

Literatura i Häagen-Dazs.

2007-02-02T16:37:00.000+01:00

La lectura és un dels majors plaers als que hom pot enfrontar-se. Gràcies a la literatura he viatjat a països meravellosos des del meu sofà i he fet centenars d'amics dels que m'havia d'acomiadar amb una llàgrima al finalitzar l'última plana (sobretot si eren personatges d'en Bukowsky i morien de coma etílic).

Hi ha milers de llibres meravellosos a les prestatgeries de les biblioteques, però per comptes de gaudir-los, moltes dones participen en un fenomen que el màrqueting ha anomenat Chick-Lit i que les degrada, amb dolor i pesar per la meva part, a retardades mentals de la pitjor espècie.

L'hòstia.

El Chick-Lit (no confondre el terme amb un diminutiu de Chicken Little), és un pseudo-gènere literari que va néixer amb aquella porqueria de llibre anomenat El Diario de Bridget Jones i es va refermar amb una de les sèries més imbècils i plenes d'estereotips que he vist mai: Sexo en Nueva York.

Tots aquests llibres (?) segueixen el mateix patró:

1- La protagonista és una dona jove i alliberada amb una feina creativa (redactora de revistes de moda, creativa publicitària, dissenyadora... ). Atractiva, independent i amb un marcat caràcter feminista.

No, Simone, no riguis. Tu no ets un bon exemple

2-L'antagonista és normalment l'ex-parella de la protagonista, un home que canvia la seva xicota (molt sensible i "especial") per la seva secretària tenyida i amb els pits operats (perquè ell també és un redactor, o publicista, o qualsevol altra feina "cool"). Com l'home és un ésser primari i infidel per natura tot queda justificat i no hi ha diferents lectures.

3- La protagonista, després d'aquest desengany, es torna més cínica i analitza (juntament amb les seves amigues mentre prenen un te Puh-er en un sofisticat cafè-llibreria) els defectes i contradiccions masculines. També es torna, vés a saber com, més guapa i triomfadora.

4- L'ex-xicot s'adona de com de meravellosa és la protagonista, i vol tornar amb ella. Però aquesta ha conegut un jove pintor (o poeta, fotògraf, escriptor...) fibrat, sensible i amb una barba de tres dies que la tracta com si d'un suau instrument musical es tractés. Finalment ella avergonyeix l'home que tant la va ferir. Fi.

I llavors li passen aquest tipus de coses.

En definitiva, literatura de merda basada en pintar un món meravellós que les dones que devoren aquest tipus de literatura no coneixeran mai. Exactament com els llibres de "Harry Potter" pels nens que pateixen Bullying o els articles de Xaviera del "Playboy" que els homes devorem.

Manifest d'en Formatge i Guix (nº1):

1- Els homes no suportem en Jordi Labanda. És un fill de puta de la pitjor calanya i en Jake La Motta li hauria de fer una cara nova.
2- La Sarah Jessica Parker és un tros de cavallot espantós.
3- Les dones que enumeren tots els tòpics sobre els homes que han escoltat a "El Club de la Comedia" són SUBNORMALS.

Plantem cara, per l'amor de Déu.

Els estralls de la soledat

2007-01-29T22:02:00.000+01:00

La vida de l'home postmodern està marcada pel desassossec. Som emocionalment líquids, i no aconseguim establir una estabilitat sòlida. Patim una vida sinusoïdal, incapaços de mantenir una existència estoica. Aquest atomisme desvinculat ens allunya de tota possibilitat de trobar l'amor.

Sí, col·lega, el que tu vulguis, però això no excusa coses com aquesta:

"Cencillo pero no hueco". Vés per on.

Eps! Que no nego que trobar l'amor pugui ser difícil, però per l'amor de Satanàs, la dignitat ha d'estar sempre en primer pla:

Ara et truco.

Aquestes boniques instantànies estan extretes de la xarxa, que pel que sembla s'ha convertit en la casa de cites més visitada del món. La gent penja fotos seves perquè desconeguts els votin i així fer amics i potser alguna cosa més. Demencial.

Ara podria ser un bon moment per parlar dels nous sistemes d'interacció personal, del "Tercer entorn" com a aparador de la falsedat o de les teories de la màscara de Heidegger, però com aquest no és un blog per reflexionar sinó per riure aquí teniu:

Emocions fortes assegurades.

Per si us agrada "Bollywood". Vigileu amb les intocables, són unes feres al llit.

Un mal lloc si busqueu sexe ràpid i sense preguntes.

L'Isaak mai més passarà un Hannukah sol i trist.

Multidisciplinarietat.

2007-01-26T19:54:00.000+01:00

No hi res que sorprengui més que veure personatges als que admires fora del seu àmbit natural, en un altre que encara fa que els admiris més. M'explico: en el post anterior em vaig referir a David Lynch i a Takeshi Kitano com els meus realitzadors preferits. Quina ha estat la meva sorpresa al veure que també són uns asos de les sis cordes!!

"L'estil ho és tot, companys"

En David Lynch és un denotat guitarrista de heavy que fins i tot disposa de la seva pròpia guitarra "signature" de la marca "Fernandes". De forma absurda, com no.

"En Rayito es va aprimar durant la pubertat"

I en "Beat" Takeshi adora tocar blues amb la seva Telecaster del '62. I pel que sembla té un "feeling" brutal.

Grans!

Fulanes Cares

2007-01-23T23:54:00.000+01:00

Ja fa anys que observo aquest fenomen anomenat "Oscars" amb una mescla d'estupefacció, indiferència i indignació a parts iguals. Acceptem-ho. Uns premis de cinema que mai han tingut consideració envers Takeshi Kitano (o David Lynch) i entreguen onze estatuetes al canyardo de "Titanic" són una blasfèmia.

"Beat" Takeshi/David Duchovny

"Algun dia filmaré "Sonatine" i flipareu".

No em posaré a fer una diatriba sobre el mercantilisme artístic. Més que res perquè hi ha un tema molt més important del que s'ha de parlar.

Han nominat Penélope Cruz com a millor actriu.

"All the pretty(?) horses"

Qui ens havia de dir a nosaltres que aquella puteta del videoclip de Mecano "La fuerza del Destino" acabaria al "Hall of Fame" Hollywoodià? Probablement només ella, que ja tenia molt clar què era capaç de fer per aconseguir l'èxit, i només amb disset anys.

I és que la nostra estimada Pe ha arribat, a base de cop de cony, a ser un dels personatges més importants de la pell de toro. La seva capacitat interpretativa és comparable a la d'una tapa de iogurt i té la veu més desagradable que la Gracita Morales, però tot i així s'ha fet un lloc en l'"star system".

Deixeu-me especular:

Videoclip "La Fuerza del Destino"- Romanç amb el monyes d'en Nacho Cano.
Vanilla Sky- Romanç amb en Tom Cruise
All the pretty horses- Romanç amb en Matt Damon
Blow- Romanç amb en Johnny Depp
La Mandolina del Capitán Corelli (Valenta merda) -Romanç amb en Nicolas Cage
Sahara- Romanç amb en Matthew McConaughey
Bandidas- Romanç amb la Salma Hayek (!)

En definitiva. Aquesta tia és un (i perdoneu-me l'expressió) putonàs del tamany d'un Hammond B3 amb "rotary" inclòs.

Ni més ni menys.

Richie Nixon.

2007-01-16T17:55:00.000+01:00

Acabo de gaudir del fantàstic episodi de "Futurama" en el que el cap d'en Richard Nixon es presenta a les eleccions de l'Univers i guanya per un vot, per desgràcia de tots els habitants de la galàxia.

Tots els països tenen la seva ovella negra, i Estats Units no és pas una excepció. Més aviat a la inversa, ja que podríem fer una enorme llista dels presidents infames que s'han fumat un puro al Despatx Oval. Però Nixon és diferent. Només cal recordar la seva cara d'estupor durant aquell debat televisiu en el que en Kennedy se'l va jamar amb patates per adonar-nos de fins a quin punt aquell paio era un malparit.

"Ja te'n recordaràs d'aquesta humiliació quan passis per Dallas"

Si ja era fàcil odiar-lo per tot el merder de Vietnam i per haver volgut empresonar Harry Reems (un dels millors artistes que mai han existit i del qual en parlaré més extensament ben aviat), ahir vaig llegir una notícia que em va deixar bocabadat. Pel que sembla durant el seu mandat el president va tenir una reunió sorpresa amb un rei. Però no amb qualsevol rei. Amb el del rock.

"Vinga, ja poden entrar les fúrcies!"

Pel que sembla l'Elvis volia ser considerat un estendard de la lluita contra la droga (durant la reunió portava més pastilles entre pit i esquena que la dona de l'Artur Mas) i per això volia una placa d'agent federal. Apart també es volia queixar de quatre melenuts anomenats "The Beatles" (que venien més discos que ell) i dels nous drets atorgats als negres.

On a cold and grey Chicago morn'
another little baby child is born
in the ghetto...

Dubtes fisonòmics.

2007-01-09T22:50:00.000+01:00

Voldria saber perquè en aquesta foto del senyor Antoni Duran i Lleida l'home que surt és un senyor estrany que no és l'Antoni Duran i Lleida.

És més, si un es fixa, del nas cap avall la cara és la del senyor Josep Cuní.

"Qui és aquest home?"

Barallar-se com un monyes.

2007-01-08T13:57:00.000+01:00

No seré jo el que digui que la violència és legítima. Si podeu evitar entrar en una baralla, feu-ho. Ara bé, si no queda més remei que utilitzar els punys, que sigui com uns senyors i no com si estiguéssiu al pati del col·le, per l'amor de Déu.

Que fa vergonya veure dos paios com torres jugant al molinet.

Reis Valls, són els teus reis.

2007-01-07T23:33:00.000+01:00

Bé, ja s'ha acabat el Nadal. Però no us emocioneu, que no em posaré pas a criticar res sobre el capitalisme/consumisme i altre "blablabla" absurd propi d'esquàter pollós (i que consti en acta que no tinc res en contra dels esquàters pollosos tret del fet que existeixin).

A allò que anàvem: El que més em sobta del Nadal és la tradició aquesta dels Reis Mags, i en concret les cavalcades.

Ja fa un parell d'anys que, per obligacions familiars, em veig cada dia 5 de Desembre vestit de tigre i donant caramelets als nens del barri de Sant Andreu. I m'encanta. Hauríeu d'experimentar la sensació de repartir bona voluntat (borratxo com un lèmur) a tots els nens.

Ja sabeu que jo m'alimento a base dels somriures dels nens, però tot i així hi ha alguna qüestió que enfosqueix l'escena.

Resulta que la gent es torna BOJA quan veu algú repartint coses gratis. Se'm van tirar al coll diverses iaies que sota el crit "dameh carameloh pa los niñoh" gairebé se m'emporten el cap (no el de tigre, l'altre) i alguns nen psicòpates quasi queden esmicolats sota les rodes de la furgoneta mentre provaven de rapinyar algun caramel de maduixa.

I jo em pregunto: Si regaléssim doblons d'or o vidres d'Swarovsky què faria la gent? Encanyonar-nos amb retallades?

Sant Andreu és pitjor que qualsevol poblat Bielorús. No ho dubteu.

"Sense comentaris"

Cosetes Diverses.

2007-01-05T00:47:00.000+01:00

1. Diuen que el cos d'en Wolfgang Prilkopil va ser enterrat dins una tomba anònima amb un nom fals perquè ningú profanés la seva tomba. Mentida! Els investigadors hebreus de "Kesoytiza Private Eye" han descobert que Natascha Kampush es va empassar el cadàver del seu segrestador com a venjança per haver-li impedit gaudir les cinc primeres temporades de "Los Soprano".

"Exemple de dona alimentada a base de "wok" a la Prilkopil"

"Exemple de dona alimentada a base de "wok" DE Prilkopil"

Necessiteu més proves?

2. En un altre ordre de coses, uns senyors molt salats de Connecticut que regenten una botiga de joguines han posat a la venda un nino peculiar anomenat "Dope on a rope":

"Properament a Toys'R'Us"

En Saddam penjat és la seva nova creació, però també podeu comprar un Hugo Chàvez o un Yakmed Ahmadinejad molt graciosos (i fets força barroerament, tot s'ha de dir) a la web www.herobuilders.com.

De res!

On són els meus calés?

2007-01-02T22:30:00.000+01:00

Des que va arribar l'euro no tinc un duro. De fet abans també estava més sec que un entrepà de polvorons, però recordo la sensació de treure 2.000 pessetes del banc i tenir per passar tot el cap de setmana (racionant el consum de drogues i "robo-pilinguis", això sí). Ara trec 20 frodos del caixer (que són 3.330 i escaig) i em duren 23 minuts a la butxaca.

Què ha passat?

Bé, jo creia que tots els botiguers, cambrers, empresaris, benziners, etc... eren una colla de FILLS DE PUTA (vaja, he dit FILLS DE PUTA) que van decidir aprofitar l'avinentesa per forrar-se.

Però després, oh! El senyor Almunia, el Comissari d'Assumptes Econòmics, va dir que aquesta és una "falsa percepció erròniament instal·lada dins la ment dels espanyols".

"És que sou una colla de malpensats!"

"Ah, (vaig pensar) encara sort! Creia que m'estaven estafant però no, resulta que per comptes d'això m'he tornat subnormal profund i he oblidat com es compten els calés! Buff, quina tranquil·litat! No és que m'estiguin prenent el pèl, és que sóc un retardat mental!!! Llavors perquè m'estranya que un paquet de pitis hagi pujat un 17%?" De fet podria pensar: "Vaja, no recordo que el sou hagi pujat aquest import," però fer això seria ser antieuropeista, ja que el senyor Almunia diu que tot està bé i que aquí no ha passat res!

Però avui llegeixo el.pais.com i resulta que no, que un estudi afirma que tot ha pujat de preu un 60%!!

Un breu resum:

-Barra de pa: un 100% + (o sigui, el doble).
-Carn de bacallà: 75%
-Bossa aperitius: 107,7%+
-Birra: 99,6%+ (malparits!)
-Cafè amb llet: 80%+
-Universitat: 90,20%+
-Menú: 66%+

Això sí, les taronges han baixat un 30%!! Gràcies, senyor Almunia!!!

SIMULACIÓ INFOGRÀFICA DEL PROGRÉS DE PARÍS HILTON SI HAGUÉS VISCUT A ESPANYA DURANT ELS DARRERS CINC ANYS.

"Abans"

"Després"

Al tanto.

2006-12-14T20:46:00.000+01:00

"Nunca te metas con "La Familia", Salvattore"

Les mentides fan plorar el nen Abraham

2006-12-13T13:32:00.000+01:00

Ahir es va clausurar un seminari anomenat "L'Holocaust i les seves conseqüències" que segur que portarà tela. I és que no és per a menys. Amb aquest nom hom podria creure que es tracta d'una d'aquelles lacrimògenes reunions de "Antics Companys de Mauthausen" (promocions 1938-1945), però no és això exactament. Aquest simposi l'ha organitzat uns dels més grans liantes que ha donat la història contemporània: Mahmud Ahmadineyad.

"De verdah no quiereh rosah? Novia guapa!"

A veure, anem per pams. La primera pregunta que ens hem de fer és el motiu que pot dur a aquest paio a organitzar un seminari sobre l'Holocaust, i més encara si tenim en compte que durant la seva carrera política ha deixat anar comentaris com:

1-"Israel desapareixerà aviat"
2-"Gràcies al desig del poble i a l'existència de Déu, el règim sionista està en decliu"
3-"Els jueus han inventat la llegenda de que van ser massacrats"

Ja podeu imaginar quin tipus de conferenciants han anat passant per la tribuna: negacionistes, revisionistes, dones disfressades de Sherezade, membres del KKK... el de sempre, en definitiva. I llavors he vist aquesta fotografia:

"Bravo, rabino!"

Jueus Ortodoxos (el diari els defineix com a dissidents, com els de "Monthy Python") saludant el tio que més els odia del món. Això no s'havia vist mai!!! (exceptuant els homosexuals que van a missa, o els que són militants del PP, o els marroquins o bolivians "skin", els obrers d'extrema dreta...etc)

La vida és un cabaret... i una eterna contradicció.

La Soraya y el Choni hacen amigüitos.

2006-12-07T14:24:00.000+01:00

Sóc un gafa-pasta, no ho puc negar. Em dedico a una activitat artística, m'he empassat tota la filmografia d'Herzog i sé més o menys quin és el significat de la paraula axioma (i la utilitzo sovint per marcar distàncies amb els meus interlocutors).

Abans, com a bon pseudo-intel·lectual, donava la brasa a qui podia arreplegar, però ara, gràcies a les noves tecnologies, disposo d'un blog a on deixar anar totes les meves tonteries (perdó, divagacions) i poder així conèixer gent amb les mateixes inquietuds que un servidor.

Això em va fer pensar que, com molt bé va dir un senyor que feia surf sense fusta sobre el Mar de Galilea, de tot ha d'haver-hi a les vinyes del Senyor . Així doncs seria ingenu pensar que les persones que gaudeixen de les pel·lícules de Vin Diesel i les harmonies de "Katedral del Sonido" no expressen les seves reflexions i les seves pors a la xarxa.

Per tant, si acceptem que aquesta tipologia ciutadana disposa d'aquest espai virtual... quina és la seva pàgina?

Xaiets i xaietes, us presento "Votamicuerpo.com":

"Chelo, haga el favor de hacer rápido la instantánea, que llegamos tarde al "simposium" sobre Adorno"

"Esta yegua, no es mi vieja yegua gris, no es mi vieja yegua gris..."

"Al venedor de cupons de l'O.N.C.E. de Fabra i Puig li agrada escolpir el seu tòrax"

Tota aquesta gent que mira Gran Hermano i es baixa els "politonos" amb la nova cançó de "El Barrio" ha descobert una nova forma d'interaccionar. Us explico què s'ha de fer per entrar dins d'aquest apassionant nou món:

A) Pengeu una fotografia vostra (a poder ser mostrant tots els vostres atractius).

B) Recordeu que és important triar un "nickname" amb ganxo: morenon_xuliko, Jitaniko_KAnastero o el_bekam_rubito són bones opcions, però ohhhh... Ja estan agafades.

C) Llavors els altres membres del club "Mensa" et deixen comentaris tipus:

"QaRiñOoOoo mAs DejAo eNaMoRaIkAaA UaPoOoOQe rEbUnIKo kErESsSS"

"jajajajja sabes k no..qe en cuanto te enseño mis "pectorares" caes rendida a mis piesssss "

"pedasoo de rubiaa!!! un 1oo wuapisima!!!! d dnde ers???? un besasoooo!!!".

D) I res, a conèixer gent i fer amics, que d'això es tracta!! I vés a saber, potser descobriu l'amor i tot!!

Penjo unes darreres fotografies que m'han fet especial gràcia:

"El Cuco, un vell company del club d'escacs"

Em trenca els esquemes l'enganxina de "Bultaco".

"Anesvad va descobrir una nova malaltia infecciosa pels carrers de Cornellà"

Lucía, l'infra-ésser.

2006-11-22T19:31:00.000+01:00

Una de les germanes de Marge Simpson emulant Nureyev.

A vegades sento la imperiosa necessitat d'escriure, però no sé sobre què. Per sort sempre hi haurà "topois" (o sigui: subnormals) sobre els que podré malparlar.

Un cas d'això últim és la "Lucy in the sky". I és que el món de les lletres hispàniques va demostrar estar desballestat des del moment en que un editor va acceptar publicar les bajanades de Lucía Etxebarría, càncer de la literatura.

Faré un breu resum de tots els motius pels quals crec que li hauria de passar per sobre un tràiler ple d'àcid sulfúric.

1- No sap escriure.

2- Plagia sense rubor cada cop que publica.

3-Afirma que "Murciélago" és l'única paraula del castellà que conté les cinc vocals (suposo que mai ha tingut la menstruació).

4- Pasquins com "El Periódico" li paguen per escriure.

5-Va d'alternativa, transgressora i bohèmia perquè un dia es va empassar mig "tripi" i encara li dura el viatge.

6-Fa fàstic.

Però, per ser sincers, no tota la culpa és d'ella. Més aviat qui hauria de rebre l'ira de Déu en forma de set plagues són tota la colla de fills de puta que llegeixen la seva merda.

Odi, odi i rancor sense parangó per a tots ells/elles.

Evolucionisme VS Disseny Intel·ligent.

2006-10-31T10:35:00.000+01:00

Avui tinc el dia existencialista, així que us fotré la pallissa sobre religió.

Ja fa temps que sento parlar d'aquesta nova estupidesa que ens arriba del país de la llibertat i el hot-dog: la teoria del Disseny Intel·ligent. Us en faig cinc cèntims: pel que sembla, la història aquella de que Déu va crear la dona mitjançant una costella ja no se la creuen ni els Amish, així que, seguint la teoria "evoluciona o mor" (acudit fàcil), els fonamentalistes cristians van desenvolupar una teoria pseudo-científica per continuar prenent el pèl al personal.

"Oh, estic intrigat! Faci'm cinc cèntims!!"

Doncs bé, Senyor Darwin, el Disseny Intel·ligent (a partir d'ara D.I.) afirma que vostè és un "embusteru", i defensa la hipòtesi de que el model científic de l'evolució per selecció natural resulta insuficient per explicar l'origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l'univers està massa ben adaptat per als éssers vius com per pensar que és així per casualitat.

Per tant cal un Dissenyador Intel·ligent que hagi preparat el món com l'entenem des d'un ordre conscient. Ho heu encertat: "Dissenyador Intel·ligent" és l'alies de "Déu nostru senyor". Però no són tontos aquests paios: en cap moment trobarem en els arguments dels defensors d'aquesta bajanada cap esment de religió; tot està summament implícit per poder disfressar-ho de teoria científica i no cridar gaire l'atenció.

Els de l'anís ja s'oloraven alguna cosa.

Ara bé, el que fins aquí semblaria una "boutade" graciosa s'ha convertit en l'única teoria acceptada oficialment per explicar l'origen de la vida per part d'alguns ianquis, i ja s'ensenya a les escoles de diversos Estats de Nord-Amèrica. George W. Bush (que no ha evolucionat gaire des del ximpanzè) va engegar la tangana al comentar que s'haurien d'explicar les dues teories als col·legis d'Estats Units, 'para que la gente pueda entender de qué se trata el debate... para exponer a la gente a diferentes escuelas de pensamiento'. Vaja.

"Que es fotin aquests ianquis", pensem nosaltres, però la teoria del D.I. ja amenaça amb arribar a Europa per l'Est. Merda.

En fi, cada cop estic més en contra de la teoria de l'evolució de Darwin. Crec que hagués estat més correcte anomenar-la de "la involució".

Reclamemos respeto frente al intolerante y abusivo plan pro-homosexualidad de la Generalitat

2006-10-27T11:55:00.000+02:00

Señora Generalitat:

Habiendo llegado a mis manos información sobre el “Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals” preparado por el “Departament de la Presidencia de la Generalitat de Catalunya”, no puedo por menos que mostrarles mi más profunda preocupación sobre las consecuencias, claramente negativas, que de la aplicación del mismo se derivarán para toda la sociedad. Sirvan estos tres puntos como ejemplo:

Es negativo para la infancia, pues claramente se busca distorsionar la percepción sexual del niño al magnificar brutal y artificialmente una realidad social muy limitada. Esto puede llegar a confundir sexualmente a los menores, pudiendo llegar a producir, en muchos de ellos, daños psíquicos y emocionales irreparables.

Es negativo para la libertad de expresión, porque promueve la autocensura y la persecución mediática y legislativa contra toda manifestación contraria a los planteamientos homosexuales, con el evidente objetivo de “ahogar” toda idea contraria a los postulados de estos.

Y es, finalmente, contrario a la libertad personal y a los intereses de muchas de las personas que padecen desequilibrios sexuales del entorno homosexual, a los que se condenará, aun en contra de su voluntad, a no poder recibir tratamiento médico o psicológico encaminado a superar dicho estado.

Por todo ello y por lo que de ataque a las libertades ciudadanas conlleva, les rogamos que hagan, durante esta campaña electoral, público rechazo y denuncia del “Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals”, y que nos garanticen a nosotros, sus posibles electores, que en modo alguno lo aplicarán en caso de llegar a gobernar.

Atentamente:
Hazteoir.org

"Papa i papa sempre llegeixen al petit Timmy algun article d'Hazteoir.org abans d'anar a dormir"

Disminuïts psíquics.

2006-10-25T21:27:00.000+02:00

"No quiero ser un mí dentro de mí...gñ!"

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Per tant una imatge d'en Ramón Calderón i les paraules "Disminuït psíquic" són una reiteració.

Aquest infra-ésser avui al matí es deu haver pres "el sol y sombra" amb doble de Veterano i, és clar, li ha donat per dir tonteries a cada micro que se l'hi ha col·locat davant. Us en faré cinc cèntims:

"A partir del domingo ya estamos en una cuesta arriba e iremos a la Cibeles en Mayo, en Junio y no sé cuando es la copa del Rey pero también"

"Nosotros tenemos que ganar los tres títulos. Nuestro equipo está acostumbrado a ganarlo todo y a partir de la conjura de Getafe vamos a estar en disposición de hacerlo. Los jugadores están muy conciencidados"

"Ya no hay quien nos pare"

Escolta, Ramonet: que guanyéssiu a l'Steaua de Bucarest i marquéssiu dos gols al Barça al Bernabéu no significa que el Madrid hagi deixat de ser una merda punxada en un pal.

A veure si pensem les coses una mica abans de dir-les, eh? Que després venen les llàgrimes i aquestes coses.

Vinga, de res, fins una altra!

Montilla=cretí.

2006-10-25T01:00:00.000+02:00

"¿El virolai? ¿Y eso qué es lo que eh?"

Primer de tot: Si per mi fos el candidat socialista no seria en José (ni catalanitzar el nom pot, el molt fill de puta) Montilla.

Segon: Si per mi fos la candidata socialista seria la París Hilton. Faria més goig i riuríem més (de fet fins i tot amb la Glenn Close a "La casa de los espíritus" riuríem més que amb ell).

Tercer: En Montilla sempre m'ha fet pensar en el funcionari gris que sempre pringa a l'hora d'anar a buscar els cafès i que fa hores extres durant la festa de Nadal de l'empresa.

Quart: En Montilla és un pobre home.

Cinquè: En Mas és Satanàs.

Per això m'indigno sobremanera quan veig el devedé dels cretins de CiU que, necessitats de fer semblar Montilla un conspirador megalòman, afirmen coses com aquesta:

"Montilla és a l'ombra del poder. És el geni (?) constructor del tripartit, el dominador a la foscor. Els ullals esmolats, la sang contra la paret. El gran conspirador capaç de qualsevol cosa pel poder, el mestre que mou els fils del govern català. En definitiva, el titellaire que controla els putxinel·lis al seu antull" (ja sé que no va ben bé per aquí però és que passo de tornar a veure el devedé dels collons. Apart la idea principal que el subnormal d'en Madí vol vendre és aquesta).

Que sí, que és un inepte i no ha llegit "El Zoo d'en Pitus", però abans que governi en Mas preferiria que el cadàver putrefacte l'Ayatollah Khomeini sortís de seva la tomba i fos investit President de la Generalitat.

"Ciutadans de Catalunya... Ja sóc aquí!!!"

Madridistes i nans.

2006-10-23T11:00:00.000+02:00

Ahir va ser un d'aquells dies per oblidar. El disminuït psíquic de l'Alonso guanya el mundial de tututs i més tard l'infame Reial Madriz li passa la mà (i el cul) per la cara als blaugranes. Mal dia per ser català, noi, i boníssim per ser oriünd de la capital de l'imperi. De segur que ahir Madriz era una festa, ja sabeu, tothom amb un clavell a la boca i marcant-se un xotis fins a les tres de la matinada: "Capello... es el chulo que castiga..."

Si el meu desànim ja era patent, desperto i em trobo que un dels ídols de la meva joventut ha passat a millor vida. Em refereixo a en Nelson de la Rosa, l'home petitet. Potser el recordareu imitant en Michael Jackson en algun programa de sobretaula, fent moltíssima pena/gràcia/aversió (marcar la que sigui), o fent de mascota d'en Marlon Brando al canyardo aquell de pel·li de L'illa del Doctor Moreau.

El nou líder del Latin Kings no s'acabava d'imposar.

Doncs sí, aquest borratxo dominicà que vestia de Prenatal ha pujat al cel (en avio teledirigit, suposo) i passa a engrossir la llista d'homes petits que moren. Primer va ser en Hervé Villechaize, imitador nan d'en Felipe Gonzàlez que parlava en francès. Després li va tocar al gran (?) Holly One, freak patri (fantàstic l'homenatge dels germans d'Endogàmia Virtual) i ara se'ns emporten el pobre Nelson. A veure si ara a la mort li donarà per endur-se nans i ens quedarem sense el president Pujol*!!!

* No tindrem aquesta sort.

Riure i por.

2006-10-10T22:11:00.000+02:00

Tal dia com avui un home amb bigoti espès i que responia al nom de Friedrich W. Nietzsche va afirmar:

"L'home pateix tan terriblement en aquest món que s'ha vist obligat a inventar el riure."

No ens posarem a discutir ara sobre filosofia nihilista o sobre fins a quin punt un mestre de la sospita perd la seva dignitat si va abraçant cavalls pel carrer, però sí que podríem divagar sobre aquest fet tan propi del'ésser humà (i de la hiena bruna) que és mostrar alegria franca i vivaç davant un estímul..

Últimament, allò que més em fa riure és el món de la política internacional. Des dels bessons polonesos "The Kaczynski Brothers" (una versió "bizarra" de les tres bessones) fins al pentinat de l'Evo Morales (certament plagiat dels "Chunguitos") tots els personatges que controlen el món semblen extrets d'un hilarant vodevil.

Properament al Kursaal

Menció apart mereix en Kim Jong Il, un home oriental i dolent a parts iguals que sempre va vestit en pijama de iaio. Sí, senyors, un líder de masses que va d'estar per casa. I aquest és el pervers megalòman que vol conquerir l'univers? Au, vinga!!

I la bruixa Avaria finalment va trobar l'amor als sofàs d'Aire...

Potser hauria de pensar en prisma global (com diria el subnormal d'en Paulo Coelho) i entendre que el que tot està interrelacionat i que els problemes de l' altre punta del món també m'afecten (ja sabeu, tota aquella merda de la papallona que batega les ales a Cambodja i pot provocar una pel·lícula d'en Ventura Pons als Cinemes Aribau), però què voleu que us digui, no puc evitar partir-me la caixa quan veig en Berlusconi fent el macarra.

La gent té els governants que mereix, i això fa que cregui amb el kharma i demés falòrnies, però la cosa ja em preocupa més quan veig l'Armageddon a tocar.

I l'Armageddon, fills meus, té nom propi: Artur Mas.

Deixeu-me que us citi uns paràgrafs que he trobat a la Bíblia, concretament a l'Apocalipsi de Sant Joan:

(Mt. 24:29-31) E inmediatamente después de la investidura de Artur Mas, el sol se oscurecerá, y la luna no dará su resplandor, y las estrellas caerán del cielo, y las potencias de los cielos serán conmovidas. {30} Entonces aparecerá la señal en el cielo; y entonces lamentarán todas las tribus de la tierra, y verán a Artur Mas cabalgando sobre las tormentas del infierno, con poder y gran odio. {31} Y enviará sus demonios con gran voz de trompeta, y arrasarán, con los cuatro fuegos, desde un extremo de la tierra hasta el otro.

En efecte. L'Artur Mas és el càncer de la vida, l'Anticrist, el mateix diable que amb amb unes falses dents blanques (que proven de dissimular les seves genives negres i descompostes) enganya les iaies de l'Eixample i s'emporta les seves ànimes immortals.

A L'Arturet li agradava fer la postura del Lotus

Lepra, tisi i escorbut. Odi, maldat i infàmia.

Eviteu sobre totes les coses que Satanàs sigui President dela Generalitat.
Us hi jugueu l'ànima.

Humiliacions Aèries.

2006-09-21T23:04:00.000+02:00

Setembre, amics meus. El mes en el que tot comença, així que aquí teniu una nova etapa d'odi/prejudicis i tonteries a parts iguals. Potser podran amb nosaltres, com va dir aquell, però el que mai ens podran robar serà... bé, de fet ens afanaran tot el que vulguin, sobretot la dignitat.

I és de dignitat robada del que vull parlar avui. D'això i dels fills de perra de l'aeroport d'Standsted, London.

Come on, Sir, and let us see your annus...

Us explico. A Girona vaig prendre un avió per anar a London. Allà un vigilant gordo (probablement un Guàrdia Civil retirat) em va pillar la bossa de mà i hi va trobar unes tisores de tallar les ungles (un que és acurat). El senyor em va deixar anar un: "Ethho que eh?". "L'eina amb la que et van lobotomitzar quan vas néixer, paio" vaig estar a punt d'etzibar-li, però després de passar per la zona del meu cervell "vols anar a Camden Town, subnormal" aquestes paraules es van convertir en "Òndia, ho sento, no m'he adonat que les hi duia". I sabeu que va passar?? Doncs RES. El paio em va deixar portar les tisores amb un somriure i tothom content.

Potser el senyor va pecar de transigent, però prefereixo mil vegades això que la vergonyosa situació que em van fer passar a la terra del "fish & chips". I és que a London gairebé m'introdueixen un periscopi per l'esfínter. Pel que sembla algun membre de la comunitat islàmica que ha estat practicant amb el "Quimicefa" i ha dissenyat la "bomba líquida", una arma (?) terrible que amb tan sols unes gotetes podria fer esclatar "Stamford Bridge" amb tots els jugadors i les seves dones (llegeixi's fulanes) a dins.

Has vist per algun racó el meu nitrat sòdic, Fahaliya?

Doncs bé, aquesta PATRANYA va fer que a l'aeroport ens robessin tot el maquillatge (el meu no, per sort), el desodorant, la pasta de dents, el líquid de lents de contacte, el xampú i demés parafernàlia. Ja em vaig començar a mosquejar quan em van fer passar el control descalç, però quan una senyora parenta de la Tatcher va començar a buscar no sé quina merda dins el mòbil i dins els llibres (sí, senyora, a dins del "Catcher in the Rye" hi porto un AK-47) vaig adonar-me de fins a quin punt aquell país pudent és una merda. Només us diré que a un pobre home no el van deixar passar amb un bastó per què podia ser utilitzat "asawepon", segons va dir el goril·la. I per descomptat tot això amb la supèrbia i pedància que caracteritza el poble anglès.

I és que, senyors, no tots el habitants de la Pèrfida Albió són com els Monthy Python. Tant de bo "l'Armada Invencible" hagués triomfat i en Cervantes l'hi hagués fotut tota la bibliografia de Shakespeare pel cul a l'Almirall Nelson.

I have nothing to declare except una ampolla de Gin Giró i un cartró de Ducados, dude.

Avispado: la llegenda.

2006-07-26T20:07:00.000+02:00

Eiba! Tollina!

Consells que em va donar el meu pare el dia de la meva comunió:

1- Si viatges pel temps no toquis mai res, qualsevol cosa que canviessis alteraria l'espai temps.
2-No et refïis mai d'un conductor d'autobús despullat.
3-Descarta provocar una bèstia negra que pesa més d'una tona i té dues banyes esmolades.

Farem especial insistència en aquest darrer consell, o sigui que avui parlarem del "toreig".
Podria començar la meva diatriba seguint els paràmetres habituals: matar animals està malament, és cruel veure patir éssers vius o els mil arguments que heu sentit fins a la sacietat, però no ho faré, ja que crec que tot això és tan evident com que no pots anar a comprar pomada per les hemorroides en bicicleta.

El que més m'intriga de les curses de toros és la seva existència. En efecte, vestir-se de lluentó amb armilla i corbata i esperonar un brau de lídia és una de les coses més imbècils que han passat pel cap de l'ésser humà. Mentre els russos es preocupaven d'exercitar la seva intel·ligència amb els escacs i els japonesos entrenaven com vèncer els adversaris contrarestant la seva força, els espanyols aprenien a ballar el tango amb tancs fets de carn i fúria. Bravo.

"Grissom, ven a ver esto!"

I és que la "fiesta nacional" és una cosa que sempre se m'ha escapat. Entenc que durant el franquisme es necessités creure que l'home ibèric era el més valent, o que el sobrealimentat Hemingway es posés les botes veient garrulos celluts jugant-se-la mentre ell s'inflava de "fino" i gambetes, però en ple segle XXI les curses de braus són tant anacròniques com el julepe de menta i la zarzaparrilla.

Durant anys jo havia cregut que anar a veure els toros formava part del passat, però aquesta concepció era totalment deguda a la ignorància. Pel que sembla a Madriz dels diumenges es fa un un tetratló format per:

a) Anar a missa.
b) Anar a fer el vermut.
c) Anar a veure els toros.
d) Anar al Bernabeu.

Així doncs heus aquí un altre motiu per emigrar a Suècia. Com va dir en Groucho, "mai formaria part d'un club de penya que li clava estaques als toros". Bé, no sé si era més o menys així però la idea essencial s'hi aproximava.

Ganduls (II)

2006-07-25T18:59:00.000+02:00

Jesucrihtto te ama. Vos lo sabés

Gandul, -a adj i m i f (cast gandul) 1 Que defuig la feina. 2 loc fer el gandul Gandulejar. 3 Adam Clayton, baixista dels U2. 4 Carlos Santana, guitarrista.

Torno a obrir aquest post per (mal)parlar d'un paio que sempre m'ha fet una ràbia horrible: Carles Santana. Bé, "sempre" seria exagerar. Fa anys va caure a les meves mans un disc, Abraxas, que em va fer flipar. Probablement mai algú havia combinat els ritmes llatins i el rock amb tant d'èxit. Fou un miratge, emperò. La seva resta de discos eren una burda còpia d'aquest.

L'audiència no va trigar a adonar-se de la farsa. El senyor Santana només sap fer una escala amb la seva guitarra. Només una. I el molt plasta la va repetint. No importa el que soni de fons, el malparit repassa el mateix "bending" i la mateixa pujada sense concessió ni complexes. Apart vesteix com un autèntic fill de puta, però d'aquest fet millor no en parlem que m'acaloro massa.

Davant l'evidència el món va girar-li l'esquena. Per sort. I durant uns quants anys va caure en el que el meu germà de sang Shàckyl anomenaria "el sac dels impostors". Però un dia va tenir una fantàstica idea. Trauria discos fent duets amb gent famosa que en aquell moment vengués discos (a diferència d'ell). Everlast, el genial Dave Matthews, el cantant Rob Thomas de Matchbox 20, els Manà, la Dido, els P.O.D. (?), Steven Tyler... tots eren enganyats per participar en aquestes "mélanges" de merda. I endavant. A vendre milions d'àlbums.

Els Manà perdien molt sense maquillatge...

Miguel Ángel Blanco: The Film

2006-07-24T14:44:00.000+02:00

Etarra 3. Exigim nominació als Goya JA.

La mort no mola. El regidor popular M.A. Blanco es va menjar una bala pel clatell sense merèixer-la. Més discutible és la idoneïtat de ser d'un partit feixista en un territori a on no s'estan per tonteries, però tampoc és excusa... Apart de que el tio semblava ja una mica curtet de "per se". Influència de la foca de la germana, suposo...

Però tot això no pot donar peu a la realització d'aquest pasquí audiovisual/infame/pepero anomenat "El día que me mataron" que van passar fa uns dies per Tele5. En un dels exercicis més lamentables de la llibertat d'expressió, el servei de propaganda popular ha filmat una de les coses més vergonyants que hom hagi pogut visualitzar. En aquest documental de ficció una veu "en off" explica "fil per randa" com uns homes dolents van entrar al món de la piruleta i el cotó de sucre a on en Miguelín vivia i el van pelar perquè feien olor a sofre i eren molt però que molt dolents.

Vulgar i simplista (apart de pèssimament filmat, dirigit i interpretat) converteix la mort del pobre paio en un carnaval i un circ que no entenc com la família permet. Clar que ells foren els artífexs de l'homenatge que se li va fer pocs dies després del passeig pel bosc, a on es va insultar en Raimon per cantar en català i es van corejar consignes franquistes.

Com he dit més amunt la mort no mola. Per això deixeu d'explotar-la amb la intenció d'aconseguir un rèdit electoral, per l'amor de Jesucrist!

Menjar Magnums és de marietes.

2006-07-24T12:02:00.000+02:00

Altament ofensiu, sí senyors... he he he

Un dels inconvenients de dur sempre els ulls posats és que no pots evitar llegir coses com aquesta:

En las últimas semanas las ciudades españolas y la televisión se han llenado de anuncios del helado Magnum de Frigo en los que, bajo el lema "Descubre tu propio Yo", la actriz Paz Vega nos descubre que el auténtico yo es desear a personas del mismo sexo. Escribe a Unilever España y Unilever Holanda, a Tinkle Consultans, S.L. y a Paz Vega, anunciándoles tu decisión de no adquirir sus productos hasta que retiren dicha campaña que atenta contra la dignidad de la mujer y la familia.

Doncs sí, família. Pel que sembla fer un fotomuntatge amb dues "Pazes Vegas" lluitant per un colajet atempta contra la dignitat de la dona. Vés per on. Els que professen una religió que margina les dones per culpa de jamar-se una poma, que les impedeix exercir el sacerdoci i que ha acceptat i recolzat el "en casa i con la pata quebrá" durant centenars d'anys ara són els paladins de la defensa de les fèmines. El que s'ha de veure.

Ah, hazteoirg.org ens proporciona la possibilitat d'enviar aquest mail per mostrar la nostra indignació a Frigo:

Estimados señores:

Ante la nueva campaña de Magnum "Descubre Tu yo", en el que se presenta a la actriz Paz Vega en actitudes homosexuales, les transmito mi malestar por ofrecer una imagen equívoca de la mujer, como si fuera normal desear a personas de tu mismo sexo, imágenes que al tiempo confunden a niños y a jóvenes sobre la auténtica naturaleza de la sexualidad humana.

Les significo que casi todos los consumidores de helados somos personas corrientes a los que este tipo de imágenes no nos incita a consumir helados sino, más bien al contrario, en casos como el mío, mis amigos o familiares, son una invitación a no comprar más productos Frigo salvo que retiren de inmediato una campaña tan dañina para la institución familiar, la juventud y la infancia.

Hilarant...

Carta oberta a Salvador Sostres.

2006-07-13T14:36:00.000+02:00

"Adoreu-me però temiu-me, lumpen..." sembla dir el molt malparit .

T'odio profundament, Salvador. Per mil i un motius. Podria dir que em repugnen les teves maneres amanerades, oligofrèniques i polemistes, però això només seria la punta del iceberg de la gènesi del meu odi. Afirmaria fins i tot que tu, com a sac de ronya nascut del femer de la burgesia catalana, ets un retardat pel fet que et creus que ets un lletraferit i un geni de la literatura catalana quan realment ets un analfabet i un cretí, i ni així tampoc acabaria de definir ben bé el perquè de la meva repulsió envers la teva (rodona) figura.

Deu ser per què et creus la reencarnació d' Oscar Wilde, en l'aspecte que et veus a tu mateix com el fuet justicier que provoca esglais als salons de te, el brivall que tothom admira i tem per la seva forma de concebre la vida, l'home que amb els seus comentaris aguts, descarats i sardònics provoca el desmai de les donzelles d'alta estofa i la indignació dels cavallers que et demanen satisfacció mitjançant un duel a sortida d'alba als jardins de Montjuïc?

Potser sí que van per aquí els trets... doncs Salva, company, sento dir-te que no ets res d'això. No sé quin contacte salvatge tens amb les altes esferes de la premsa i les editorials del país (suposo que la teva família va saber col·locar el seu fill inútil gràcies a les amistats) com per permetre't el luxe d'escriure un article LAMENTABLE (repeteixo: LAMENTABLE) cada dia a l'Avui. També desconec què t'ha promès aquest càncer de persona que és l'Artur Mas perquè des d'un diari suposadament independent aprofitis per fer campanya al seu favor i desprestigiar els seus rivals. Doncs espero que la demanda que t'ha interposat en Pasqual "Anisette" Maragall et deixi amb una mà a cada ou.

Recorda qui ets, Salvador: l'home que sortia al "Crònicas Marcianas" vestit de mosca de la merda per quatre pessetes. L'home que es fa caca (metafòricament davant la figura de titànica de l'Antonio Franco i literalment durant un programa de ràdio per culpa del Xenical) pels racons de Barcelona. L'home que viu mil aventures amoroses amb les nimfes de la Ciutat Condal (però només dins la seva imaginació).

En definitiva, ets una vergonya pels escriptors, periodistes i guionistes de Catalunya. En contra del que pretens, no es parlarà de tu d'aquí uns anys a les aules com si fossis un segon Eugeni D'Ors, però almenys quan l'Arturet guanyi les eleccions de segur et caurà un càrrec important pels teus serveis fidelment prestats. Així potser et dedicaràs exclusivament a les fulanes i a la farla (i no a jornada parcial com fas ara) i deixaràs de donar la pallissa amb els teus infernals escrits.

Premi al més gran llepador de culs convergents.

Bravo per tu.

Nens/Juggernauts.

2006-07-03T18:28:00.000+02:00

"Papah, te acabarah eso? Que me quedao con gazuzah!!"

D'un temps ençà no hi ha dia que no surti al carrer i em trobi nens fets una bola de carn. Allò que en principi feia mitjana gràcia s'ha convertit en una autèntica epidèmia de monstres que et passen pel costat i tens por que et saltin al coll i et mosseguin una orella.

Fa anys que no entro en un McDonalds, però recordo que sempre estava ple de petits porquets empassant Big-Mac's de dues en dues acompanyades de litres de Cocacola. Un espectacle llastimós, certament, però de la mateixa manera que un es mirava aquella escena amb profunda pena alhora no podia deixar de pensar en les mil tortures que es mereixerien els pares d'aquelles criatures, enormes malparits que miraven sense consciència els seus nanos matar-se. Què passa, que acabem de sortir de la post-guerra? Que aquests pobres nens s'han de rescabalar d'anys de gana i cartilles de racionament? O potser encara la gent creu que estar com un buda somrient significa estar sa?

Perquè el problema no són els nens. Tots sabem el que és ser un infant. Ara mateix no ho recordo, però de segur que quan jo era un jovencell imberbe (o sigui, més o menys com ara) devia demanar als meus pares tots tipus d'insensateses. Gràcies a Déu aquests tenien una mica de sentit comú i em devien enviar a prendre pel cul amigablement. Ara, però, els pares han arribat a un estat de covardia, subnormalitat o sentiment de culpa que permeten que tota aquesta quitxalla amb la síndrome de l'emperador se'ls pixi a la boca.

Al crit de "Maman, cómprame unos phosquitos y unos bollicaos, maman!" els imbècils del pares es baixen els pantalons i permeten que el seus fills es matin una mica més per no haver-los de sentir cridar.

Aquest vedells de 10 anys tindran una sèrie de problemes coronaris que riute'n tu de l'Orson Welles, i qui us penseu que pagarà els "triple bypass" que necessitaran abans no els creixi la cuca? Doncs nosaltres, ni més ni menys.

Merda de món.

Hazteoir.org. La Infàmia.

2006-06-29T13:52:00.000+02:00

Amplieu això, xaiets meus, que flipareu.

De la mateixa manera que passejant per la "charcha" (com dirien els genis d'endogàmia virtual, exemple a seguir per tots els jovencells) pots trobar coses hilarants, dissortadament sempre apareix un racó que et fa desitjar l'aniquilació de l'espècie humana.

Hazteoir.org és una associació de fills de puta (amb totes les seves lletres) que sota la tutela dels fatxes del PP es dedica a "contribuir a la construcción de una sociedad más justa, favorable a la realización integral de las personas desde una concepción cristiana del hombre y de la sociedad" (s.i.c.).

I una merda com un clavicèmbal venecià, senyors meus. Em sembla molt bé que hi hagi gent de dretes. Quin remei. Però no intentin amagar la seva condició de persones execrables rere un portal que afirma ajudar els altres. No es pot ser tan hipòcrita com per afirmar que vols el millor per la societat i alhora escriure merda com:

-HazteOir ha decidido hacer más explícito su compromiso con la promoción del patriotismo como virtud social.

-Alerta: El PSOE quiere fomentar la homosexualidad en la escuela

-Comienza la rendición ante ETA

-Trasnacional abortista recauda unos $900.000.000 cada año

-La Junta de Andalucía margina la asignatura de religión

La celebració del dia de l'orgull gai va ser tot un èxit a Madrid

Doncs sí que em faré sentir, sí. I ben fort cridaré als quatre vents que els responsables d'aquesta associació de retardats són escòria feixista i retrògrada i mereixen anar a trobar ben aviat aquest déu al que adoren, el déu que segons la seva interpretació odia els homosexuals, està a favor de la Sida i acull sacerdots violadors de nens. Com diria en Rubianes:

"Que se metan España en el puto culo a ver si les explotan los huevos"

RAMONCIN, ODIO SIN FIN.

2006-06-28T12:44:00.000+02:00

Aprofitant que el meu germà de sang Jair avui s'ha recordat de la mare dels de l'SGAE, jo us parlaré d'algú que ara mateix es mereix tota la meva ràbia: amb vosaltres un dels impostors i farsants més grans que mai ha parit l'estat veí: Ramoncín.

Un article bonisim que vaig llegir ja fa anys ho explicava molt bé: aquest malparit cert dia va acabar un crucigrama de "El Periódico" i per això va creure que li convalidaven el B.U.P., així que es va dedicar a passejar per totes les televisions públiques amb la seva xupa de cuir i les seves arracades per donar el punt de vista de la gent jove a les tertúlies.

Gent jove? però si té més anys que l'altre tronat, en Miguel Ríos!!! No sé per quins set sous les iaies d'aquest país l'escolten com si digués veritats com punys (quan no fa res més que vomitar obvietats) i el tenen en gran estima (suposem perquè té un aire "ionqui dels anys vuitanta mort pels carrerons de Madrid").

Com a músic millor no en parlem. Tret d'aquella merda de "litros de alcohol corren por mis venas, mujer" en ma vida he sentit una cançó seva, fet que diu molt poc d'ell. Pel que sembla va iniciar una gens brillant carrera musical el 1977 amb provocatives cançons com “Marica de terciopelo” o “El rey del pollo frito“, però el dia que la gent va despertar de la borratxera de impostors de "la movida madrileña" el van enviar a prendre pel cul.

Segons tinc entès ara viu de la mendicitat de l'SGAE, de qui s'ha convertit en puny justicier, (bravo, Bautista, tries amb el cul els teus defensors!!!) i es dedica a anar plorant quan té un micro aprop recordant el drama dels pobres artistes que veuen les seves idees i el seu talent robats per internet. Idees? Talent? Ramon, fill meu, però si tu ets un sac de merda, de què cony t'has d'anar queixant? Encara has tingut sort de viure del cuento tants anys!!! Imagineu quin tros d'imbècil ha de ser que fins i tot el retardat d'en Sabina es passa amb ell!!

En fi, un fill de puta dels de debò. Porteu sempre una llauna de benzina i un encenedor a sobre per si us el trobeu en un racó malparlant de l'emule.

Que encara hi ha coses que són sagrades, redéu!

FRANCE MON AMOUR.

2006-06-27T18:08:00.000+02:00

És cert. Els francesos fan pudor a formatge podrit, les seves dones no es depilen l'aixella (ni probablement l'entrecuix), i es creuen que són millors que la resta per algun motiu que no acabo d'entendre.

Però, tot i així, sempre serà millor ser francès que ser espanyol.

Vinga marietes, feu una classe de can-can futbolístic a aquests berros!
Que acabin cantant la marsellesa!

TUNISSIA MON AMOUR

2006-06-19T18:58:00.000+02:00

Allò de l'altre dia va ser un miratge (i quina ràbia em va fer veure el grandiós Puyol fer aquella jugada!!). Indignant sobretot el fet de veure's obligats a treure el perdedor d'en Raúl González només per acontentar l'Espanya castissa.

A veure si els fem baixar d'aquest núvol, que si no haurem de mudar-nos per no morir per ingestió aguda de pressió mediàtica pro-espanyolista.

Ànims!!!

Altres èpoques, altres consideracions.

2006-06-15T14:40:00.000+02:00

És que realment s'ha de dir que eren una burrada.

Ai, Déu nostru senyor, com canvien els anys. No sé si recordeu una col·lecció de cromos que va aterrar als col·legis farà uns 16 anys. La cosa es deia La Pandilla Basura, i els dibuixos representaven nens que morien horriblement. Sí que és cert que feien una mica de por, però res més. La meva mare una vegada m'ho va veure i va exclamar: estàs malalt, però té vint duros i compra't uns sobres més.

Imagineu ara mateix si es tornessin a treure al mercat. Sortirien tot de psicòlegs infantils afirmant que allò podria provocar conductes violentes i que el nens es podrien convertir en uns sociòpates amb instints assassins. Les mares que treballen 12 hores diàries i no veuen els seus fills tret dels diumenges es col·locarien a les portes de Panini demanat la crucifixió del seu consell directiu. Hipocresia, germans, hipocresia.

En Millán. Quin paio.

Cosa semblant passaria si els "Martes y 13" pretenguessin tornar a repetir aquell "sketch" tan bo de mi marido me pega. Us el recordo: en Millán surt en imatge vestit de dona (respon al nom de Mª Ascensión del Calvario... molt apropiat) plena d'hematomes i dient coses com: mi marido me pega, me pega por la tarde, me pega por la noche, al mediodía, me despierta a medianoche por si no se ha acordado de pegarme antes... i coses d'aquestes.

Mentrestant se senten riures enllaunats. En una continuació del gag estan enterrant el marit i la seva dona diu: Y quién me va a pegar ahora?

Fa moltíssima "risa" certament. Ara bé. Si ara se'ls passes pel cap fer alguna cosa semblant, als deu minuts el director de TV1 dimiteix i a aquest duet humorístic se'ls acaba el negoci PER SEMPRE.

La tendència del políticament correcte, del "m'ofens", del "tot s'ha de respectar" està convertint la societat en una esfera sense cantonades ni arestes, en un llibre de George Orwell, en definitiva: en un rotllo.

La llibertat d'expressió viu un dels seus pitjors moments. I molt em temo que la cosa anirà a pitjor.

UCRAINA MON AMOUR

2006-06-14T15:08:00.000+02:00

Vinga nens de l'Est! Torneu al món real tota aquesta colla de burros! Que la fúria espanyola es quedi als toros i a les pel·lícules de la Concha Piquer!!!!

En Raoul i la moda (I)

2006-06-13T18:43:00.000+02:00

Cercant escòria per internet he descobert un fotolog que no té desperdici: http://laura453.skyblog.com/. En ell una fulaneta de l'Avinguda Pearson parla dels seus amics i els seus amors.
(Busqueu la foto moment de folie. Voldreu exterminar l'humanitat amb les vostres pròpies mans després de veure-la)

Ho confesso. No tinc ni la més mínima sobre tendències de moda o adequació de la vestimenta. Normalment em tiro per sobre el primer que pillo mentre encara tinc els ulls tancants per les lleganyes. No tinc en compte la combinació correcta de colors, talles o materials. Me la bufa fins i tot si la roba és d'hivern a d'estiu. Porto fins i tots coses més passades que les iogurteres elèctriques.
I per què? Doncs perquè m'importa un cul i mig la moda. Sí que és cert que sóc l'Imelda Marcos del carrer Aribau (sóc molt puteta i tinc una colecció de sabatetes de tots colors) i que les samarretes amb missatges desagradables són la meva perdició, però apart d'això la resta se me'n fot bastant.

Però de la mateixa manera que no sé què m'agrada sí que sé què és el que odio. Us en faig un breu resum:

-La roba de mariner: Quan veig un iaio vestit d'almirall (ja sabeu, amb aquelles americanes blaves amb sis botons daurats d'àncores) l'agafaria i el penjaria dels barbuquejos o de les cadenes que refermen el bauprès i els botalons de la roda al tajamà fins que les gavines l'hi buidessin els ulls. El mateix es pot dir de les gorretes amb nusos i de les jaquetes pseudo-impermeables de colors llampants.
Punt a part mereixen les sabates nàutiques. Una peix espasa hauria de serrar el nas a tots el que gosen dur aquest símbol de l'estultícia als peus.

-La roba de fatxenda (us juro que aquesta és la traducció de "pijo" al català):
Abans eren els polos de Lacoste (que totes les mares volien comprar als seus fills). Ara són els de Ralph Lauren. A vegades fantasejo amb que el logo brodat del paio que va en cavall es converteix en una reencarnació d'Sleepy-Hollow i talla els mugrons a rodanxes a tots els fills de puta que es posen aquests draps a sobre. El meu pare i el meu germà són l'excepció, però. Per molt burros que siguin la família és la família, tu.
Les samarretes de DG, els bolsos de Prada, els tops de color rosa clar mesclat amb daurat, les sabatetes de taconet per anar a la uni, les sobres de drapaire que encoloma el bastard d'en Custo a preus d'escàndol, la parafernàlia de Tommy, els collars de perles... tot aquesta merda hauria d'estar feta amb un material secret que amb els anys es convertís de cop i volta en àcid sulfúric i desfès a tothom que s'ho comprés.

-Tous: Quins venedors de fum que fan creure als seus clients que porten una marca exclusiva quan realment val cuatre pessetes...Mai un dibuix de nen retrassat havia resultat tan rentable. La parella de fills de puta que gestionen la marca (que encara que no ho acceptin són germans i així, amb una endogàmia que explica la infàmia) han pres el pèl a totes les nenes que de grans volen ser princeses i menjar-li la cuca a en Justin Timberlake.

Sobre gustos i opinions

2006-06-08T13:47:00.000+02:00

Dan Brown. L'home. La farsa. El fill de puta.

Al món hi ha tantes coses que em fan ràbia que si comencés a cremar-les totes i cadascuna d'elles no hi hauria prou llumins a la faç de la terra ni utilitzant tota la fusta de l'Amazones. Per descomptat em guardaria una bona llauna de benzina per cremar el Museu del Louvre amb el fill de perra d'en Dan Brown a dins.

Mireu fixament la foto d'anglosaxó retardat de més amunt: amb aquesta cara de pa de kilo, aquests texans blau clar, aquest cinturó, aquest jersei de coll alt propi de disfressa d'escriptor... per Déu, no em negueu que li bufarieu una pallissa i el tirarieu al mar.

Però ara no és d'això del que vull parlar. Últimament m'he trobat una colla de defensors a ultrança del "Da Vinci Code". Pel que sembla aquests IMBÈCILS s'han aliat amb l'argument que tots els que opinem que és un cagarro de llibre som uns "snobs" i uns intel·lectuals de pa sucat amb oli, i que no tenim dret a anomenar merda a la merda. Doncs vés per on sí que podem.

Us mostro una mostra vària de la retòrica dels seus defensors:

"la lectura de esta sorprendente novela es amena y es de las que enganchan, tanto por la trama de como por las afirmaciones que se realizan"

"en cuanto a la trama está muy bien, los acertijos cojonudos, bien narrado, intrigante"

"es una novela que entretiene, te agarra y no quiere soltarte, y si esta rompiendo records de venta es porque es un buen producto"

Res a dir. Com va dir algú més savi que jo (i de llarg):

Tothom té dret a donar la seva opinió, però no totes les opinions són respectables.

Exactament això. A tots els que es regodejen amb fal·làcies tipus: a mi m'agrada, per tant és bo, per tant no tens res a dir perquè la meva opinió és sagrada els haurien de fotre pel cul el fresc del Sant Sopar amb mur inclòs.

M'hi pixo i m'hi cago, en les opinions dels analfabets, els incults i els pallassos. Per parlar s'haria de necessitar una autorització signada que impedís obrir la boca als subnormals, els oligofrènics i els retardats. Per això sí que hauria de caldre un carnet i no per conduir una 1.100.

Si us trobeu un d'aquests defensors fonamentalistes de la merda, abans de començar a discutir amb ell/a compteu fins a deu, agafeu aire, penseu en un plàcid llac a la primavera i tot seguit venteu-los una patada a l'entrecuix (a ells) o un cop de puny en un pit (a elles).

Que n'aprenguin, collons.

Ganduls

2006-06-08T10:52:00.000+02:00

Gandul, -a adj i m i f (cast gandul) 1 Que defuig la feina. 2 loc fer el gandul Gandulejar. 3 Adam Clayton, baixista dels U2

Sí senyors, el senyor Adam Clayton és l'home més dròpol, mandrós, gallòfol i matapà que hi ha hagut mai sobre la faç de la terra. Aquest senyor corria un dia per Irlanda quan uns paios se li van acostar i li van preguntar si sabia tocar el baix elèctric. -De tota la vida!- debia respondre aquest vago embustero. Doncs ja ho tenim: membre d'una de les bandes més importants de la història.
Aquest tio fa una feina que tothom podria fer. Sens dubte. I el que és pitjor: no s'ho curra gens. Per descomptat sempre hi ha gent amb un argument que particularment em fa molt fàstic:

"Fa el que ha de fer"

Doncs no senyors, no fa el que ha de fer , i per una simple raó: són músics, ningú té una feina ja preestablerta i clara. Són artistes, no treballadors de la Seat (aquí podria aprofitar per parlar dels fills de puta dels Estopa, però no val la pena). Un músic no ha de saber que ha de fer abans de posar-se a pensar. Normalment els que patim aquest tipus de fal·làcies repugnants som els baixistes, que toquem un instrument que tothom creu que sap què ha de fer. Ei, fes tòniques seguint el bombo i de segur que sonarà bé! És clar que sonarà bé, burros. Però no es tracta d'això. Es tracta d'anar més enllà. Ningú gosaria dir a un piano: fes els acords de mà esquerra al ritme del "xarles". Sonar bé sonaria bé, però per l'amor de Déu, quin rotllo.

Apart de tot això, hi ha una qüestió innegable. El pobre The Edge toca la guitarra meravellosament (i no fa el que en teoria "hauria de fer") i alhora fa unes veus fantàstiques. És una pena veure'l apretar dos-cents mil pedals i cantar mentre al costat hi ha un farsant fumant-se un pitis i mirant cap a un altre costat amb cara de fàstic mentre fa bumbumbum's amb el seu baix.

Un vago i un afortunat, això és el que és aquest berro. I punt.

Teo no va al metge.

2006-06-06T17:10:00.000+02:00

Avui tinc un d'aquells dies de vagància absoluta, així que reciclaré un article de classe que vaig entregar ja fa un temps. Espero que em comprengueu. Sóc així.
L'article tracta sobre la més que normal falta de ganes d'anar al metge.

Endavant:

(...) Hi ha una sèrie de motius que provoquen que la població espanyola faci tots el possibles per evitar una visita al metge (per descomptat ara em refereixo a la gent amb edat laboral, ja que anar de visita al metge de capçalera és una de les activitats del triatló geròntic, juntament amb la petanca i baixar-se pornografia infantil amateur).

Els motius que expliquen aquesta desídia podrien ser els següents:

a) Carèstia de temps per anar al metge.

Com tothom sap la major part dels horaris laborals són matinals, a l'igual que la jornada que fan els metges en consulta pública (després aquests mateixos doctors a la tarda obren les seves consultes privades a on de debò t'atenen com Déu mana). Excepte els funcionaris, que gaudeixen d'uns vergonyosos privilegis com els dies d'A.P. o els "Moscosos", la resta de la població tenim autèntics problemes per anar al metge. Els caps ens posen mala cara i després ens fan portar vergonyosos comprovants signats pel doctor (dono fe que a aquest home li feia mal la panxona) com quan anavem a escola.
I la cosa no acaba aquí. Perquè primer has d'anar al metge de capçalera, ja que encara que sàpigues perfectament què tens es requereix la visita de l'especialista. Aquest et dóna un volant (que és casualment és el que fa el teu temps, volar) per anar a l'especialista 15 dies després. Dues setmanes més tard vas a fer-te l'analítica de rigor i quan acaben tots els viatges les bactèries menja-carn que et feien patir han mort de pur avorriment.

b) Anar al metge deprimeix.

Així és. Quan era petit hi havia dues coses que no em deixaven dormir. Una eren el pallassos, però d'això ja en parlarem en un altre moment. L'altre era la infermera Lovelace del cartell "anys setanta" que, amb còfia i posat intransigent, t'exigia silenci. Aplaudeixo el fet d'haver-la tret de les parets dels centres sanitàris.
Apart no sé què passa que sempre em toca al costat una iaia que insisteix a explicar-me tots els llocs a on li ha sortit tinya o com els símptomes que jo tinc són els mateixos que tenia el seu estimat Horaci abans de fer-se fer un abric de pi.

c) La propìa idiosincràsia ibèrica

Seria molt fàcil, divertit i carent de rigor caure en els tòpics i les generalitzacions de la gent de l'Estat Espanyol, així que ho farem. De sempre la població de la pell de toro ha estat la més dura, senyorial i resistent del món. Com a bons descendents del Cid Campejador o Francisco Pizarro no podem queixar-nos perquè ens caigui la pell a tires. Un caldo de pollastre i a suar dins el llit, diantre, que som els més llestos i durs i cap vírus Èbola ens impedirà anar diumenge al Santiago Bernabeu i a veure els toros. Llavors llegim aquelles notícies a "El Caso" sobre uns veïns que notaven una ferum insoportable pel tragallum i etc, etc.

d) Jugar a ser en Txemari Alfaro i o en Louis Pasteur és hilarant.

Perquè hem d'anar a la farmàcia a gastar-nos els quartos? Si la nostra cunyada fa uns parell d'anys va tenir uns símptomes semblants (però als peu per comptes de a les dents) i li van sobrar cinc o sis pastilles receptades pel metge... doncs ens les prenem i fora problemes. I si el nen està una mica tristot se li dóna el "Lexatin" de tia Àgatha i cap al col·legi a riure amb els companys! Que tots hi entenem, de malalties i medicaments!

Així doncs no és d'estranyar que preferim deixar passar uns dies a veure si el nostre estat millora o arribem a tal punt que ens ingressen a urgències i ens estalviem la burocràcia.

Caure en aquest parany de vagància/desídia comporta problemes de salut, econòmics i socials. Jo advocaria per fer una campanya infromativa que intentés demostrar a la gent els perills mortals de no confiar en els professionals a l'hora de vigilar el nostre cos. Una campanya ben sensacionalista amb imatges desagradables de les que almenys se'n parla als informatius d' "Antena3" perquè alguna associació catòlica es queixa d'ella. Però una cosa és certa. Treballem disset hores diàries, ens alimentem fatal, correm amb el cotxe, patim estrès, fumem com una xemeneia, no fem esport, no descansem com hauríem, no tenim temps per pensar en nosaltres i descansar... observant l'apreci que sentim pel nostre organisme realment és tan important anar al metge quan toca?

A dormir la mona, chipionera!

2006-06-01T14:02:00.001+02:00

L'ABC va escriure al peu d'aquesta foto : "Rocío Jurado está fantàstica". Quins paios més cínics.

Sé que no és gaire maco riure's de la mort i aquestes coses, però és que l'assumpte té collons. La Jurado i el seu marit abraça-faroles han estat massa temps tocant els ous a la societat com perquè ara no els hi fem pagar mitjançant l'humor negre. Aquesta dona era molt estimada per tothom, pel que sembla... I per quin motiu? Per haver descobert una vacuna contra el càncer? Per haver ajudat leprosos a Malavanthangal? Per haver-se encadenat a Alaska per així evitar la mort de foques-nadó? Doncs no. La societat del país veí la idolatrava PER CANTAR BÉ. És que ni tan sols havia composat una merda de cançó, la molt mala puta.
És curiós això dels cantants... És innegable que tenen un do, però també ho és el fet que és un tipus de do que l'home ha sobrevalorat. Tenia un "chorro" de veu, doncs sí, a l'igual que en Rocco té una cuca impressionant. I no m'imagino tota aquesta colla de iaies naftalinoses que ara ploren a la porta de "Villa Jurado" desgarrant-se les vestidures a l'enterrament del gran actor italià (i haurien de fer-ho, com a mínim per lamentar tal desperdici de penis).

Que se'n vagi a l'infern a cantar "Como una ola" a Satanàs, a veure si aquest li clava una estaca en flames en un ull.

PD: Fixeu-vos que en un parell de mesos la terra s'ha empassat dues "Rocíos", la Dúrcal i la Jurado. Quina serà la propera? La Rocío Wanninkhof?... ah no, que aquesta ja va caure per obra i art d'en Tony King...

Mullets i altra parafernalia.

2006-05-31T17:12:00.000+02:00

Hi ha una llei no escrita que afirma que per molt hortera, desagradable i pròpia de fill de puta que sigui alguna cosa sempre hi haurà algú a qui li agradarà. En aquest cas m'estic referint als repugnants mullets. Per aquells que no ho sapigueu aquest pentinat (que va descobrir vés a saber quin subnormal) es basa en dur molt més llarga la part del darrera del cabell, a semblança d'un tatanot qualsevol o d'un dels cantants de "Modern Talking".
Aquesta mostra d'horterisme subjugant haria d'estar penada amb el clatellot a l'entrecuix, l'escopinada a l'ull i la posterior lapidació al bell mig de la Plaça Sant Jaume, però per comptes d'això un cada dia un surt al carrer i veu més i més fills de puta que no tenen mirall a casa. A veure si ho enteneu, per l'amor de Jesucrist:

"LA DELS VUITANTA VA SER UNA DECADA DE MERDA"

I punt. No va "molar" ni res d'això. La movida madrilenya, les samarretes de reixa i la Madonna fan vomitar i no han de tornar MAI. Deixeu de recordar el passat amb nostàlgia i començeu a mirar cap endavant o almenys rapeu-vos al zero, que ja veureu que fresquet que s'està a l'estiu.

El repugnant anunci de caja madrid

2006-05-30T18:23:00.000+02:00

Suposo que a hores d'ara tothom haurà "gaudit" del nou anunci de Caja Madrid, aquest que desgrana tots les suposats avantatges que et proporciona la pasta.
"Els diners et permeten tenir una segona lluna de mel", "els diners et treuen deu anys de sobre" o "els diners et donen bellesa" són algunes de les meravelloses perles que la veu en "off" cita, juntament amb unes imatges de iaios feliços i esportius i ties bones.
Aquest anunci, atenció, ha estat definit com: "sincer, honest i exempt d'hipocresia". Doncs a mi em sembla que vostès, senyors de Caja Madrid, són uns fills de puta de la pitjor calanya que han parit mai. I records també als publicistes, que si ja de "per se" haurien d'estar tancats a "Bedlam", amb aquest tipus de campanyes es mereixerien que una cabra els llepes els peus amb la seva llengua de paper de vidre fins a deixar només els ossos (poca broma però pel que sembla aquesta era una tortura espantosa).
Mai m'han molat els diners. Suposo que perquè mai els he tingut. No crec que es necessitin calers per ser feliç, guapo, jove o vital. El missatge que dóna aquesta campanya és que realment la pasta proporciona les coses importants a la vida, i tot i que ja està molt sobat no puc deixar de dir-ho: No senyors, els calers no donen la felicitat, ni tampoc hi ajuden. Mireu si no a la pobre Cristina Onassis, que la pobre només tenia pasta i mira com va acabar. Aquests anuncis sí que haurien d'estar prohibits, i no aquell dels nans que queien del cel. Tant bo que era, diantre...

T'ODIO A MORT, SALVADOR SOSTRES.

2006-05-15T20:08:00.000+02:00

Ui Ui Ui Ui Ui atenció al que acabo de llegir de l'homé més asquerós, repugnant i vomitiu del planeta:

(...)Persones que divendres em van parlar en castellà:

-La caixera del Caprabo.
-El taxista.
-La dependenta de l’FNAC.
-La cambrera que em va preguntar què volia beure.
-Els aficionats de l’Espanyol que a la benzinera de sota casa celebraven la permanència.
-El del camió de les escombraries.
-Una noia que de matinada em vaig trobar al meu llit i que no sé què hi feia. ("Insert" d'en Raoul: Perquè us feu una idea de la seva imaginació infernal us recordo quina cara fa):

(dones al teu llit... ja t'agradaria, bastard. Fi de l' "Insert" d'en Raoul)

Persones que divendres em van parlar en català:

-El meu veí que també era al Caprabo i que té com jo un àtic valorat en 600.000 euros.
-El notari on em va dur el taxista.
-El llibre de poemes que vaig comprar a l’FNAC.
-L’amo del restaurant de la tal cambrera, i l’empresari amb qui vaig dinar per tancar un acord comercial per finançar aquesta pàgina.
-La meva mare quan vam prendre el cafè de mitja tarda al Majestic,
-El president Laporta per parlar de la final de la Champions.
-El doctor Tirvió, al Tirsa.

No es pot dir que parlar espanyol és de pobres. És xenòfob dir que parlar espanyol és de pobres. És nazi dir que parlar espanyol és de pobres. Sostres, ets un impresentable. Sostres, ets un fatxa. Sostres, ets el Federico Jiménez Losantos català. No es pot dir, no es pot dir, no es pot dir. Sostres, Sostres, Sostres. Olailà, la masovera va al mercat.

Però malgrat tot, a Catalunya, en espanyol només parlen els empleats i els pobres. Ui, i els imbècils, que me’ls deixava.

(...)
Ara parlant seriosament, moltes vegades he dit que si trobès aquest/a o aquell/a li clavaria cops de puny fins extreure suc de papaia de la seva cavitat nasal. No parlava seriosament, de debò. Tots sabeu que sóc partidari de la no-violència i que seria incapaç de fer mal a ningú.

Però US JURO que ara sí que va de debò. Odio aquest home com el càncer que és, i fins i tot el meu odi pren forma física i xoca contra la gent del meu voltant quan penso en ell. Més li val no creuar-se mai (MAI) amb mi, sinó no sé fins a quin punt de violència indiscriminada (concretament indiscriminada contra la seva cara de fill de puta) puc arribar.

Sostres, et trobaré. I llavors ni la teva florida prosa de malparit podra salvar-te.

Elogi a la animacio:

2006-05-12T11:14:00.000+02:00

Aquest text és el prefaci d'un treball que he fet sobre "Family Guy".

""It seems today, that all you see,
is violence in movies and sex on tv.
But where are those good ol' fashioned values,
On which we used to rely?
Family Guy opening theme

No és cap misteri que m'encanten les sèries d'animació. De fet durant tota la meva infantesa vaig ser un devorador de productes animats infantils, ja que la televisió durant molt anys va ser la meva educadora principal. No pretenc posar-me nostàlgic, però l'afició dels meus pares a treballar dotze hores al dia, l'habilitat del meu germà gran per desaparèixer de casa i la dificultat de la meva àvia per saber en quin any vivia varen ser un còctel de desídia que provocà que el sofà de davant del tub catòdic agafés la forma del meu paner.
Vaig veure nèixer "La Bola de Cristal", el meu accent sudamericà millorà amb el opening theme de "Los osos Gummi", vaig plorar quan van deixar d'emetre "Los Aurones" i encara ara em pregunto si va existir una sèrie de dibuixos en la que un gat tirava maons al cap d'una gata boja que estava enamorada d'ell o ho vaig somiar.
Tota aquesta experiència m'ha servit per comprovar com les sèries per a nens han empitjorat en qualitat i audàcia per culpa dels psicòlegs infantils i dels educadors. Ningú amb dos dits de seny pot afirmar que "Los Lunnies és un producte millor que "Los mundos de Yupi". Ningú. També he al·lucinat quan he vist repetir dues vegades el mateix fragment d'imatges a "Els Teletubbies" (com si els nens fossin oligofrènics i amb una sola vegada no en fessin prou per entendre les trames Lynchianes de la sèrie!) mentre quatre monstres d'ulls espantosos entremaliejaven sota un sol aberrant amb cara de nadó. He vist destruir naus més enllà de la porta de Mauthaussen i fins i tot he pogut analitzat el missatge freudià de productes com "Gat i gos".
Amb els anys aquesta afició per la ficció animada no ha decaigut. Per sort hi ha hagut persones que s'han adonat que no pel fet de ser dibuixats uns personatges han de ser únicament per a nens. Homes com el creador de "The Simpsons", Matt Groenning, que va demostrar que el públic estava disposat a riure fins i tot de la seva ombra gràcies a uns maldestres ninotets de color groc.

Que aquest petit treball serveixi d'homenatge a ell, a Seth McFarlane, a Trey Parker i a Matt Stone, però també a l'abella Maya, a CandyCandy, a la petita Apol·lo, als Fragels, als Snorkels... en definitiva aquells que fets amb tres ratlles em van ensenyar més coses que tots els meus professor de primària.

Que Astro Boy us beneeixi.

Raül Z. i Méndez

Critics que mereixen la mort.

2006-04-11T17:04:00.000+02:00

Avui he estat passejant per aquesta Biblioteca d'Alexandria que és la Web per cercar crítiques sobre la pel·li que vaig veure dissabte, "V for Vendetta". El film es força criticable, per descomptat. És fluix i carent de ritme, però justifica el fet de pelar tota la corruptela dels governs totalitaris i et fas unes risas (i la careta del tio mola). Ara bé, m'he trobat aquesta crítica d'un gran fill de puta:

"Al margen de sus postulados temáticos (realmente básicos), este thriller futurista y palabrero de crítica a políticos corruptos
y fascistoides presenta una narración farragosa con momentos un tanto plúmbeos, sublimados en parte por una imaginería estilosa y complaciente con las modas estéticas del momento, al abordamiento coyuntural de asuntos sociales actuales y la presencia de un personaje carismático incorporado por Hugo Weaving".

Som-hi:

"Narración farragosa con momentos un tanto plúmbeos": ?

"Sublimados en parte por una imaginería estilosa y complaciente": ??

"Abordamiento coyuntural de asuntos sociales actuales": ?? (x2)

Cal parlar realment així, senyors?

D'acord, vostès són crítics d'art, són més llestos que tots nosaltres, i no s'equivoquin, ja ho sabem. Sabem que tenen un criteri del que nosaltres mai podrem gaudir. No cal escriure paraules extretes del Quixot com: PLÚMBEO per rebre la nostra admiració eterna envers el seu poder intel·lectual.

Escòria.

El Tombbus II

2006-04-07T13:59:00.000+02:00

Seguint amb la polèmica us informo:
Vaig trametre un correu informàtic (molt educat i encantador) al servei d'informació de tmb.net, sol·licitant informació sobre el Tombbus...és a dir: quin import rep per part de la Generalitat, quin manteniment es fa per part de Sarbus, etc. Doncs bé, han passat de mi com de la merda. Però ara en trametré un altre, aquest ja més de mala llet.
Us mantindré informats.

CCT: Col·lectiu Contra Tombbus. Rara i sempre!

(és un problema tenir tant temps lliure)

El Tombbus.

2006-03-29T16:22:00.000+02:00

L'altre dia estava com un senyor esperant que el semàfor de la Diagonal es posés vermell quan per davant meu va passar un bus. Però no era un bus qualsevol, no senyors... era mega-ample i AMB LÀMPADES al seu interior. Intrigat vaig informar-me i vaig descobrir que era un Tombbús.

Així l'anuncien:

"El Tombbús t’ofereix un recorregut especialment dissenyat per gaudir, amb la màxima comoditat, del cor de la ciutat: les millors botigues, els edificis més emblemàtics de la Barcelona modernista ( la Pedrera, la casa Batlló, la casa Ametller,...) una àmplia varietat de restaurants, els cinemes més cèntrics. Un tomb per l’ànima de Barcelona.
Amb el Tombbús, desplaçar-te pel centre de la ciutat serà tot un plaer.
Gaudeix dels exclusius seients de pell i d’alcàntera, llums indirectes, revestiments de fusta, música ambiental, revistes, insonorització exterior,..."

El Tombbus només fa un recorregut:

De Pedralbes a la puta porta del Corte Inglés, passant òbviament, per Sarrià, o el que és el mateix: De la zona rica al centre. Pel que sembla és un bus que es va habilitar perquè així les fulanes del mil·lionaris vagin a comprar-se abrics de pell i no hagin de mesclar-se amb tota la púrria que deixen viure a la seva ciutat (o sigui nosaltres).

A més disposen d'espai per deixar les boses de D&G i Louis Vuitton, i unes làmpades perquè puguin llegir Aristòtil tranquilament.

I voleu saber el millor. Aquest bus el paguem nosaltres amb els nostres impostos. El bitllet és més car (concretament 0,30 frodos), però ni de broma aquesta tarifa compensa l'ús d'un bus que passa casa 6 o 7 minuts.

I en canvi hi ha zones de barna per on el bus passa cada dues hores.

Puta ciutat.

Escoria de mena

2006-03-21T16:05:00.000+01:00

Seguint el model del meu germà de sang shàckyl desenvoluparé a continuació el meu "hate-list". Tots em coneixeu. Sóc una persona de bona fe i partidari de la no-violència. Però si em trobés qualsevol d'aquestes pseudo-persones us asseguro que no pararia fins a rebentar-la a hòsties. Que prenguin nota per no trobar-se mai en el meu camí.

10- Maria De La Pau Janer.
Rera la seva cara semiguapa de cera (que no canvia en cap foto), s'amaga una escriptora més plasta i embafadora que una truita de regalèssia. No va parar de tocar la cuca del Doctor Corbella per sota la taula del programa "Coses de la vida" fins que va aconseguir casar-se amb ell. Apart rep premis més falsos que un preservatiu fet de paper pallasso.
9-Jordi Labanda.
Aquest imbècil s'ha fet d'or fent uns ninots propis de p5. I per si això no fos prou (que ho és) els ninots abans citats només mostren dones super-alliberades, super-millors-que-tu, super-independents i super-anorèxiques que no necessiten res més que els seus portàtils i el seu maquillatge per exercir com a tals, i homes bohemis i somniadors amb barbeta de dos dies als quals no fa vergonya plorar i mostrar els seus sentiments.
8- Raúl González.
El jugador del Madrid és una bona mostra de la caiguda als averns dels falsos ídols d'aquells dels que ens parlava el bo d'en Jesucrist. De símbol de l'espanyolisme més ranci, catòlic, familiar i patriòtic a joguina trencada. Que el follin.
7-Àngel Llàcer.
Aquest homosexual de pa sucat amb oli, cridanera i loca a més no poder, gaudeix dels favors d'algun alt càrrec de TV3 que li llepa el cul (literalment i metafòricament) perquè faci programes de merda. A sobre tothom li riu les gràcies de boja. Un valent fill de puta.
6- Fernando Alonso:
Als mitjans de comunicació d'Ejpaña últimament no se'ls entèn res de com de plena tenen la boca de merda de llepar-li el cul a aquest mongoloide. Si abans hem parlat de la davallada als inferns d'en Raül, antic símbol de l'espanyolisme, tota la premsa i la televisió ja ha espavilat per trobar un altre Cid Campeador que aconsegueixi les glòries esportives del país a on mai es posava el sol. Tot un exemple per a la joventut, aquest Alonso... un cellut analfabet íntim amic de l'ex-president Aznar, que va en un tutut que corre molt i que no es treu aquella ridícula granota plena de propaganda ni per dormir. Així ens va. Tots els que porten les gorres i els "polos" de color blau cel mereixerien que els corbs els piquessin el ulls.
5-Els Estopa.
Aquests asquerosos i pollosos titelles d'una multinacional que no ha parat ni un moment de recordar a tothom que van sortir d'una fàbrica i han arribat lluny... estendàrds de la força de voluntat, i merdes d'aquestes. En definitiva, que no els hagués anat malament formar-se una mica més en el col·le de púrria de Santa Coloma d'on van sorgir i així fer rimes més enllà de falda/Seat Panda. Apart ningú els recrimina que diguin coses com "fumo porros a diario" com si fos una cosa bona (que ho és) però les associacions antidroga no se'ls han tirat al damunt. Això ho dic jo i en tres minuts sóc a la garjola.
4- Lucía Etxebarría:
A aquesta gorda pollosa (que de segur va nèixer set mesos abans del que li convenia) tota la matèria destinada al seu cervell és va dirigir cap a la bartola. Escriu molt malament. Però molt. I durant uns anys es va convertir en un símbol d'una generació desarrelada, de pastilles d'èxtasi i relacions lèsbiques amb London de fons. És a dir, de la pitjor escoria "modernilla" que el món ha vist mai. Faria bé d'afaitar-se el bigoti i tirar-se d'un daltabaix amb el cap per davant. Seria un final semi-honrós per a una màrtir sensible i incompresa per món massa contaminat com per acceptar la seva lírica.
3-Jorge Bucay/Pablo Coelho.
D'aquests passaré de dir res que no sapigueu. Només comentaré que els seus llibres només servirien per rentar-se el cul si no fos perquè els desgraciats dels editors ja ho han pensat abans i per evitar-ho han tret edicions amb paper rugós. Farsants.
2-Ventura Pons.
Aquest sòmines no mereix que gasti més teclat de l'ordinador, així que us trameto al post de dies abans. L'odio més que mai, això sí.
1- Ramon de España:
Comenari apart mereix aquest desgraciat, exemple d'home odiós i repugant on els hagi. Auto-definit com a "intel·lectual" (apreciació correcte si això vol dir que és un fill de puta) aquest menja-fems ha fet honor al seu cognom i ha fundat un partit polític espanyolista-català (?) amb un altre personatge que mereix les més inimaginables tortures: Albert Boadella. Arquetip d'home encantat s'haver-se conegut, sempre disposat a tractar de subnormals a aquells que no pensen com ell i a perdonar la vida a aquells que sí ho fan (més o menys com jo, però amb la diferència que accepto de bon grat que el que dic és merda). Amb tot el mèrit del món s'eleva al primer lloc de la meva llista de fills de puta.

Oh Déu com els odio a tots plegats.

En Ventura Pons i jo.

2006-03-14T13:02:00.000+01:00

L'altre dia a la Uni em van demanar una crítica d'Animals Ferits. I això és el que vaig presentar:

El passat 9 de Febrer de 2006 el senyor Bonaventura Pons Sala (més conegut a l'escena de les arts catalanes i a les saunes de l'eixample esquerre com Ventura Pons) va presentar als Cinemes Aribau el seu divuitè film, Animals Ferits.

El guió està adaptat del llibre Animals Tristos de l'escriptor català Jordi Puntí, i aquest és el primer error que comet el director d'Amic e Amat. Els contes són vulgars, carents de qualsevol tipus de gràcia literària o contextual. És per això que si combinem aquesta ja de per si insulsa matèria primera amb el pobre ofici fílmic d'en Ventura Pons ens queda una pel·lícula lamentable.

Poc suggerent i simplista, la pel·lícula és un seguit de despropòsits de dalt a baix. Pessimament rodada, amb errors típics de principiant (desenfocs, errors d'il·luminació, muntatge desequil·librat, etc), mal estructurada, un càsting inadequat i una pobre direcció d'actors. Tots coneixem les limitacions interpretatives d'en José Coronado, basades en un únic registre: la seva cara de sedutor llatí de pa sucat amb oli que tant serveix per fer d'empresari adúlter com per anunciar ioguts que et netegen per dins. Aitana Sánchez Gijón és molt guapa, i com actriu... és molt guapa. De la resta millor no parlar-ne. De fet, l'únic personatge que encara ens creuríem si féssim un esforç d'ingenuïtat és l'interpretat per un carnet del Barça que té més d'actor que en Marc Cartes.
Per si tot això no fos prou, durant tot el film una torturadora veu en off es dedica a ferir l'oïda de l'espectador amb fragments literals dels contes adaptats que, per cert, estan escrits amb la pedància i sobèrbia típiques del literat farsant. Barroca i presumptuosa, la veu en off d'Animals Ferits xoca de ple amb un diàleg escàs i artificialment quotidià, a la recerca d'un contrast teatral que s'esdevé essencialment innadequat per a una imatge grotesca i irreverent.

Avorrida, previsible i amb una total carència de transmissió, tots els improperis són escassos per definir un canyardo de pel·li que va provocar durant el visionat (i això que era la pre-estrena i que en pobre Ventura era al davant) sonors badalls i comentàris sardònics sobre el crim cinematogràfic que s'estava duent a terme a la sala de projecció.

Fins aquí tot correcte. Una pel·lícula lamentable i oblidable com tantes altres. Però aquí entra en joc el "Factor Pons", que es basa en fer films anodins i que la crítica no només no la deixi per terra (com seria normal) sinó que, a sobre, l'elevi al hall of fame del setè art. Moltes coses he sentit a la meva vida sobre la filmografia d'en Ventura: que té la sensibilitat impròpia d'aquesta època, que és un mag de la càmera o fins i tot que és el Woody Allen català (només de pensar que algú ha pogut fer tal exabrupte em venen ganes d'escanyar-me amb les meves pròpies mans).

La qüantitat de cel·luloide desperdiciat que genera aquest home (per sempre ancorat als anys vuitanta i a l'època de "la movida", durant la qual encara eren mitjanament admissibles pocasoltades com Què t'hi jugues, Maripili?) és una taca negra en el ja de per se enquitranat panorama cinematogràfic català.

No és cap secret que en Ventura Pons té menys visió cinematogràfica que un rat-penat (i un estilista que pel que sembla l'odia a mort). Les seves pel·lícules (sempre adaptades de textos de tercers, fet que ens hauria de fer pensar sobre la capacitat creativa del director) són previsibles i avorrides. Animals Ferits en teoria ens desgrana diverses tipologies de crisis de parella, però el que aconsegueix és sotmetre'ns dins el més profund dels tedis.

I per què es continua permetent que aquest pseudo-director segueixi comentent aquestes blasfèmies fímiques? Doncs perquè és un impostor i perquè misteriosament gaudeix d'una eterna bula per part de la crítica. I per sí això fos poc, l'Administració Pública li continua proporcionant anualment generoses subvencions (dels meus impostos) per poder generar cinema pèssim. Gairebé preferiria que aquests fons anessin a parar a la Cooperativa d'ablacionistes sefardites.
El realitzador (?) de Caldetes cremarà per tota l'eternitat a les calderes de l'infern dels farsants, juntament amb personatges despreciables com en Jordi Labanda, en Quico Pi de la Serra o la Lucía Etxebarría. De fet, l'únic interessant que ens pot oferir és el sempre hil·larant joc d'esbrinar si la mata de pèl que duu sobre el cap és de debò o una perruca agenciada a Menque's.

Com diu en Ventura Pons (aquest farsant sempre empolainat amb la seva americana de lli blanca robada probablement a en Juanjo Puigcorbé) la història parla d'animals ferits que es llepen les ferides. A la vida real jo parlaria de cineastes i crítics que es llepen el cul.

Espero que la profe s'ho prebgui bé.

Jo i el meu gatot.

2006-03-10T12:50:00.000+01:00

Com tots sabreu m'agraden molt els animals de companyia. És molt maco arribar a casa després d'una jornada dura de feina i veure com el teu animalet t'estima i t'espera amb uns ulls com els de "Shrek". Mireu si m'agraden que he decidit dur-ne un sempre amb mi, sobre el meu cap.

Ara de debò. Odio el meu cabell. No puc deixar-me'l gens llarg perquè en tres dies semblo en "Simba", i pel carrer em tiren rocs. Sempre he somiat amb unes llargues (i làcies) grenyes acariciant-me la cara els dies de tramuntana, però m'he de conformar amb una casc de playmòbil que si bé em pot protegir d'un pinyo en "mobilette" m'avergonyeix soberanament.

A la merda.

P.D.: Per aquí a sobre em recorden que a sobre el meu gatot comença a ser canós. El que em faltava.

En Ronaldinho es Deu (se que va accentuat, pero els titols no accepten signes de puntuacio)

2006-03-09T10:35:00.000+01:00

Sí. És lleig com un dimoni i sota terra no hi ha prou metall com per fer-li les ortodòncies que necessita, però que bo que és. Sempre he dit que si tornés a nèixer m'agradaria ser:

a) Membre del Rat Pack i fer-me unes rises (i uns martinis) amb en Frank Sinatra.
b) Hugh Hefner i passejar alegrement per la meva piscina plena de ties bones.
c) Membre dels 150 homes d'en Francisco Pizarro (o era Hernán Cortés?... bé, més o menys van per allà mateix) que repartien estopa allà on anaven.

Ara posarem en cuart lloc: nen que neix en una favel·la, juga a fubol descalç sobre vidres trencats 22 hores al dia (les altres dues les dedica a esnifar pega) i arriba a fer malabarismes amb una pilota i marcar un gol al Chelsea.

Endavant!

La setmana que ve... fills de puta.

2006-03-07T10:10:00.000+01:00

«Este es un filme de tiempos difíciles, y en estos tiempos el cine busca historias pequeñas que lleguen al corazón del público. Me gusta que los personajes tengan una segunda oportunidad. Este filme sirve para tunear el alma, para transformarse y cambiar».

Aquesta MERDA és la que deixa anar el berro de l'Imanol Arias quan se li pregunta sobre la nova pel·lícula que acaba d'estrenar.

Són uns fills de la més grandíssima puta babilònica, a saber:

a) Els productors cinematogràfics d'aquest país i el del costat.
b) Les indústries audiovisuals que s'aprofiten de qualsevol bestiesa que es posi de moda per fer "dinerus".
c) En Ventura Pons
d) Els guionistes que es prostitueixen escrivint porqueria banal i prescindible.
e) Les ajudes econòmiques en forma de subvenció (amb la nostra pasta) perquè TV1 li pagui la vaselina a l'Amenabar i a l'Almodovar.
f) Les ajudes econòmiques en forma de subvenció (amb la nostra pasta) perquè TV3 li pagui la vaselina a en Ventura Pons.
g) Els tuneros, la seva música i els seus pentinats de cendrer.
h) TOT EL PÚBLIC QUE VA A VEURE AQUEST TIPUS DE MERDA.

Els Oscars farien vomitar una hiena.

2006-03-06T18:06:00.000+01:00

Un any més els ianquis ens han demostrat que tenen el cervell més escàs que la moral d'en Ruiz de Lopera. Què collons és això de que "Crash" (no la del bo d'en Cronenberg, sinó la dolenta) s'emporti l'oscar a millor pel·li??? Recordo els actors que ens delecten amb la seva interpretació:

Sandra Bullock: La perra de "Miss Agente especial 2, Armada y fabulosa"
Don Cheadle: El negre de "Loca Academia de Conductores"
Brendan Fraser: El meravellós "George de la Jungla"
Matt Dillon: Sí, el de "Un marido para mi mujer".

En definitiva, una mescla d'actors absurda. Tan bona que és "El sabor de la sandía"...
Demà parlaré de "La semana que viene sin falta". Espanteu-vos.